Calders, Pere / Dagoll Dagom. Antaviana. Barcelona: Edicions 62, 2002.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994), un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, va estudiar dibuix i pintura i va mantenir regularment col•laboracions en mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals, com ara l’Avui i el Canigó.
La faceta de contista és en la que més va destacar però en cap cas es pot desmerèixer la resta de la seva obra literària, tant en la vessant novel•lística com en la d’articulista de premsa. Catalogar-l’ho com a “autor-de-contes-humorístics-i-fantàstics” seria banalitzar la vàlua del seu corpus literari.
El jove Calders és un hereu de la tradició noucentista però no obstant aposta per les propostes més emergents de les avantguardes artístiques i literàries que començaven a aparèixer en el panorama cultural català de l’època.
La ironia és la figura literària que més ha treballat i és l’eix central de la construcció literària caldersiana. Amb ella relativitza la seva pròpia percepció de la realitat i tracta el tema de la comèdia humana des de la distància necessària per contemplar les contradiccions, les paradoxes i els contrasentits d’un món aparentment ordenat i lògic.
Les seves formes de representar la realitat van des de la interpretació científica fins a l’imaginari mitològic, passant per les convencions d’ordre moral. D’aquí que en la seva obra abundin referències a invents i ginys científics, a avenços tecnològics o a descobertes revolucionàries; que el seu univers fictici estigui tan poblat d’éssers i fenòmens fabulosos o sobrenaturals; o que les convencions que regulen la conducta tinguin tan sovint un paper distorsionador en la trama del relat.
Aquest estil que el caracteritza és la seva pròpia essència literària.
Cal destacar en la seva obra la influència que van tenir els 22 anys que va viure a l’exili a Mèxic, ja sigui amb l’aportació de material literari nou (ambients, personatges i situacions) com amb l’empremta del desarrelament viscut, visible en els sentiments d’enyorança i en l’evasió de la realitat.
Antaviana és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders i amb música i cançons de Jaume Sisa, qui va accentuar el seu caràcter imaginatiu i màgic connectant així de ple amb algunes de les inquietuds de l’època.
En un principi, Calders va mirar de convèncer a Dagoll Dagom per no continuar el projecte. No obstant, un assaig general amb ell com a únic integrant del públic, va ser suficient per resoldre tota reticència.
És la seva única obra dramàtica representada, l’estrena de la qual va ser en plena temporada comercial al Teatre Villarroel de Barcelona, en el 1978.
L’obra és un muntatge de la companyia sobre els següents contes de l’escriptor:
El primer arlequí, El principi de la saviesa, Hedera Helix, La finestra, En començar el dia, Els nens voladors, Feblesa de caràcter, Ganes de buscar-se-la, L’esperit guia, El testament de La Hiena, Quieta nit, La consciència, visitadora social, El desert, Raspall i Cada u del seu ofici.
La imaginació i l’humor, la relació realitat-ficció-versemblança, els fets insòlits, sobrenaturals i fantàstics, els jocs lingüístics, el capgirament de la lògica, la desmitificació, l’us sovintejat de locucions i frases fetes o el trencament d’expectatives són algunes de les característiques de tots aquests contes. Contes que moltes vegades, i tal com deia l’autor, es desenvolupen arreu de l’observació d’algun fet sorprenent que li havia esdevingut i que per això fa que el seu llenguatge sigui natural i assequible.
Respecte els personatges abunden els que són aparicions (esperits, etc) i també els lladres i els assassins.
En aquesta primera representació el mateix Pere Calders va redactar un text per donar al programa de mà als espectadors en els dies de la representació, un text en forma de conte i amb el títol de Primera notícia.
L’èxit popular, a Catalunya i arreu (la companyia va portar el muntatge per tot l’Estat espanyol, Itàlia i França), va ser extraordinari.
L’obra tornaria a l’escenari l’any 1985 al Teatre Condal, amb un nou repartiment i una direcció lleugerament diferent.
Finalment i sobre la seva figura, trobem l’exposició compartida amb Juan Rulfo de fotografies dels dos escriptors, feta a Granollers el 1987; i el recull Dibuixos de guerra. Kalders i “Tísner” (1991).
