Quan en Ferran Rañé ens va venir a veure per oferir-nos exemplars d’aquest llibre per a les Biblioteques de Barcelona, he de confessar que només coneixia de manera molt superficial els fets que van convertir una representació teatral en tota una icona de la defensa de la llibertat d’expressió en els primers anys de la nostra democràcia.
Llegir-lo ha estat tot un descobriment.
El llibre es basa en els esdeveniments que van rodejar La Torna a partir de la narració personal dels actors i actrius que van participar en la creació i representació de l’espectacle, i que van haver d’enfrontar-se a un Consell de Guerra que els va suposar l’empresonament o l’exili.
Eren els primers anys de la democràcia, però el poder dels militars encara era molt gran. Els Pactes de la Moncloa no van aconseguir impedir que uns civils fossin jutjats pel Codi de Justicia Militar. I van acabar complint onze mesos de presó per una obra que narra els fets que van rodejar l’execució de Heinz Chez, un jove suposadament polonès que els militars van condemnar a mort i que van executar el mateix dia que a Salvador Puig Antich.
Gravació completa de l’espectacle original de La Torna l’any 1977
Al llibre, la figura del director de l’obra, Albert Boadella, no surt massa ben parada. El seu afany de protagonisme, les seves accions individualistes i la seva estratègia de defensa van provocar un distanciament entre ell i els altres membres de Els Joglars. Des de l’elecció d’un advocat que havia estat fiscal militar durant la posguerra, fins les seves accions a l’exili, tot contribuia al distanciament entre Boadella i la resta del grup.
Mentre els advocats d’uns veien amb bons ulls les manifestacions, movilitzacions i accions en favor de la llibertat d’expressió, l’advocat de Boadella (l´únic del Joglars que havia estat empresonat fins aquell moment) li va aconsellar que paressin les movilitzacions i Boadella va demanar a l’Assemblea permanent de l’espectacle que les aturessin, però van continuar. Ningú no va entendre aquella demanda.
Quan es va celebrar el Consell de Guerra, Boadella estava a l’exili, després d’haver protagonitzat una fuga espectacular des de l’Hospital Clínic de Barcelona. En Ferran Rañé, la seva dona Elisa Crehueras i la filla d’ambdós també s’havien exilat a França. La resta de components del grup, Gabi Renom, Myriam de Maeztu, Andreu Solsona i Arnau Vilardebó es van enfrontar al Consell de Guerra, van ser jutjats i condemnats, i van passar onze mesos a la presó.
Un dels fragments més delirants del llibre és a les pàgines 122, 123 i 124, on els protagonistes expliquen com el jutge i els advocats militars van representar La Torna per tal de poder demostrar que l’obra representaba un delicte d’injuries a l’exèrcit.
Myriam de Maeztu, la única actriu condemnada (els altres eren actors) descriu així el Consell de Guerra:
“Aquello tenía una solemnidad extraordinaria (¡se nos estaba acusando de injurias al Ejército!), la sala era enorme, los militares estaban condecorados… Empezaron al leer el libreto, pero convinieron en seguida, con muy buen criterio, que si todo el libreto lo leía una misma persona no se entendía nada, así que organizaron el reparto. El fiscal haría de uno, el abogado de otro ¡nosotros no nos lo podíamos creer! A medida que iban leyendo, como La Torna tenía momentos muy graciosos y se metían en los personajes y lo hacían muy bien, les quedaba muy gracioso… era increíble… nosotros, esposados y en huelga de hambre, nos reíamos… no lo podíamos evitar… y el público se reía disimulando”
Us ho imagineu? I més endavant diria,
“El juicio fue…insuperable” “Tenía muchos momentos Berlanga”
El llibre explica també l’enfrontament que l’any 2005 van tenir els actors i creadors de La Torna amb Albert Boadella.
Els Joglars treballaven el procés de creació de les obres a partir de la creació col·lectiva, compartint espais personals i professionals com altres grups teatrals que es van crear als anys 70. La Torna va ser una obra col·lectiva i per això els van jutjar i condemnar l’any 1977.
