Ja està. Tot s’ha acabat. El 25 de setembre va ser la darrera vegada. Dudalegre es deia l’últim. No tinc cap esperança. No vull defensa de qui diu que em vol defensar. Escamillo, el torero de Bibarnabloc, s’ha quedat sense feina.
Escamillo és un dels vèrtex del triangle amorós de l’òpera Carmen. La gitana, avorrida del seu gelós amant Don José, acaba en braços del torero i això finalment li costarà la vida. Una òpera estrenada el 1875 a París, amb la que l’autor, George Bizet , va enterrar l’antiga “Opéra Comique” i va obrir pas al gust pel realisme (de vegades pel marro), conegut com a verisme. Malgrat la seva popularitat actual, l’estrena no va ser gaire reeixida i Bizet va quedar molt afectat pel fracàs i va morir pocs mesos després , als 36 anys. Avui, en canvi, valorem aquesta obra per la seva naturalitat, perquè ens enganxa sense fatigar-nos i perquè, com sempre en les grans obres, troba noves fórmules per expressar musicalment els sentiments i les emocions.
La història de Bizet és molt poc exemplar, fins i tot molt incorrecta pels temps que vivim. Carmen treballa a la fàbrica de tabac i tria amb total llibertat als seus amants. Escamillo és un famós torero. Don José deserta de l’exèrcit per convertir-se en contrabandista. Llavors l’estrena va ser un escàndol. Avui les prohibicions van en augment.
Ara, a l’atur, almenys llegiré més, encara em queda la CDU 791.8. I com sempre, l’afició em seguirà aclamant: Toréador, en garde. Toréador, Toréador…
2 Comments
No et preocupis, Escamillo! Tenim Nîmes a un pas…
Sí, aquest camí ja ens el coneixem.