A nivell cinematogràfic, trobem pel•lícules que s’inspiren en els seus contes: O principio da sabedoria (1975), dirigida per Antonio de Macedo, i La veritat oculta (1987), de Carles Benpar.
I l’any 1996, TV3 produeix una sèrie dramàtica, Cròniques de la veritat oculta, amb diversos capítols basats en els contes de Pere Calders i dirigits per diferents directors. A més, s’inicia també la popularització televisiva amb els següents programes de TV3: “Un tomb per la vida” (1993), “Retalls” (1994) i “El meu avi” (2003).
Entre els molts premis literaris que ha rebut trobem el Premi Víctor Català (1954), la Lletra d’Or (1979), el Sant Jordi (1963) o el Ciutat de Barcelona de novel•la (1986). I entre els seus honors la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986), doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1992) i el Premi Nacional de Periodisme (1993), entre d’altres.
La seva obra s’ha traduït a diferents idiomes: l’èuscar, el castellà, l’anglès, el francès, l’eslovè, l’holandès, el gallec, el japonès i l’alemany.
A nivell anecdotari, el 1966, la família Calders es va traslladar al que seria el seu domicili definitiu: al carrer Borrell, al barri de Sant Antoni, al costat de la casa que acollirà “Tísner” en tornar d’Amèrica uns anys més tard. I és en aquest barri on actualment trobem ubicada la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver on entre molts dels seus serveis i activitats trobareu una conferència especial dedicada a la figura d’aquest gran i inoblidable escriptor. Serà el proper 14 de març a les 19h. També, i per tal de celebrar el centenari del seu naixement, aquesta biblioteca realitzarà un taller sobre interpretació teatral dedicat a la seva obra. Aquests són només alguns dels actes que sota el cicle El gran Calders organitzen les Biblioteques de Barcelona.
El programa “Identitats”, dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, el 28 de setembre de 1984, a l’escriptor català Pere Calders.
Fragment de la representació teatral d’Antaviana
13 Comments
Trobo la recomanació molt i molt complerta. Es nota que la Hipatia s’ho ha currat molt i és d’agrair…
“AVISO NAVEGANTES” a tots i totes ens agradaria llegir més comentaris sobre altres obres del Calders aprofitant el seu aniversari….
FELIÇ ANIVERSARI PERE!!!
Aquest llibre pot ser molt interessant, perquè ès el llibre sobre una obra de teatre que recull alguns contes de Pere Calders i els amants de aquest autòr poden guaudir-ne tant per això com de la manera en que es creat el ambient a l’obra
Pere Calders agrada pel seu humor desencantat singular i amable. I per la seva peculiar narrativa a la frontera entre el real i l’absurd. Sóc una enamorada de Cròniques de la veritat oculta i us animo a llegir el conte per a infants El raspall que es troba a la tercera part del llibre que es diu L’escenari desconcertant.
Antaviana” és la paraula màgica que s’inventa un nen d’un conte de Pere Calders per fugir de l’avorriment dels deures escolars.
Faré de Calders i establiré Hipatia i Bibarnabloc al meu vocabulari com les paraules màgiques de bones recomanacions literàries.
Enhorabona, Hipatia per la teva recomanació.
Si us agrada Antaviana i us animeu a venir aquesta tarda a les 19h a la Biblioteca Sant Antoni-J. Oliver, la conferència d’aquesta tarda comptarà amb la presència de Joan Lluís Bozzo.
M’agrada trobar-me posts tant treballats. Calders és un dels meus preferits.
Intentaré anar avui a la tarda a la xerrada.
Gràcies Hipatia!
Vaig descobrir Pere Calders aquest estiu passat després de que una noia me’l recomanés, i la veritat és que em va agradar molt. M’encantaria llegir tota la seva obra!
L’acabo de llegir i m’ha encantat. Ara mateix hi ha una obra de teatre basada en Invasió subtil i altres contes al Teatre Almeria de Gràcia, us la recomano!