L’estrena de La Torna de la Torna, l’any 2005 i sota la direcció d’Albert Boadella, va provocar la reacció dels actors que van participar en la creació de La Torna i l’inici d’una sèrie d’accions que buscaven el reconeixement de la seva autoria en l’obra. Pero van perdre el judici i el recurs. Boadella havia registrat l’obra al seu nom l’any 1999 i no volia sentir a parlar de l’autoria col·lectiva.
Aquí podeu llegir un article amb les declaracions d’Albert Boadella sobre la petició de reconeixement de l’autoria de La Torna per part dels altres membres dels Joglars. Llegint-lo penso que li escau molt bé el títol de “Vedette del exilio”, tal i com el va anomenar Joan de Sagarra en un article de l’any 1977.
El llibre acaba amb una recomanació a tots aquells que utilitzen la creació col·lectiva en les seves obres “que se planteen rigurosamente els registro de esas obras a nombre de todos y cada uno de los autores”, ja que en el seu cas van delegar en Boadella el registre de les obres a l’SGAE sense imaginar les conseqüències que tindria en el futur.
Si us animeu a llegir el llibre el podreu trobar a les Biblioteques de Barcelona, de moment aquí en teniu un tast:
63 Comments
Felicitats per el post sobre Joglars 77, francament ben documentat i ben construït!. Sens dubte servirà per apropar als lectors a un llibre com el nostre i que, bàsicament, intenta aportar llums sobre un fet tant singular de la transició i de lluita per la llibertat d’expressió. Gracies Bibarnabloc, gracies Justine.
Gràcies per les teves paraules Ferran. Precisament que aquest comentari vingui d’un dels protagonistes d’aquells fets em fa molt feliç. 🙂
Molts interessant. Entren ganes de llegir-lo. Serà el proper llibre que agafi de la Biblioteca.
Doncs el tens disponible a aquestes Biblioteques
Llibre a la cua per llegir-lo. Tinc moltes ganes de saber ben bé què va passar amb aquella La Torna.
Bona oportunitat per conèixer bé el que va passar amb aquesta obra.
M´han entrat moltes ganes de llegir aquest llibre i també si puc aniré a veure la obra de teatre
Amb ganes de tenir el llibre a les mans i gaudir de l’obra.
Sembla molt interessant, els temes relacionats amb la història sempre m’han agradat, a veure si el puc trobar a la meva biblioteca.
Deixo aquest comentari perquè vull participar al concurs per guanyar el lot de llibres i les entrades de teatre. Espero que això valgui com a comentari.
Doncs será el proper llibre que llegiré, ja en tinc ganes! Gràcies
Aquest llibre és part de la història. Aquesta història que tots intuïm però que molts neguen. Un encert fer-la pública.
Me l’apunto a la llista de llibres per llegir!
el llibre”La Ladrona de Llibres” està en català?
es interesant?
gràcies
Sí, el pots trobar en català a les BibliotequesBCN
Té molt bona pinta. Una bona oportunitat per conèixer una mica millor la nostra història. A la llista dels propers llibres a llegir
Interessat en saber més coses d’aquest grup polèmic de la meva joventut.
Interessant!!!!!!!
Recordo perfectament les mobilitzacions, en les que varem participar activament des del moviment estudiantil.
Espero que la lectura ens apropi als Joglars i es netegi la imatge que va quedar en els nostres records, degut a l’irascible Boadella.
Molt Interessat. Me l’apunto
Com vaig riure amb en Ferran Rañé! Jo era petita i veient-lo actuar al teatre no podia parar de riure.
Te bona pinta el llibre: el punt històric i berlanguià el fa molt atractiu. Me l’anoto.
hmm interessant!
El llibre té molt bona pinta i toca un tema clau de la nostra societat. A més, sempre està bé poder reflexionar sobre el nostre passat, ja sigui més llunyà o més proper, doncs ens fa més fàcil no caure als mateixos errors.
Visca per en Grañé!
M´apunto el llibre
Sempre és bo recordar la fina ratlla entre la llibertat d’expressió i la repressió política. Confió que la lectura del llibre segueixi la línia de les obres teatrals del grup i permeti somriure.
Fa molt bona pinta! Apuntat a la llista!
Un cop quan era petita mons pares em varen portar a una de les seves obres, encara no entenia massa pero no podía evitar riure al veure aquell home fer tantes coses al escenari!!!
