Als personatges se’ls coneix de dues formes: una ben traçada amb un paral·lelisme pensament- acció i un altre amb tot allò que l’envolta. De la primera us parlaré en el proper article. Ara m’agradaria fer un esquema de tot allò que envolta un personatge i fa que el coneguem. Aquestes pistes son: – el que pensen, fan i jutgen la resta de personatges que envolta al protagonista (recordem que el teatre clàssic és multidimensional, és a dir, hi ha una simetria entre diversos personatges). Altra pista és el grau d’estimació que li tenen, el que diuen a l’obra d’ell. Altra pista és les seves pertinences, i la manera de vestir. Altra pista és els dilemes o situacions extremes amb el que suposadament el sotmeten. Altra pista és allò que el personatge als nostres ulls no faria mai (recordem que al segle XX aquesta regla es trenca, ja que els protagonistes fan allò que no pensaríem mai que farien). Altra pista és el mirall de la seva actitud de vida. I per últim estan el seu gust de la vida i la seva educació tot acompanyat de la manera que evoca la seva classe social.

Lope de Vega, dramaturg enormement prolífic, va escriure un teatre multidimensional. Les obres tenen un component de comèdia i barreja tant la classe aristocràtica com la dels criats com a personatges. És conegut per les famoses comèdies de malentesos però sobre tot passa a la història com un autor teatral d’obres descriptives dels abusos del poder. La dona es retractada amb força interpretativa i decisió. Ell mateix va tenir una vida atzarosa: va passar de ser capellà, a estar-hi en expedicions militars, a casar-se dues vegades amb multitud d’amants i de ser desterrat tot haver viscut a prop de la Cort. Gran coneixedor de les vicissituds d’un poble amb potència sota una classe alta que no deixa avançar, sense dubte, un tema d’actualitat.