La diferenciació entre tres tipus de teatre és coneguda. Son la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia sempre és de caràcter solemne, basat en un conflicte fatal i sovint basat en defensa de principis. Per entendre la tragèdia, deixeu-me que us faci un símil amb la música. Si heu sentit el Rèquiem de Verdi i el Rèquiem de Fauré, es veu clarament la distinció de solemnitat que hi ha entre el dos rèquiems. Verdi és solemne com la tragèdia grega, Fauré és dramàtic. El drama ve del terme grec “dran” i és senzillament una història interpretada. Un conte podria ser un drama. El drama té com a punt central el concepte d’acció. El que es veu en el teatre és l’acció d’un personatge, no el que pensa. La suma d’accions és la narració o “diegesi”. El drama no és una història per riure com la comèdia però pot incorporar perfectament escenes còmiques i humorístiques en contraposició amb la narrativa. Per tant, drama és només una història narrada. Els dramaturgs són els escriptors i escriptores d’aquestes històries.
Harold Pinter va guanyar el Premi Nobel a l’any 2005. Poc abans de morir d’un càncer d’esòfag al 2008. Va ser un home pràcticament dedicat al teatre. Hi ha una extensa obra d’ell. El teatre de Pinter juga amb frases concises, sovint, i els silencis. Recordem que a la cultura oriental se li presta molt atenció als silencis en la comunicació humana. Si més no, val a dir que la incomunicació com a tema es barreja amb sutilesa en aquests diàlegs teatrals.
Teatre



1 Comment
Sempre que han programat una obra de Harold Pinter a la cartellera teatral de Barcelona, que és on em va bé assistir-hi, hi vaig. És un dels grans.