Al teatre, l’escenografia, el maquillatge i el vestuari també juguen un paper important. Pel que fa al maquillatge, el teatre xinès té un maquillatge ple de significats. Les cares maquillades tenen com a colors: el blanc, que caracteritza la traïció; el negre, caracteritza la rectitud i l’honestedat o el blau que significa el coratge. Com més complicat és el maquillatge, més violent és el caràcter del personatge.

Ja que parlem del teatre oriental, cal dir que el teatre japonès clàssic té dues modalitats: el no, on es balla, canta i representa en un espai on l’escenografia és només una mampara que simbolitza un vell pi cap al fons de l’escenari. El buit sempre ha tingut un significat clar a la cultura oriental. El kabuki era reservat per dones en el seu inici i després per prohibicions de teatre lleuger va passar a ser interpretat per homes. Tots amb vestits diàfans.

David Mamet és un guionista també conegut al cinema dels Estats Units. Va viure des de jovenet el món del teatre, tant com a estudiant com a intèrpret a companyies on s’improvisava sovint com la Second City. Home de teatre, transgressor sempre amb plantejaments realistes, llenguatge col·loquial sovint vulgar, retracta unes classes mitjanes-baixes amb diàlegs violents i xocants. És el pare també del Thriller lleuger.