El diàleg, eina fonamental de l’obra teatral, és el que marca l’acció. De fet no son les paraules en diàleg les que acaben d’explicitar les intencions reals dels personatges sinó, com us he repetit en alguns articles, és l’acció que esdevé la que acaba de situar a l’espectador. El diàleg també explica tres coses més: el caràcter del personatge, les relacions que té amb la resta dels personatges i els estats emocionals interns dels personatges.
El personatge protagonista o bé influeix en un altre personatge o bé es defensa d’agressions. En tot cas, recordem la fórmula del conflicte entre el protagonista i l’antagonista. Els silencis i la ironia o sarcasme són aspectes primordials en una mena de text amagat que s’endinsa en l’obra teatral. En tot cas, tot plegat ens trobem amb una estratègia que s’articula mitjançant el diàleg.
Ivan Turguenev és un exemple bellíssim d’autor teatral amb guions fins i delicats. Delicadesa que es palesa en la comunicació no violenta dels personatges i la netedat de les relacions que relata entre personatges. Precisament per aquest aspecte, tot i no tenir molta obra teatral a les biblioteques, calia parlar d’ell. Amant de les relacions socials on el diàleg és contingut amb personatges d’autocontrol tal com segurament ell mateix va ser. Europeista i pacífic.
Novel·la
Dos amics
Barcelona: Viena Edicions, 2019
El primer amor
Punin y Baburin
Madrid: Nórdica, 2018
Diario de un hombre superfluo
Padres e hijos
Interessant l’obra de Turguenev, aquest estiu potser llegeixo una obra seva. Gràcies per la recomanació!
No conec gaire l’obra d’aquest escriptor. Gràcies per l’article.