Meirelles, Fernando; Lund, Katia. Ciudad de Dios. Barcelona : DeAPlaneta, DL 2008
Ciudad de Dios tracta del crim organitzat als suburbis de Río de Janeiro, des dels seixanta fins als anys vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van anar imposant la seva llei a les faveles.
Una pel·lícula de ficció amb uns actors, diàlegs i imatges tant realistes que sembla un documental. El ritme és tant frenètic que abans que us doneu compte estareu enganxats a les desventures de la favela …. i no ho oblideu: està basada en fets reals.
Ciudad de Dios és un drama criminal brasileny dirigit al 2002 per Fernando Meirelles, i és l’adaptació de la novel·la de Paulo Lins. El director va ser nominat dues vegades als òscar, una per aquesta pel·lícula i l’altra per El Jardinero Fiel.
La pel·lícula explica la vida de diverses persones de la favela Ciudade de Deus de Río de Janeiro des dels anys 60 fins els 80. Els protagonistes principals són dos nens, d’ 11 anys, “Buscapé”, que vol ser fotògraf si sobreviu, i el seu amic “Dadinho”, que somia a ser el criminal més perillós, a través de la vida dels dos protagonistes s’entrecreuen totes les altres històries.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nBWtTrLxUjM[/youtube]
La característica més destacada de la pel·lícula són els actors, ja que Ciudade de Deus es va rodar amb un sol actor professional, Matheus Nachtergaele (Sandro de Cenoura), i la resta van ser estudiants de l’escola de cinema que van viure en barris marginals, actors aficionats i nombrosos extres trets de les pròpies faveles on es va rodar la pel·lícula.
Els realitzadors van haver de demanar la col·laboració del cap de la favela per a poder rodar i, d’aquesta manera, tenir les condicions adequades de seguretat, el cap els ho va permetre amb la condició que contractessin a la majoria dels actors i extres de la gent de la favela.
La pel·lícula és llarga (2 hores i 10 minuts), tot i així, el ritme accelerat i la diversitat dels personatges i d’històries entrecreuades fan que et passi ràpid. El ritme frenètic, l’estètica bruta, les imatges impactants i la forta càrrega emocional de Ciudade de Deus recorda, molt sovint, a un videoclip agressiu.
