Una història es transforma en un drama quan hi ha un o uns personatges que fan una acció. Aquesta acció, mitjançant el diàleg, ve determinada per una motivació. Tot espectador espera el que preveu. Les accions no son tan sorprenents com a producte del suspens. El suspens es preparar a l’espectador’ a que certes accions son necessàries i es produiran. Les expectatives dels espectadors com les que tenen la resta de personatges rodons per a acabar de fixar les conseqüències del personatge central son presents durant tota l’obra de teatre. Cal no perdre l’atenció de l’espectador.

L’atzar doncs és relatiu i les peripècies o accions secundàries poden ser incloses o no segons el dramaturg. El que sí podem dir és que el final de l’obra és una mena de transformació com vàrem explicar  en altres articles referit al mètode d’Aristòtil. Això sí, aquesta transformació o és directa i s’hi veu o bé és imaginada.

Yasmina Reza va guanyar el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa a l’any 2000 i Pregona de la Lectura al 2017. El seu teatre no tracta temes socioeconòmics. Més aviat, s’hi centra en parelles o amics de classe burgesa i el detall de les reaccions o fets puntuals guanyen terreny. Algunes obres de novel·les o teatre s’han projectat en cinema. Si bé, està considerada una dramaturga contemporània de primer ordre. A Feliços els feliços torna a tocar la felicitat qüestionable de les parelles.