Blackstar - David Bowie

Blackstar - David Bowie

Bowie, David (1947-2016)
Blackstar
[S.l.] : Sony Music, p. 2015

 

Maria Antònia Juan i Nebot, veïna de Vallvidrera, ens proposa escoltar Blackstar, el darrer àlbum de David Bowie.
 

Set temes de llarga durada, repetitius, que ens apropen al món misteriós del seu autor, David Bowie.

Música que ens transporta a una atmosfera enigmàtica que embolcalla. D’intensitat creixent al principi per arribar a una tensió musical sostinguda i molt instrumental, que trascendeix el rock amb alguns passatges amb pinzellades tímbriques de jazz. Difícil de definir.

Els textos de les cançons a vegades prenen la forma d’un clam, d’ecos o laments. Amb referències a la mort, a una llum o a una estrella. Tot plegat prou indicatiu que Bowie era molt conscient que aquest era el seu últim treball i per tant ple de missatges amagats cap els seus seguidors.

Blackstar va ser enregistrat a Nova York, i va sortir a la llum a inicis d’aquest any 2016 en el 69è aniversari de l’autor, el dia vuit de gener, dos dies abans de la seva mort. És per aquest motiu que ha estat qualificat com de testament musical, i com a “regal de comiat” dedicat als seus fans incondicionals.

Bowie cuidava personalment tots els seus treballs al detall, i en aquesta ocasió és prou significativa la presentació del CD, tot negre, amb una estrella negra sobre fons blanc a la portada, i amb una picada d’ullet o joc a la part inferior, amb la descomposició de l’estrella per formar la paraula Bowie.

Música interessant més enllà de les circumstàncies que envolten aquest enregistrament i el seu autor.

  • Aquest article ha estat publicat a La Vall de Vidre núm. 250, novembre 2016

 


 

116 Comments

    • Molt bona iniciativa la de Biblioteques de Barcelona! Recordar Bowie sempre porta records agradables.

    • Un disc realment sorprenent en el qual s’ha tingut cura de tot fins a l’últim detall. Amb Lazarus se’t posa la pell de gallina. Moltes ganes de veure l’exposició!

    • Fa temps que tenia ganes d’anar a una exposició com aquesta, la d’un artista del segle XX i part del XXI: David Bowie, perquè més que un cantant va ser un ARTISTA amb majúscules

      • Hi ha cantants que passaran a la història per la seva veu o per una cançò acertada però Bowie va ser tot un pioner en alliberar identitats

  1. Disc molt recomenable! Dens, testimoni de tota una carrera, ple de textures, però, alhora, plagat de picades d’ullet als seus fans. Fins i tot, en certs passatges, optimista i irònic, tot i la constant presència de la mort que destil·la tot el repertori. L’últim regal d’un geni.

    • Fantástico disco y enorme artista. Antes de ir a la exposición pienso repasar toda su discografía. Una figura inolvidable y atemporal.

  2. Gran artista, me encanta su estilo, su manera de vivir la vida sin importarle el que dirán. Gran pérdida pero tenemos su música que perdurará por tiempo.
    Deseosa de ver la exposición con mi marido!

  3. Habria aue escucharlo! Mi personal favorita es Deranged del soundtrack de Lost Highway! Clavada a perfección con la intro de la peli

  4. ¡Por fin ha llegado la esperadísima exposición sobre Bowie! ¡A ver si además puedo ir gratis!

  5. Me encantaría llevar a mi hija a esa exposición y enseñarle la diferencia entre la música de un genio y el reguetón…

  6. soc de la generació de Aladdin sane i el vaig descobrir al 1998 quan la música electrònica em feia tilin…quan vaig sentir la seva trajectoria musical, la captivació em va portar a gaudir de la seva obra i reconeixer que era un artista amb majúscules. La resta de paraules nomès poden engrandir la seva obra i no cal…resta nomès sentir.

  7. La cançó Blackstar és realment espantosa, mescla de krautrock i Cabaret amb la veu de Bowie que recorda a la de Chet Baker en els últim versions live de My funny Valentine >; disminuïda però molt emocionant! Espero poder guanyar el concurs per anar amb el meu germà que m’ha introduït a Bowie des de 1986 quan tenia…7 anys 🙂 !

  8. Disc de maduresa, d’un geni a les portes de la mort, que ens deixa el seu llegat. Magnífic, estrany, fet amb rigor. Molt bo.

