…Estima’m com jo t’estimo !
Li diu Violetta Valery al seu amant Alfredo Germont, quan està a punt d’abandonar-lo per la pressió d’una societat que no acceptava la relació d’una “traviata” (esgarriada, cortesana, prostituta de luxe, en definitiva) amb un jove petit burgès. Però Alfredo mai podrà estimar-la com ella l’estima. Alfredo és una mena de vividor amb bones intencions, un nen petit que es pensa que amb la seva pensió de casa bona pot mantenir a una dona com Violetta. Ell no se’n adona de res.
Passen un estiu meravellós al camp. Violetta descobreix l’amor autèntic i s’enamora bojament del noi. Conscient del seu estigma, mai s’hauria imaginat una relació com aquesta, amb un noi jove i de casa bona. Fins i tot millora la seva malaltia, la tisi, que l’amenaça de tant en tant. Malauradament, amb l’arribada de la tardor apareix el pare d’Alfredo que, com a símbol de la societat d’aquella època, li demana, li exigeix que trenqui la relació, que abandoni al seu fill, que torni al seu ambient. Ella claudica amb facilitat, perquè en realitat sap molt bé quina és la seva posició, que ella és una puta i ell un bon noi que ha de trobar una noieta de bona família per a casar-se i tenir fills. Ella claudica, tot i que sap que aquesta és la seva condemna de mort. I aquí és on Alfredo demostra la seva condició, no sap altra cosa que fer d’home gelós i davant de tothom, ataca i avergonyeix a Violetta, precipitant d’aquesta manera la seva caiguda, l’agreujament de la tuberculosi i la mort.
Una desgraciada relació juvenil d’Alexandre Dumas fill amb Marie Duplessis va ser la llavor de l’obra La Dama de les Camèlies, en la que es van inspirar Verdi i Piave per composar i escriure La Traviata. Es va estrenar al teatre de La Fenice de Venècia el 6 de març de 1953, només 6 anys després de la mort a París de la Duplessis, víctima de la tuberculosi. George Cukor va fer al 1936 la adaptació al cinema, amb una magnífica Greta Garbo.
Pauvre fille ! on m’a dit qu’à votre heure dernière,
Un seul homme était là pour vous fermer les yeux,
Et que, sur le chemin qui mène au cimetière,
Vos amis d’autrefois étaient réduits à deux!
Amb aquests quatre versos va descriure Dumas la soletat dels últims moments de la seva antiga amant.
La Traviata es una successió dels més coneguts passatges musicals del repertori d’òpera. Veieu sinó aquest “Libiamo”, el famós brindis en que Violetta i Alfredo (acompanyats d’un potent cor) ens expliquen el que pensen de l’amor.
1 Comment
Un llibre molt recomendable perqué es una historia de amor entre dues persones de categories socials diferents en una epoca que el estatus inporta molt.