Paga la pena seguir la tasca d´ engrescar, sobretot als més joves, a llegir en català, i autors del nostre país. I si teniu esperit d´ escriptors/es, animeu-vos i participeu en Jocs Florals o certamens literaris, que per aquestes dates es proposen en diverses biblioteques, centres cívics, i d´ altres entitats. El català és una llengua ben viva, i tal com estan les coses, s´ ha d´ aprofundir més en el seu coneixement, amb entreteniment i divulgació. Endevant, amants de la lectura i l´ escriptura.
No sé com, ni animada per qui, de jove, a l’època de l’Institut, vaig començar a llegir els contes de Calders. El conte és un gènere que en aquesta època m’agradava força, potser per la seva brevetat, la seva immediatesa i perquè sóc un xic desmemoriada. Els contes de Calders van entrar dins meu amb tota la seva màgia, la seva fantasia, la seva realitat, em van entusiasmar. Vaig veure l’obra de teatre Antaviana al 1978; també havia vist apinyada en el paranimf de la UB al 1977 “No hablaré en classe” de la mateixa companyia teatral Els Dagoll Dagom. Temps de reivindicacions i protestes!
Sé que d’aquella època conservo l’amor al teatre i probablement a la professió. Volia canviar aquella escola que posava els nens i nenes de genolls, volia ensenyar a l’Abel, volia ajudar-lo a amb alegria a obrir-se pas en la vida, a saber tenir uns ideals…. Heu de saber que als 79 iniciava estudis de Magisteri i al 83 entrava d’interina, treballant per l’immersió, a Santa Coloma de Gramenet.
Al 95, vaig participar amb els meus alumnes de 6è i 7è d’EGB en el I Premio Antaviana a la Creativitat Infantil (Ed Barcanova). Encara conservo a l’escola les il•lustracions sobre cartolina blanca que van fer-ne del conte dins l’horari de Llengua catalana. No vam guanyar però vàrem assistir a l’entrega dels premis, un divendres a quarts de nou del vespre, en la seu de Comediants, a Canet de Mar. Lluminàries teatrals donant colors a la nit!
Enguany retrobem Calders en el centenari del seu naixement. Novament a l’escola s’escalfen motors. La Clara, tutora de 6è i moltes coses més, treballa aquesta obra amb el seu grup. Jo l’he ajudat una mica trobant-li l’enregistrament de l’obra (tinc els drets d’autor que em dóna haver comprat el vinil) i la música de fons que va fer servir la companyia Dagoll Dagom en aquella ocasió: Gymnopédies I d’Erik Satie.
I és que ja fa uns quants anys que sóc la mestra de música del cole, però aquesta és una altra història.
Encara estimo Antaviana! Gràcies Pere Calders!
(Ostres…m’he passat crec que m’ha sortit un conte)
Correccions al comentari ( s’ ha anat fent gran patint les errades que dóna el cansament de tot un dia):
– “la immersió”
– “Premi Antaviana”
– Cal afegir desprès de Gramenet:
“Al 94 vaig ser mare d’una nena, l’Alba, llum màgica del dia. Aquell setembre vaig retornar com a mestra, al barri obrer que m’havia vist néixer i créixer.”
Recordo que, a l’Institut on treballava, vaig dirigir la representació d’alguns contes d’Antaviana als alumnes de tercer de BUP -parlo dels anys 90s- i quant vàrem gaudir en assajar-los i representar-los davant de la resta d’alumnes…
Tots els que vàrem escollir tenien els seu humor i la fina ironia, intel.ligent que van saber copsar i traslladar-los a la seva interpretació.
Una anys abans, potser l’any 1983, Pere Calders va venir a visitar-nos per comentar un recull de contes. Va estar molt content de veure que la seva obra es llegia i de les preguntes que li varen fer els alumnes.
Personalment és un autor que l`he llegit i he admirat la seva subtilesa per descriure situacions absurdes però que tenen un fons que et fan pensar en la naturalesa humana i, en definitiva, et distreu i aprens… Què més li pots demanar a qui escriu?
Guia de lectura Any Sales Calders Tísner 1912/2012.