  9. Els àlbums pòstums acostumen a ser mediocres o, directament, llastimosos (no posaré exemples, però segur que tothom té alguns al cap). En aquest cas, Bowie torna a demostrar que era un geni, i ens ha deixat una obra mestra. Respect!

  10. Look up here, I’m in heaven
    I’ve got scars that can’t be seen
    I’ve got drama, can’t be stolen
    Everybody knows me now

    Look up here, man, I’m in danger
    I’ve got nothing left to lose
    I’m so high it makes my brain whirl
    Dropped my cell phone down below

    Ain’t that just like me?

    By the time I got to New York
    I was living like a king
    Then I used up all my money
    I was looking for your ass

    This way or no way
    You know, I’ll be free
    Just like that bluebird
    Now ain’t that just like me?

    Oh I’ll be free
    Just like that bluebird
    Oh I’ll be free
    Ain’t that just like me?

  11. Blackstar ha estat un regal que culmina una llarga carrera, sempre reinventant-se, sempre sent tendència. Bowie ens ha deixat orfes.

  12. aquest darrer album de Bowie reflexa el seu estat d ánim , potser m agradaven mes els primers treballs, pero es ell..sempre enigmátic i progresiste..m agradará anar-hi i tant..

  13. Cal anar-hi !!! un dels grans !!! escolteu Blackstar, val la pena, però darrera hi ha una discografia genial, els més joves no us la perdeu.

  14. En Bowie és el meu ídol des de l´adolèscencia… vaig anar expressament a Londres a veure l´exposició al Victoria&Albert Museum de Londres. El meu anglès no és precisament d´Oxford, per tant ara tindré l´oportunitat d´aprendre més coses d´ell… Us recomano encoratjadament que hi aneu. Veure el seu vestuari en viu, objectes personals i inèdits i fer un passeig cap a la seva personalitat mentre vas escoltant la seva música no té preu!! Jo hi vull anar vàries vegades per embriagar-me de Bowie!

  15. M’ encantaría anar a l’exposició de David Bowie Is. Ja que ha sigut un dels grans artistes del genere Rock i que ha aparegut a algunes pel·licules com Zoolander i Labyrinth.

  16. Sempre m’ha agradat la música de David Bowie i m’encantaria veure l’exposició dedicada a aquest gran artista.

  17. us recomano escoltar les versions en surf-rock de les cançons de Bowie. Per exemple, Ziggy Stardust de The Thurston Lava Tube. La trobareu a YouTube

  18. Quina màgia té aquest home, vaig creixer amb ell i quan va marxar va ser un dia molt trist. Hara ens deixa el seu millor llegat, la seva música. Gracies Bowie

  19. Un dels grans de la música i dels meus cantants preferits. Blackstar i, en concret, Lazarus, és sentiment en estat pur… el seu comiat al món

  20. Pensant amb ell, em venen al cap les paraules d’en Lorca:

    Tardará mucho tiempo en nacer,si es que nace
    un “artista” tan claro, tan rico de aventura.

  21. Like the leaf clings to the tree
    Oh, my darling, cling to me
    For we’re like creatures of the wind, and wild is the wind
    Wild is the wind

  22. “The Next Day” sorprendió como un gran disco, sin compararlo con sus grandes álbumes se podría hablar de un disco redondo con unos cuantos nuevos clásicos para su discografía; “Dancing out in space” por poner un ejemplo.
    “Blackstar” es una secuela de éste que cuenta con la ayuda de Tony Visconti, de muy corta duración, está formado por 7 temas de los que tan sólo 5 son realmente nuevos…muchas ganas de ver la expo!!!

  23. En David Bowie sempre ha estat present a la meva vida, des que estava a la panxa de la mare a qui sempre li ha agradat i apreciat la seva música…
    Un ésser molt especial, una pèrdua gran, però que deixa un gran legat musical del més camaleònic.
    Sempre al cor, sempre a les estrelles…!!
    Ganes de sorprendre a la mare i gaudir juntes de l’Exposició “David Bowie Is”!!
    We can be Heroes, just for one day!

  24. Tinc molts records de la música del Bowie, de molt joveneta m’encantava. Gràcies a Biblioteques per fer aquesta iniciativa.

    • Pel seu esperit lliure i la seva veu fantàstica, Bowie és d’aquells artistes que s’abracen amb fervor. Igual que a molts de vosaltres, a mi m’ha acompanyat des de joveneta i no em penso perdre la expo. És un luxe tenir-la a BCN.
      Molta sort!

