Artista, dissenyador, il·lustrador, escriptor, creador… no me n’he pogut estar de rellegir Bruno Munari per posar-lo al prestatge del Bibarnabloc.
En aquest llibre, la tradicional i per tots coneguda Caputxeta Vermella dels germans Grimm ens demostra com portar a la pràctica l’art de la transformació i com els personatges es poden reinventar i tornar a reinventar-se fins a l’infinit.
Munari i Agostinelli, autora de «La Caputxeta Blava», van pensar quatre colors, però, què passaria si la Caputxeta fos Violeta? Com seria el seu llop, el seu paisatge, la seva àvia? Potser viuria a la Provença envoltada de camps d’espígol? I si fos el Caputxeto? Aquesta pregunta ens la respon Anthony Brown amb el seu llibre Dins del bosc.
M’entusiasma aquesta capacitat de jugar amb els personatges i d’estimular la imaginació del lector, sigui petit o gran, i per això no resulta gens estrany que la dedicatòria sigui per a Gianni Rodari, amb qui Munari i Agostinelli van compartir experiències, feines i contes.
A més, i d’això se’n diu «escombrar cap a casa», la Caputxeta em serveix de drecera per portar-vos a conèixer el Liberart, la I Mostra Creativa de les Biblioteques de Sant Andreu. Esperem la vostra participació!
I ja per acabar, un repte: heu «vist» la Caputxeta Blanca?
1 Comment
He fet una ullada al llibre i m’ha semblat una gran idea això de “deconstruir” el conte de la Caputxeta des de diferents perspectives. Postmodern i divertit a la vegada.
Per altra banda, espero que la iniciativa del Liberart sigui un èxit!