Recordo perfectament aquella època de La torna i totes les seves conseqüències, va ser una època molt intensa a tots els nivells, però que no voldria que tornés.
Espero l’estrena per poder anar a veure el Ferran en acció!
M’he assabentat de la publicación d’aquest llibre pel vostre bloc. És molt interessant. Moltes gràcies.
Quines ganes de veure l’obra de teatre!
Alguna vegada m´he trobat amb En Ferran Rañé pel carrer i encara l´associo a en Quico el Progre i els amics dels meus pares….records d´infància….
Quines ganes de veure l’obra de teatre! Ara només em cal aconseguir candur per als meus 3 fills… 😉
molt interessant!! prenc nota!!
Jo anava seguint les estrenes dels Joglars. Conec alguns dels primers actors i tot ho vivíem molt proper. Malahuradament només vam poder participar a les manifestacions amb la famosa mascara silenciada. Molt bo el llibre en aquest temps de recuperació de la memòria.
Una ressenya molt interessant: me l’apunto a la llista de llibres per llegir.
Sembla un llibre molt interessant, sobre tot per gent com jo, què vam nèixer als anys 70 i que de la dictadura sabem el que nostres pares ens vam parlar. M’ho apunto per llellirme-lo.
Amb ganes de llegir-lo. Gràcies pel descobriment!
Molt interesant poder llegir la historia dels Joglars de un del seus protagonistes. Serà el meu pròxim llibre
Gràcies per lluitar per els nostres drets.
Una vegada més descobrim un personatge que en un moment de la vida dona un cop de timó a la seva existència no tan sols renunciant als ideals anteriors si no assolint-ne de nous completament oposats a aquells. En refereixo naturalment al funest Boadella que cada cop es troba mes còmode entre la dreta més rància de Madrid i la més maquillada de Barcelona, encara que en el seu cas, durant el pas per Els Joglars si més no, ja se li veia el morro al llop.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
A mi m’ha agradat molt llegir el llibre i poder conèixer de primera mà, amb els testimonis dels que van ser els protagonistes, el que va representar La Torna en aquella incipient democràcia que lluitava per desempallegar-se del franquisme i dels franquistes. També ha estat molt instructiu veure quin va ser el paper de cadascún dels membres que formaven part dels Joglars i dels posicionaments personals.
I pensar que, com aquell qui diu, fa quatre dies de tot això… Ganes de llegir-lo! 🙂
Hola,
molt interessant aquest tema per aquells que ens agrada el teatre i més venint el testimoni d’una època de primera mà.
Salutacions
Moltes ganes de llegir-lo!!!
He llegit el començament del llibre i m’han entrat unes ganes enormes de llegir-ho! Moltes gràcies per aquest descobriment.
M’agrada molt en Ferran Rañé, avui i a travès vostre m’he assabentat de l’existencia d’aquest llibre i per aixó us estic agraïda, tan aviat com pugui el llegiré. Serà molt interessant saber que va passar.
Apuntat per la propera anada a la biblioteca… o poder reserva… perquè veig que està molt demanat! 🙂
Admiro profundament a Ferràn Rañè..M´agrada com a actor seriós i com actor còmic.
Destaco que crec que és molt fidel al seu compromís personal.Crec que mai interpretaría res que estigués en contradicció amb això.
Encara recordo la seva interpretació de Fray Bartolomé de las Casas l´any 2005 a La controversia de Valladolid.Ell defensava que el indio és una persona.El seu contrincant deia que no.Em va emocionar.
Com a actor còmic m´agrada la seva ironía.
Entren ganes de començar el llibre ara mateix!
M’apunto el títol. Un comentari molt interessant que provoca que et vingui de gust llegir aquest llibre.
Recordo el rebombori que hi va haver amb el judici als joglars, la FUGa pel.liculera d’en boadella i el suport atemorit (ENCARA HI HAVIA POR A LES CASES, AL CARRER I A LES FEINES, I AIXÒ ERA UN JUDICI MILITAR) que els van intentar transmetre MOLTs catalans. era l’any 1977, en feia només 2 que havia mort el franco i encara en faltaven 4 pel cop d’estat del 81, I EN AQUEST CONTEXT ÉS EN EL QUE ES VA VOTAR L’ACTUAL CONSTITUCIÓ, A LA QUAL UNS QUANTS APEL.LEN PER ENROCAR-SE EN UN IMMOBILISME FANÀTIC I KAFKIÀ, I NO CAL DIR QUE ANTIDEMOCRÀTIC.
