Brenan, Gerald
Al sur de Granada
Barcelona: Tusquets, 2003
Hi ha regions de la vella Europa on sembla que el temps s’hagi aturat i que, malgrat el pas dels anys i la implacable globalització, les coses no canviïn o almenys canviïn relativament poc. Llocs on la seva població manté intactes les seves peculiaritats i els seus costums, que els diferencien de la resta del món. Unes característiques producte segurament del clima, de l’alimentació, de l’aïllament… Podríem estar parlant d’un llogaret del nord habitat per uns gals indomables que rebutgen una i altra vegada ferotgement l’invasor… Però, no! estem parlant d’un lloc situat més al sud, parlem de La Alpujarra.
Després de lluitar a la I Guerra Mundial, Gerald Brenan viatjarà a Espanya a la recerca d’un indret tranquil i barat on poder-se trobar a si mateix, fugint de la convencional i monòtona vida anglesa, i amb la intenció de formar-se com a escriptor. Després de voltar per diferents ciutats i pobles de la geografia espanyola arribarà a La Alpujarra l’any 1920, on descobreix per casualitat Yegen, un petit poble en un paratge únic des d’on “se extendía un ancho panorama de montañas, valles, aldeas y, a lo lejos, el mar, como un fotograma de las maravillas del mundo en un libro infantil de geografía“, i del qual l’atreu profundament tot allò que l’envolta. Dels habitants de Yegen li sorpren la naturalitat, la llengua, els costums i, també, li sorprèn l’organització social i política del poble. Gerald Brenan llogarà una casa al poble per 120 pessetes i passarà a ser-ne un habitant més, “don Geraldo” per als “lugareños“.
Aquest és el punt de partida d’aquesta obra on el seu autor ens dibuixa magistralment els aspectes quotidians de la vida d’aquest poble. Però, Al sur de Granada no és només un estudi antropològic d’un poble de La Alpujarra, Brenan va més enllà i ens descriu totes les seves experiències durant els anys que va estar voltant per tota la regió (1920-1934). Ens parla de botànica, d’arqueologia, d’història, d’etnologia i d’algunes situacions surrealistes i alhora dramàtiques de l’Espanya anterior al 36.
En les seves pàgines, Brenan relata amb autèntica fascinació i a vegades amb sorpresa tot allò que veu, escolta i viu. Algunes de les moltes curiositats que relata és la visita a Yegen de l’escriptora Virginia Woolf i altres amics escriptors; la divisió del poble en el “barrio de arriba” i el “barrio de abajo”, on existeix una rivalitat que ens recorda un antic anunci de televisió; les típiques cases de Yegen amb un “mellado estilo Corbusier”.
Gerald Brenan ha estat un pioner i un referent per als seus compatriotes britànics que ara viuen a la zona fugint del luxe i la comoditat de les seves pròsperes polis, en plan hippie, amb la sorpresa i el recel dels “alpujarreños” de tota la vida, que segurament no entenen que hi ha d’especial en la seva terra. Un d’aquests britànics, i pot ser el més famós, ha estat Chris Stewart, exbateria del grup Genesis, que a principis dels 80 va deixar-ho tot i es va instal·lar amb la seva família a “El Valero”, un cortijo semiabandonat de La Alpujarra. Tota una experiència que va plasmar en el més que recomanable llibre Entre limones: historia de un optimista.
El director Fernando Colomo va portar al cinema Al sur de Granada, una simpàtica adaptació del llibre de Brenan.
https://youtu.be/WTp1-tMeN7s
No sabia que la Virgina Woolf hagués visitat La Alpujarra. Una recomanació molt interessant.
La peli del Fernando Colomo és molt divertida i em va agradar molt i el llibre del bateria de Genesis ja fa temps que el tinc a la llista. A veure si m’animo i llegeixo aquest també.
Aquest llibre sembla molt bè per llegir, perquè ens fa referencià de la vida de un poble africà amb una societat molt diferent a la nostra què ha sigut estudiada completament per l’autòr del llibre durant la seu viatge de investigaciò a Africà.
Bona recomanació, Nick! Aquest escriptor és també l’autor d’un llibre bàsic per entendre l’història d’Espanya i els antecendents de la guerra civil: El Laberito Español. Imprescindible.