  25. Quina llàstima que ens deixés el comte Blanc! Sort que encara tenim el seu llegat artístic i musical per conèixer-ho i apreciar-ho més!! Gràcies Bowie!

  26. Una de les anecdotes que més m’agrada recordar de Bowie es que al sortir de veure 2001 una odisea en el espacio ,es va inspirar i va composar la meravellosa Space Oddity i Starman
    També recomano el videoclip de Blue Jean inspirada en el pantalo texa.
    Life on Mars,Rebel Rebel,diamond dogs,Ashes to ashes,china girl,let’s dance tb les recomano. Esperó gaudir de l’exposició tant com de la seva musica i sentit de l’espectacle.

  27. Se n’ha anat a on pertocava, i ara ens toca seguir gaudint d’ell en totes les exposicions i memorials que es facin d’aquest gran artista.

  28. Un disc meravellós, amb tota la inquietud de un geni. Va fer de la seva mort una obra d’art que encara hem de entendre del tot.

  29. Amb ganes de poder disposar d’una tarda de juliol per poder anar a l’exposició DAVID BOWIE IS!!!!

  30. David Bowie va ser una persona amb un talent artístic visionari i trencador, que va fer possible pensar en els músics de pop d’una altra forma. Va trencar estereotipus i s’ha convertit en un mite i una figura de referència per a l’art del futur.

  31. Un artista únic, inigualable i singular.
    M’encanta Bowie des de sempre. Molt bona iniciativa (☝︎ ՞ਊ ՞)☝︎

  32. Un artista innovador, avancat al seu temps i creador d un univers molt personal. L expo te que ser un must!

  33. De jove vaig gaudir de la màgia de la seva música, art avançat al seu temps i ara també ho faig amb el meu fill adolescent que es “flipa” amb el gran artista que va ser, és i serà per a sempre: David Bowie 😉

  34. La música del Bowie se m fica pel melic, em fa tremolar I em calma. I em transporta a mons bizarros, però meravellosos.

  35. Me encantaba y me sigue encantando este gran astista. Y con muchas ganas de ver la exposición.

  36. Diu l’article de la Maria Antònia Juan i Nebot, que aquest últim disc del Bowie, Blackstar, és “difícil de definir”. I és que no pot ser de cap altra manera. Si no, no seria del Bowie. És aquesta quasi impossibilitat de definir-lo, de ficar-lo dintre de cànons preestablerts, el que el fa únic. El que ha fet de David Bowie, el que és. Ell, sense definicions, sense límits. Inconfusiblement ell. “Bowie is.”.

      • Hola Elisabet, ja ho has dit bé. La Maria Antònia és l’autora de l’article. Jo només l’he convidat a compartir-ho amb tots vosaltres.
        Una abraçada i molta sort!

  37. Una música envolvent, una personalitat espectacular, una posada en escena sempre única; Bowie irrepetible i inoblidable. Estic convençuda que l’exposició és imperdible, pels seus contemporanis i també per les noves generacions

  38. Soc més de la primera època de Bowie, però és impressionant la capacitat de reinventar-se que tenia i la qualitat d’absolutament tots els seus treballs

  39. Un álbum penumbroso, lúgubre y desasosegante, que me transmite un momento de cierta desolación interior del artista, sin duda afectado por la proximidad de su muerte.

    Bastante alejado de su anterior álbum, “The Next Day”, muy mucho más de mi gusto. Aun así, no se puede negar la calidad musical del trabajo. De hecho, el astro negro volvió a brillar tras su última puesta… pues este álbum (Blackstar) alcanzó a título póstumo el primer lugar en la prestigiosa lista estadounidense Billboard 200, algo que el artista no pudo lograr en vida.

    Espero que, al igual que Lazarus, pudiera ver las cosas desde la tribuna celeste, y disfrutar de ese último éxito, más allá de libras y dólares (Ya sólo el amor de sus admiradores).

    No fue Bowie santo de mi devoción, pero reconozco su mérito como versátil artista, y disfruté mucho de algunos de sus temas más sugestivos, especialmente en los años 70.

    ¡Así que muchas gracias, Sr. Bowie! Y que todo te vaya bonito en el más allá.

    …En donde espero encuentres nuevas pistas, acerca de tu escurridiza… de tu misteriosa y creativa identidad.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.