La narradora d’aquesta història, una vídua que treballa en una residència de gent gran a Corea del Sud, està obligada a compartir el seu petit habitatge amb la seva filla de trenta anys i la nòvia d’aquesta, la relació de la qual no aprova.

Aviat, les recriminacions i prejudicis de la mare fan aflorar vells i nous conflictes entre totes tres, provocant que la convivència sigui cada cop més difícil. Una situació que emplaça en paral·lel a la precarització de la vida laboral de la protagonista, que comença a qüestionar-se el tracte inhumà que reben les ancianes al centre on treballa.

A Sobre mi hija assistim als dubtes i contradiccions d’uns personatges vulnerables que intenten sobreviure en un món cada cop més alienat i individualista. Kim Hye-jin ha escrit una novel·la subtil i commovedora sobre els llaços familiars, la incomunicació intergeneracional, l’homofòbia i el tracte que dispensem a la gent gran.

Kim Hye-jin va néixer a Daegu, Corea, el 1983. Des de l’inici de la seva carrera literària el 2012 ha rebut nombrosos premis i distincions, entre ells el Dong-A Ilbo pel conte Chicken Run; el Joong-Ang per la novel·la Central Station (2013); el Shin Dong-yup per Sobre mi hija (2018); el premi de la Fundació Daesan per The Work of No.9 (2020), i el 2021 el premi Munhakdongne a la literatura jove per Cotton Mansion. Ha publicat fins ara tres novel·les, una nouvelle i dos conjunts de contes, i les seves obres han estat traduïdes a múltiples idiomes.