Pechanko!

Skizocrilian Studio
Barcelona : Norma, 2011

El Luke és el típic otaku (occidental) ocupat amb les seves aficions com el cosplay. La seva major il·lusió és fer-se amic d’un japonès, vol conèixer així la seva cultura, el menjar i què mangas i animes son els millors i ja de pas que el porti de vacances al Japó. El problema és que quan coneix en Taka, aquest no hi està gaire interessat. En Taka és un noi seriós, responsable i centrat en els seus estudis, que poc a poc s’anirà obrint als seus nous amics. Una història senzilla i entretinguda.

“Al principi dels temps, hi havia tres deesses d’or que van descendre sobre el caos per crear Hyrule. Din va crear la terra, Nayru la va beneir amb les lleis, i Farore la va omplir de vida. Quan van marxar, van voler deixar al món un fragment del seu poder, la relíquia sagrada coneguda com la Triforça, i el lloc on es va quedar guardat va ser conegut com el Regne Sagrat” – Gran Deku Tree (Ocarina of Time). [+]

Aparentment la Hori Kyôko i el l’Izumi Miyamura no tenen res en comú, excepte que els dos guarden un secret. La Kyôko és la típica noia popular de l’escola que quan arriba a casa es converteix en una persona casolana i discreta. Miyamura és un més de la classe, tranquil i una mica tímid, però fora d’ella és un noi atractiu amb pírcings i molt estil. Un dia en Miyamura ajuda al germà de la Kyôko i així un descobreix la veritable personalitat de l’altre. Un manga romàntic amb un punt de comèdia.

Un relat de terror, un conte de fades; a mig camí entre la foscor i la fantasia Nagabe ens submergeix en aquesta història etèria i màgica.
En un món distòpic ens trobem el paisatge dividit en dos territoris separats entre si. En un costat viuen els humans armats fins a les dents, a l’altre uns éssers foscos que transmeten la maledicció només amb el seu contacte. I al mig de tot això una nena innocent amb un amic molt especial disposat a defensar-la de tot i de tots. Amb un dibuix delicat i poètic, l’autor ens porta de la mà a través d’aquesta faula. “La pequeña forastera” va formar part de la selecció oficial del Festival Internacional d’Angoulême i va ser un èxit de vendes al Japó amb més de 400.000 exemplars venuts. La seva presència a la llista de vendes i de crítics està justificada perquè ha conquistat al públic, tant l’assidu al manga com als nous lectors.

Aquesta és la història d’amor de L’Izumi i en Ryoma. Quan eren petits es van conèixer gravant un anunci en el qual s’escenificava un casament. Necessitaven un nen i una nena que agafés el ram de la núvia i per una casualitat L’Izumi estava allà i va haver de fer de nena. En Ryoma no es va oblidar mai de l’Izumi sense saber que realment era un nen. Anys després es van retrobar i a en Ryoma no li va importar descobrir que aquella nena que sempre li havia agradat era en realitat un noi. Aquest manga no és el típic exemple del gènere on ens trobem escenes d’una sexualitat explícita o un dramatisme extrem, però en alguns punts pot resultar contradictori. Per una part presenta la relació entre l’Izumi i en Ryoma amb una barreja perfecta d’amor i humor més a prop del típic enamorament adolescent que de els manga BL (Boy Love) però per altra banda cau en estereotips com la hiperfeminització del personatge de l’Izumi. De totes maneres i si deixem de banda els prejudicis podem gaudir d’una història d’amor tendre i divertida al més pur estil de les comèdies romàntiques clàssiques.

Els casos del detectiu Blacksad

Blacksad. Amarillo

Gamberra i divertida, aquesta història ens situa en un món on poc a poc tothom ha començat a tenir superpoders, fins al punt que un 80% de la població té alguna habilitat especial i néixer sense cap es considera una cosa rara. En aquest panorama ple de superherois i supermalvats, els que destaquen per tenir més habilitats aspiren a formar-se a l’Acadèmia d’Herois (Escola Yûei). En Izuku Midoriya, un noi normal somia amb entrar en aquesta acadèmia malgrat i que no té cap poder. La sort fa que es trobi amb l’heroi All might que l’ajudarà en el seu propòsit convertint-se en un mestre esbojarrat barreja entre els senyor Miyagui i el Follet Tortuga.

En Saitama no és un superheroi a l’ús, ha guanyat els seus superpoders de tant entrenar; tant ha entrenat que s’ha quedat calb. Això si, pot derrotar als seus enemics d’un sol cop de puny. Però ell no opina que això sigui positiu, s’avorreix mortalment perquè no troba un rival de la seva talla. Juntament amb el cíborg Genos entrarà a l’Associació d’Herois, on serà classificat d’heroi de classe C. Malgrat tot això la seva vida és anodina, sinó fos perquè sabem que és un superheroi pensaríem que és un tipus qualsevol sense més aspiracions que els videojocs i el manga.

Jojo’s bizarre adventure és una de les sagues més llargues del manga, amb vàries trames i línies temporals.

Es tracta de la història de la família Joestar a través del temps i dels seus constants enfrontaments amb el malvat Dio Brando que es converteix en una mena de vampir pels poders d’una antiga màscara de pedra asteca. Tots els protagonistes d’aquesta història reben el sobrenom de “Jojo” normalment per la unió del seu nom i cognom: per exemple Jonathan Joestar. L’obra està dividida en diferents parts o generacions autoconclusives i independents entre si, cadascuna en la seva època (Anglaterra victoriana, Mèxic a mitjans del s. XX, o el Japó actual) i amb la seva estètica però amb un mateix estil on predominen l’exageració, la desproporció dels personatges i les poses forçades.

Un relat del bé contra el mal representats en les figures dels diferents Jojo’s i el seu antagonista diabòlic, Dio Brando.

Els zombis arrasen Tokio! Amb aquesta premissa, ens podríem trobar davant una altra història de tantes sobre morts vivents, però I am a hero és molt més. Per començar perquè en aquest relat no hi ha cap “heroi” i l’exemple més clar és el nostre protagonista, en Hideo. Amb 35 anys aquest mangaka fracassat arrossega uns problemes que el fan un antiheroi en tota regla: pateix al·lucinacions, està començant a tornar-se boig i manté converses amb el seu amic imaginari. Aquesta obra de principi lent és va accelerant igual que la infecció zombi i podem veure en ella no només una història de terror sinó també un retrat i una crítica a la societat actual. Amb moments d’humor i altres més intensos va posant al lector en tensió i aconseguint que esperi amb candeletes la següent entrega. Una obra trepidant, divertida i violenta.

Als 11 anys, en Kôsei era un virtuós del piano. Però quan la seva mare va morir va perdre l’habilitat de tocar. Anys més tard coneixerà a la Kaori, una violinista amb una manera d’entendre la música totalment oposada a la seva. La personalitat de la Kaori canviarà els fonaments d’en Kôsei, donant-li un nou significat a la seva vida.

Benvingudes al XXIII Saló del Manga de Barcelona!!!

Crònica del XXI Saló del Manga de Barcelona

Guia de lectura de Manga

III JORNADES GOKURAKU, EL PARADÍS DE L’OTAKU A CAN FABRA