Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), fou un escriptor romàntic, i és considerat el fundador de la literatura catalana moderna.
Va néixer el 17 de maig a Folgueroles (Osona).
Tan sols amb deu anys entrà al Seminari de Vic on cursà estudis eclesiàstics durant 15 anys i s’anà formant intel·lectualment envoltat d’amics i professors en un ambient de renaixença cultural.
Començà a escriure, i als 20 anys rebé el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona.
En ser ordenat sacerdot, se’l va destinar a la petita parròquia de Vinyoles on, sol i aïllat, a banda d’exercir com a vicari de la parròquia treballà intensament en L’Atlàntida.
Malalt de tuberculosi, va marxar a Barcelona per recuperar la salut.
A Barcelona trobà feina com a capellà de vapor de la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas, viatges que li van servir per recuperar la salut i enllestir L’Atlàntida, premiada als jocs florals de 1877.
Inicià una etapa d’èxits. A partir de 1876 va residir al palau dels marquesos de Comillas a la Rambla de Barcelona on exercí de capellà de família mentre treballava en un nou poema èpic sobre l’origen de la nació catalana Canigó que es publicà el 1886.
A partir d’un viatge a Terra Santa, entrà en una etapa de crisi espiritual que el va decantar per dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques.
El conflicte esclatà per la seva relació amb la població més desafavorida de la societat i la seva presència en una casa d’exorcistes; comportament que desagradà a les autoritats, fet pel qual el marquès decidí prescindir dels seus serveis i el bisbe Morgades el va fer tornar a Vic.
El 1898 es retractà i va ser rehabilitat.
El 10 de juny de 1902 morí a Vil·la Joana de Vallvidrera (Barcelona).
La producció literària de Verdaguer, escrita al llarg d’uns quaranta anys i adscrita als principis literaris romàntics, es va centrar sobretot en la poesia.
Va escriure també algunes obres en prosa, d’una alta qualitat literària, i va realitzar, en prosa i en vers, algunes traduccions i versions d’altres llengües. Després de la seva mort s’han anat publicant obres inèdites i entre els milers de manuscrits que ens va deixar, encara hi ha poesies i proses diverses, més o menys acabades, que no han passat a la lletra impresa.
VERDAGUER I COLLSEROLA
Jacint Verdaguer, després d’una llarga malaltia, va passar els últims dies de la seva vida a la Vil·la Joana, una antiga masia que la trobem situada al bellmig de Collserola, a Vallvidrera.
Va morir entre les seves parets el 10 de juny de 1902 i des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta.
Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que era dedicat a la seva vida i obra.
Fragment del poema “Bona caça”
Tot atalaiant
un senglar ferotge
que amb sa godallada
per allà sol córrer (…)
Fragment del poema “Oda a Barcelona”
“Alt Montalegre encaixa Noupins; amb Finestrelles,
Olorda; amb Collserola, Carmel i Guinardons;
los llits dels rius que seguen eix mur són les portelles;
Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, los torreons.
L’alt Tibidabo, torre que sos plançons domina,
és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;”
Fragment de “L’alzina del Passeig de Gràcia”
“Filla de les montanyes, ¿qui t’ha plantada aquí a la vora d’un passeig i en mig de l’aixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú.
Ets un record de les antigues boscuries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de satí vers que arribava fins aprop del mar.
La Providència t’ha deixada enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, com els empresaires de les vies fèrries deixen un montorull de terra de cada desmont,
com a testimoni de la feinada feta que diu als viatgers: “mirau on érem i on som”.
Mes, no t’enyores aquí tota sola? No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d’ací a l’altra banda de Collserola o del Montseny, renyides amb aqueixa civilització que et migra, t’escanyoleix i et deshonra?”
VERDAGUER I LA NATURA
Des de la seva vessant de poeta observador de la natura, minuciós i sensible, Verdaguer va ser un home culte que comptava amb la saviesa del camp i que coneixia el nom de cada cim, de les plantes, arbres, ocells i flors del seu entorn.
És per aquest motiu, que en moltes de les seves obres s’hi veu reflectit.
Algunes obres de Jacint Verdaguer que podeu trobar a les biblioteques:
VERDAGUER, JACINT
Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, 2023
VERDAGUER, JACINT
Folgueroles: Amics de Verdaguer, 2002
VERDAGUER, JACINT
Folgueroles: Amics de Verdaguer: Casa Museu Verdaguer, 2003
GASSULL I ROIG, BERNAT
Valls: Cossetània, 2008
Crèdits de les imatges:
Jacint Verdaguer. Real Academia de la Historia
MUHBA Vil·la Joana. Jordi Play.
2 Comments
Molt recomanable el documental sobre Verdaguer i l’excursionisme per conèixer més aquesta figura.
Un gran poeta molt reconegut però potser no tan llegit…