UN LLIBRE PER LLEGIR I TENIR CLAR EL MARC D’AQUELL MOMENT. NOMÉS UN PARELL DE COMENTARIS: LA SENTÈNCIA ES VA DICTAR EL 1978 I EL HEINZ CHEZ SEMBLA QUE ES VA DEMOSTRAR QUE ERA CIUTADÀ ALEMANY AMB DONA I TRES FILLS, COSA QUE ES VA AMAGAR DURANT EL JUDICI. ES VEU QUE LLAVORS JA ES TENIA MOLTA POR AL QUE POGUESSIN DIR ELS ALEMANYS.
Ddisculpeu les majúscules, sembla difícil de control.lar
“ES VEU QUE LLAVORS JA ES TENIA MOLTA POR AL QUE POGUESSIN DIR ELS ALEMANYS.” Jo no diria QUE FOS molta POR, MÉS AVIAT una lleugera preocupació si això podia afectar el turisme procedent d’alemanya de l’oest. sens dubte, El govern de l’antiga Rda no hauria dit res sobre un exciutadà que havia intentat fugir tres cops i el govern de la rfa possiblement tampoc, ja que se’ls tractava bé a aquests excomunistes quan es transformaven en bons ciutadans “democràtics”. Com sembla, no va ser el cas de Heinz chez, o Georg Michael Welzel. Molts no-conformistes de l’est continuaven com no-conformistes a l’oest. ara, jo, una noia alemanya de 15 anys, estiuejava a Mallorca l’any 1978 per tercera vegada i avui en dia encara em sembla incomprensible i vergonyós que aquestes dues realitats fossin simultànies. Encara recordo que la meva mare un dia tornava del mercat d’Artà, tota incrèdula, dient que li havien explicat que allà es parlaven tres llengües: castellà, català i mallorquí.
Hola, he leído lo expuesto del libro y tomo nota para leerlo, será interesante otra visión de los hechos, pues he leído los libros de albert buadella y se seguro que distara de esta.
Una sugerencia, soy una ávida lectora de la novela histórica y ciertamente he encontrado a faltar información sobre este género.
Mi más sincera felicitación por el blog.
Gracias por tus palabras Encarna. El tema de la novela histórica lo encuentras a faltar en las Bibliotecas o en el blog?
Ens cal aquesta obra per entendre un episodi on tot el protagonisme se l’havia atorgat en excés a un personatge que s’ha rebel·lat finalment com un farsant patètic.
Para mí el comentario, aunque oportuno, ha llegado tarde. Lo leí y tras escandalizarme con lo que para mí fue un descubrimiento, sentí tanta solidaridad en diferido con el grupo de los verdaderos “protas”, que les envío un cariñoso abrazote y unas birras virtuales. ¡Salud!
Molt bo, una epocaque cal estudiar.
Hola, Me gustaría leer este libro y tomo nota para leerlo, pues lei los libros de albert boadella y será interesante otra visión de los hechos,
Recuerda que lo tienes disponible en diversas
Bibliotecas de Barcelona
Independentment dels seus drets legals, em sembla poc amable per part d’Albert Boadella no haver volgut compartir els drets d’autoria de La Torna amb els seus companys, que també van ser condemnats i empresonats per haver participat en la creació de l’obra.
Jo vaig veure, quatre anys més tard, un altre obra emblemàtica del grup, Operació Ubú, que ridiculitzava al per aquell llavors respectable Jordi Pujol.
Jo recordo aquells fets. Un company meu d’aquella època actuava, precisament del que en podríem dir “personatges figurants” que omplien l’espai escènic de l’obra. Comparteixo el que surt al llibre sobre el mal paper i demostració egoista i egòlatra de l’Albert Boadella en tot el que va passar després i en com es va comportar amb els seus companys. Sempre ha estat un bufó aprofitat i sense cap mena d’ètica! Els Joglars han fet obres amb noves tècniques teatrals i molt ben construïdes, però pel seu director queden relegades a l’oblit i a què ningú les vulgui veure.