Noguera i Clofent, Laia. Triomf.
Barcelona: Columna, 2009.
Amb Triomf la jove poeta catalana Laia Noguera (Calella, 1983) va guanyar el Premi Miquel de Palol 2009.
Aquest poemari està dividit en dues grans parts, Triomfs i Estralls. La primera consta de tres triomfs relacionats cada un d’ells amb una peça musical de Txaikovski, Beethoven i Mozart respectivament. La segona consta de trenta tres poemes. D’aquesta manera, Laia Noguera ajunta poesia i música, una música que serveix de banda sonora de la vida, d’una vida que esdevé el tema principal del llibre. Per tant, ens trobem davant d’un llibre vitalista, del triomf de la vida, però una vida que es presenta complexa, amb moments de felicitat però també de patiment, on hi ha llums però també ombres, i que sempre desemboca en la mort. Així ho expressa en un dels primers poemes:
Estar viu era això.
Trencar els maons del mur, fer-lo vessar.
Estar viu era això.
El dolor de la lluna.
La bandera de la febre.
Obrir les coves perquè exhalessin els dies de nosaltres.
Com ratpenats.
Esventats i estesos al sol.
Estar viu era això.
Llevar-se i caminar i no tenir rumb.
Als poemes de Triomf es poden identificar diversos símbols poètics que es van repetint: els arbres, les pedres, la cera i, sobretot, la mare. Una mare imatge de la creació, de la protecció, de l’amor però també de l’absència:
Desfer-se com cera la mare
Dolor trist de la mare.
Havia volgut clavar el puny a l’escletxa de viure.
Contemplo el dolor de la mare.
Però l’argument intraduïble.
Dolor trist de la mare.
Alta mar i jo sola.
Quant a la forma i llenguatge dels versos, Triomf comença a uns poemes de caire més narratiu i extensos al primer i segon triomfs. No obstant, a partir del tercer triomf els poemes són més breus i secs, com si sentenciessin, canviant així el ritme i la intensitat de la lectura. Però no tots els versos són tallants, sinó que també hi ha d’altres que suggereixen, que són condicionals, que dubten.
Finalment, a l’últim poema d’Estralls es veu el regust de vitalitat que Laia Noguera vol expressar-nos, el triomf de la vida. Llegiu aquests versos del poema XXXIII:
Un triomf delicat.
Com un petit joc de titelles.
De transformar-se.
Estar viu és això.
Passar-hi
i canviar de nom
o bé de rumb.
Estar viu és això.
Passar pel riu
sense cap pont.
Passar-hi amb tu
o sense.
Perdre’s al bosc,
a galop de la llum
dels arbres despullats.
Deixar-se fondre com la cera.
Perquè les pedres.
Estar viu és això.
Al seu bloc trobareu més informació sobre Triomf i sobre la mateixa Laia Noguera.
Bona recomanació Isidore, tot i la seva joventut la Laia Noguera porta moltes batalles poètiques a les seves espatlles. A banda de la seva obra poètica s’ha mostrat com una magnífica traductora, apropant-nos al català l’obra de referents de la poesia euskara actuals com Kirmen Uribe i sobretot Itxaro Borda (una poetessa excepcional)
A més de traductora, Brausen, podem considerar la Laia Noguera com una activista cultural. Organitza i participa en molts recitals poètics i col·labora amb diversos artistes d’altres especialitats. Aquests dies he escoltat el seu cd Carboncle, de poemes recitats acompanyats de violí, i el recomano ferventment.
Isidore, en aquesta ocasió no comparteixo el teu criteri… aquestes imatges no m’han acabat de commoure… esperaré el proper “Ducasse” amb ganes 😉
Montse, gràcies per seguir els meus comentaris. També està bé el fet de no coincidir. Crec que és un dels aspectes més positius que té la poesia, que un poema o una imatge no simbolitzin el mateix a diferents persones.
Moltes gràcies per l’apunt, Isidore!
Ets de les poquíssimes persones que pot escoltar el Carboncle, perquè no vam aconseguir que ningú s’interessés a editar-lo. 😉 Però al myspace hi ha alguns temes: http://www.myspace.com/carboncle
Brausen, m’alegro que t’agradin les traduccions. A veure si més endavant puc traduir més coses de la Itxaro, que m’interessa moltíssim.
Montserrat, a veure si un altre dia serà!
Molta salut!
Gràcies Laia per participar del bloc. Benvinguts siguin els comentaris dels autors i autores! La veritat és que entre el Brausen i tu m’heu despertat l’interés per llegir a l’Itxaro Borda. Gràcies!
http://www.barcelonareview.com/revista/66/ib.html
Laia, Isidore, estic convençuda que trobarem noves metàfores que m’agradaran més… he de dir que un mateix poema llegit en circumstàncies diferents em fan veure’l d’una altra manera… no us passa?
Totalment d’acord, Montse. La lectura és un acte individual i molt personal però que no pots aïllar de la teva situació. I un mateix poema o llibre rellegit posteriorment té un significat o et deixa un regust diferent al de les lectures anteriors.