Unknown Pleasures : més enllà del Punk

Unknow pleasures - Joy Division

Joy Division
Unknown pleasures

Germany : CenterDate, cop. 1992

 

Disorder” – 3:32
Day of the Lords” – 4:49
Candidate” – 3:05
Insight” – 4:29
New Dawn Fades” – 4:47
She Lost Control” – 3:57
Shadowplay” – 3:55
Wilderness” – 2:38
Interzone” – 2:16
I Remember Nothing” – 5:53

Joy Division, 1976-1980 (ex-Warsaw), és una de les bandes més efímeres però alhora també més influents en els anys 80. Provinents de l’ambient industrial del seu Manchester natal (Salford), Joy Division van sacsejar el panorama punk de la Gran Bretanya de finals dels anys 70 i foren els pioners de l’anomenat Postpunk. El Postpunk pren l’esperit del Punk però incorporant més introspecció en les lletres i melodies, sons electrònics prestats del Krautrock i una inclinació cap a l’experimentació a l’estudi. Del Postpunk derivaren estils com el Gòtic i la música industrial.

Unknown Pleasures fou el seu primer llarga durada d’estudi publicat el juny de 1979 sota el segell independent Factory. La ja icònica portada, obra de Peter Saville, mostra 100 polsos successius del primer púlsar descobert. Una imatge que acabà en portada per un seguit de casualitats i que avui dia és víctima de reproducció compulsiva del marxandatge capitalista en tota mena de suports imaginables.

Les deu peces que conformen l’àlbum emanen foscor i opacitat, però són tanmateix electritzants i hipnòtiques. Unes creacions que indueixen a la introspecció i la melancolia però que no estan exemptes de la violència musical i lírica inherent al Punk; una violència que en Joy Division sembla més potencial, no tan oberta com en altres punks de l’època, i que la banda sap matissar i mantenir en una mena de segon pla, per fer-la esclatar en el moment precís.

Lletres poètiques i postindustrials…

Cal destacar la contribució del cantant i lletrista Ian Curtis, veritable ànima de la banda que amb cada cançó crea poesia. Una poesia molt vivencial, on Curtis comparteix amb el seu públic generosament i sense mediacions sentiments, estats d’ànim, situacions de vida que ens revelen una visió ombrívola, desesperançada i angoixada tant del seu món interior, com del món exterior mecanitzat, deshumanitzador i arrancador de la voluntat individual. En l’estil i les lletres de Joy Division també hi té un gran pes específic la influència del context incert i ambigu que els tocà viure: el d’un Manchester híper industrialitzat i gris, assotat per la crisi, els tancaments de fàbriques i l’atur. També s’ha relacionat a Curtis amb William S. Burroughts i J.G. Ballard.

Disorder”, la peça amb què s’inicia l’àlbum ens mostra aquesta realitat:

“I’ve been waiting for a guide to come and take me by the hand
Could these sensations make me feel the pleasures of a normal man?
These sensations barely interest me for another day
I’ve got the spirit, lose the feeling, take the shock away

It’s getting faster, moving faster now, it’s getting out of hand
On the tenth floor, down the back stairs, it’s a no man’s land
Lights are flashing, cars are crashing, getting frequent now
I’ve got the spirit, lose the feeling, let it out somehow

What means to you, what means to me, and we will meet again
I’m watching you, I’m watching her, I’ll take no pity from you friends
Who is right, who can tell, and who gives a damn right now
Until the spirit new sensation takes hold, then you know
Until the spirit new sensation takes hold, then you know
Until the spirit new sensation takes hold, then you know
I’ve got the spirit, but lose the feeling
I’ve got the spirit, but lose the feeling
Feeling, feeling, feeling, feeling, feeling, feeling, feeling”

A “Insight per exemple…

“Guess you dreams always end
They don’t rise up, just descend
But I don’t care anymore
I’ve lost the will to want more
I’m not afraid not at all
I watch them all as they fall
But I remember when we were Young”

Els directes de Joy Division eren magnètics i hipnòtics gràcies al treball d’escenari de Curtis amb el seu cèlebre ball “epilèptic” i a una potència i agressivitat instrumental ben dosificada. En aquest sentit el seu so en directe diferia molt del so domesticat que escoltem a Unknown Pleasures, del qual Joy Division n’estaven força descontents. D’altra banda, la condició epilèptica de Curtis afectava els seus directes ja fos per l’absència obligada de flaixos a l’escenari o per la tendència a patir atacs en els directes.

Després de publicar Unknown Pleasures iniciaren una gira per Gran Bretanya fent de teloners dels punkarres Buzzcocks.

Curtis, diagnosticat d’epilèpsia quan el grup començà a triomfar, posà fi a la seva vida just abans de la gira nord-americana de la banda. Aquest fet va posar punt final a la banda Joy Division, i la va elevar a mite i grup de culte.

El juliol de 1980 publicaren pòstumament l’àlbum Closer, la portada del qual provocà un efecte involuntari, ja que aparegué poc després de la mort de Curtis. Els membres restants fundaren New Order.

Per a més coneixement de la banda és recomanable veure el biopic Control (Anton Corbijn, 2007), disponible també a les Biblioteques de Barcelona.

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.