Damon. Song of a gypsy.
[USA] : Vestman, 2009

 
David del Conte, més conegut com Damon, mai hauria imaginat que el seu primer àlbum, del que no es van editar més de 500 còpies al 1969 i que va romandre oblidat durant dues dècades, es convertiria amb el temps en un clàssic cobejat per col·leccionistes de tot el món. I és que la història que envolta Song of a gypsy és realment fascinant.

L’atzar va fer que a principis dels 90 un discjòquei canadenc, furgant entre discos de segona mà, trobés un senzill amb un jeroglífic a la portada (el símbol d’Ankh o de la vida) que cridà la seva atenció. Després d’escoltar-lo va quedar tan impressionat pel seu so que va decidir investigar sobre aquell autor desconegut. Així es va crear el mite, els LP originals assoliren preus desorbitats al mercat i el disc esdevingué una raresa fins la seva reedició fa un parell d’anys.

Damon és un californià d’origen gitano que es guanyava la vida cantant a clubs de Los Ángeles. Com molts músics de l’època, es va veure influït per l’efervescència d’amor i pau que es vivia a l’emblemàtic Haight-Ashbury de San Francisco i per l’exotisme dels sons orientals. De fet, sembla que va ser a una jam session en la qual va acompanyar a George Harrison i Ravi Shankar a on va començar a perfilar el so psicodèlic de les seves cançons.

Song of a gypsy s’inspira en el sentiment nòmada del poble gitano i veu l’home com una ànima lliure a la recerca del seu camí vers la felicitat. Més concretament, tot el disc parla de la cerca d’un amor, personificat en Genie. Damon ens submergeix en el seu univers oníric i melancòlic de melodies enlluernadores, amanides per guitarres fuzz i percussions manuals, i conduïdes per la seva veu amb vocació de crooner.

Sorprès però alhora animat pel reconeixement de la seva obra, Damon the Gypsy (com es fa dir ara) va decidir publicar dos discos més, Gypsy eyes, al 1999, i Gypsy finds a home, al 2010, completant així una trilogia començada fa més de quaranta anys.