Durant un any, l’il·lustrador Raúl Deamo ha recorregut Collserola. Ha trepitjat els seus corriols i pistes i s’ha endinsat pels boscos fins a arribar a turons, pantans, horts, masies, ermites i paratges naturals de gran bellesa.
Sempre amb la llibreta i els estris de dibuix a mà per intentar captar els llocs, els moments i les persones que habiten, treballen o venen a gaudir-ne.
Una serralada que cal redescobrir, perquè Collserola, almenys a mi, mai no em deixa de sorprendre.
Prix Internacional du Carnet de Voyage Carnets d’Aillers “Coup de Coeur” (premi especial del jurat) del 24e Rendez-Vous International du Carnet de Voyage 2024
22 Comments
Collserola és la gran desconeguda dels barcelonins.
El Parc cada cop té més visitants i en temps de pandèmia va ser el gran descobriment pels barcelonis. Sort en vam tenir! Està clar, que qui vingui ha de fer-ho amb cura i respecte cap a l’entorn.
Collserola tot i estar a tocar de Barcelona segueix desconeguda per molta gent. Sols el que hi fan esport l’arriben a estimar.
Les persones que vivim en els barris de muntanya a més de voler-la procurem cuidar-la. Per això, ens fa molt de malveure que altres persones no ho facin i que l’administració, tampoc faci tot el que deuria per a cuidar-la com es mereix.
Pas a pas es van fent accions per tenir-ne cura i tothom en podem gaudir amb respecte.
De muntanya a muntanya. A prop de Collserola, visquen al Carmel. Fent camí, anar en bicicleta, ficant-me pels camins dels boscos, trobant-me les fonts de sobte, la gent que em somriu i em saluda, observar – esgotada i orgullosa-, Barcelona des de les altures, … El nostre lloc privilegiat! Nostre, si. Totalment nostre.
Quin goig el que expliques! De muntanya a muntanya! 🙂
Sempre he estat prop de Collserola. Tota la infantesa a Can Caralleu, sense comoditats i amb aquell fred que feia… Ara visc a 20 minuts i cada nit veig la muntanya amb petites llumets i es clar, el Tibidabo, la cirereta del pastís.
Quina vista tan preciosa la del Tibidabo de nit!
Sempre he estat prop de Collserola. Tota la infantesa a Can Caralleu, sense comoditats i amb aquell fred que feia… Ara visc a 20 minuts i cada nit veig la muntanya amb petites llumets i es clar, el Tibidabo, la cirereta del pastís.
A mi m’encamta Collserola… Té racons molt bonics!!!!
Completament d’acord! 🙂
Comparteixo districte barceloní amb Collserola i li tinc molt d’afecta. Per a mi és el meu far: el temple expiatori del Sagrat Cor, del Tibidabo em guia. De manera literal. El meu sentit de l’orientació diríem que és força millorable, i quan em diuen “quedem en aquesta cantonada, banda de muntanya” immediatament cerco el Tibidabo i ja sé on és. El Tibidabo, l’observatori Fabra, la vil·la Joana… un munt de visites possibles i molts camins per gaudir de la natura a pocs kilòmetres de casa. Visca Collserola!
Visca!
S’hauria de cuidar molt mes la nostra serralada
Completament d’acord! 🙂 Pas a pas van fent accions per fer-ho.
Una bona manera d’apropar-nos a aquest límit natural una mica desconegut. Amb aquests maravellosos dibuixos explica molt més que amb fotografies. Enhorabona pel treball!
La veritat que l’autor té una sensibilitat especial per abordar el territori tal i com ho ha fet en el llibre.
Quina sort tenim de viure al costat de Collserola!
Completament d’acord! 🙂
Collserola aquest gran pulmó verd de Barcelona.
Sens falta un cop al mes vaig a Collserola. M’hi endinso buscant corriols estrets del bosc. Gaudint del paisatge, dels arbres, de les flors, de les herbes aromàtiques, del cant de diversos ocells que voldria distingir.
Torno cap a casa renovada
És una bona proposta de lectura per gent com jo, que a vegades planifiquem viatges a altres territoris i ens oblidem del que tenim més aprop.
Moltes gràcies