A finals del segle XX i principis del segle XXI, el teatre formalitzant no és social o psicològic, estrictament parlant. Els guions mostren un paisatge de proclames. Les ideologies no porten a un camí, dibuixant el buit i a un sense cap sentit generalitzat. Un veu una carretera on no se sap on va, amb bifurcacions. Els personatges no són el subjecte sinó objectes, peces d’una voluntat sense cap control. És como una mena de disbauxa educada i formalista. Així apareixen els desposseïts, rituals on els personatges s’aferren i volen captivar els escenaris per on passen. Són només expressions diverses de l’experiència humana, espais trivials, on el drama no sembla tan eloqüent.
Lluïsa Cunillé està vinculada al teatre des que es va introduir de la mà de José Sanchis Sinisterra amb qui va crear una companyia teatral “La Hongaresa” cap als anys noranta. Escriu tant en català com en castellà. Guanyadora de premis i reservada en el seu món teatral. Vinculada al Teatre Lliure i al Teatre Nacional de Catalunya. Els seus personatges són del segle XXI i amb un rerefons interior més aviat ric.
Les seves obres les podeu trobar a biblioteques de Barcelona.
Son entre d’altres:
TEORIA TEATRAL
El Teatro de Lluïsa Cunillé: claves y tendencias en su producción del siglo XXI (2000-2015)
PRIETO NADAL, AnaMadrid: Esperpento, cop. 2016
TEATRE
La boira
CUNILLÉ, LluïsaBarcelona: Comanegra: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2016
Després de mi, el diluvi
CUNILLÉ, LluïsaBarcelona: Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona, 2007
La Biblioteca Horta – Can Mariner està especialitzada en teatre.
