Com cada any els professionals de les Biblioteques de Barcelona han participat en la selecció dels millors llibres del 2015.

Bibliotecaris:

Juanjo Arranz, Assumpta Bailac (Biblioteques de Barcelona), Dolors Calleja (Sant Martí), Juan Carlos Calvo (Caterina Albert-Camp de l’Arpa), Núria Flo (Collserola-Josep Miracle), Antonio Iglesias (Can Fabra), Juan Antonio Ponce i Marta Roset (Les Corts-Miquel Llongueras), Núria Serra (Trinitat Vella-J.Barbero) i Maria Josefa Yuste (Jaume Fuster-Gràcia)

Aquí en teniu el resultat:

1. PUREZA / PURESA

JONATHAN FRANZEN
Salamandra / Edicions 62
Trad. Enrique de Hériz / Ferran Ràfols

Está clar que a Jonathan Franzen li agrada escriure contra alguna cosa. Contra la família a Les correccions, contra l’Amèrica de Bush a Llibertat, contra l’escrutini de les xarxes socials i la societat de la hipervigilància a Puresa. Reduir les set-centes pàgines de la seva última novel·la a aquests mediàtics contrincants pot semblar una mica frívol, encara que és Franzen qui amb les seves divagacions editorialistes dóna més importància a les seves bèsties negres de les que la seva literatura necessita. Però al marge dels missatges gens encriptats sobre els totalitarismes de la contemporaneïtat, Puresa és una novel·la extraordinària, que pertany a la seva heroïna, Pip, o Purity, que encarna l’esperit dickensià de l’escriptura de Franzen. La seva estructura, amb cada capítol -inclòs un en primera persona- regit per la veu d’un personatge que el relaciona amb l’anterior, ve a suggerir que els tan publicitats sis graus de separació són, en un món on estem lligats de peus i mans pels hipervincles i la pèrdua de la intimitat, una norma inviolable. No esperin jocs de paraules post-postmoderns ni proses alambinades: Puresa és la novel·la més accessible, menys exhibicionista, més ‘mainstream’, de Jonathan Franzen. És addictiva, fins i tot quan ideològicament, amb la seva antiquada ciberfòbia, ens faci fer ganyotes. SERGI SÁNCHEZ

2. EL REINO / EL REGNE

EMMANUEL CARRÈRE
Anagrama
Trad. Jaime Zulaika / Jordi Martin

Amb El Regne, Emmanuel Carrère aplica les seves ben afinades eines autoficcionals als fonaments de la fe cristiana: la creença en la resurrecció de Jesucrist i els textos dels que van creure, van construir i van difondre el prodigi sense ser-ne testimonis, com Pau de Tars i el seu culte i enigmàtic cronista Lluc. Però, com succeeix sempre amb l’escriptor francès, la força d’aquest relat no emana de la minuciosa investigació sobre els Fets dels Apòstols o l’Evangeli de sant Lluc, sinó una profunda implicació personal, perquè Carrère, típic intel·lectual europeu agnòstic, mira d’explicar-se com va poder ser que, el 1990, es convertís en un catòlic fervorós i durant tres anys observés tots els preceptes de l’ortodòxia marcada per l’Església. En el curs d’aquesta doble indagació, una d’historicobíblica (¿qui va ser Lluc?) i una altra d’autobiogràfica, cobren nou sentit altres obres seves com Limónov, la seva biografia de l’il·luminat Philip K. Dick o la telesèrie sobre ressuscitats Les Révenants, de la qual va ser guionista; però sobretot s’il·luminen les esquerdes i zones d’ombra que origina la indefectible pràctica de la fe en les nostres societats pretesament post-religioses. Carrère ha aconseguit un llibre calidoscòpic que, no obstant, ofereix una mateixa figura: la de l’ésser humà anhelant, ho sàpiga o no, transcendència. DOMINGO RÓDENAS DE MOYA

3. EL FIN DE L’HOMO SOVIETICUS / TEMPS DE SEGONA MÀ. LA FI DE L’HOME ROIG

SVETLANA ALEKSIÉVITX
Acantilado / Raig Verd
Trad. Jorge Ferrer / Marta Rebon

“Jo no estic sola en aquest podi. Hi ha veus al meu voltant, centenars de veus”. Així va començar la periodista i escriptora Svetlana Aleksiévitx la seva conferència d’acceptació del Nobel de literatura. abans de definir-se a si mateixa com una “oerlla” que recollia aquelles veus i les feia ressonar als seus llibres. En les anteriors obres aquelles veus van ser les de les veteranes de la segona guerra mundial, els liquidadors de Txernóbil, els soldats traumatitzats per la guerra de l’Afganistan o les mares que no els van veure tornar sinó en taüts de zinc. A Temps de segona mà, totes aquestes veus transcorren com un cor de laments, alguns de nostàlgics per “l’esfondrament de la civilització soviètica”, d’altres de ressentits per “l’horror insuportable” del passat i altres de decebuts pel lamentable present que ha substituït la llibertat que somiava la generació de la cronista. “Només un soviètic pot arribar a entendre un altre soviètic”, li diu a la cronista un dels entrevistats. Potser és així, i de fet el llenguatge d’aquells vells ‘sovoks’, aquelles mòmies del passat comunista, segueix necessitant una traducció de la ideologia a la realitat. Però escoltar les seves veus, a través de l’orella d’Aleksiévitx i al llarg de més de 600 pàgines, molt probablement és al més a prop a entendre’ls que puguem arribar. ERNEST ALÓS

4. DIARIOS 1956-1985

JAIME GIL DE BIEDMA
Lumen

No. Finalment, els famosos i inèdits diaris de Gil de Biedma no portaven més valor afegit que el de la seva rebotiga poètica. Tot just alguna confessió eròtica aquí o allà, escassa xafarderia o morbo. Vint-i-cinc anys després de la seva mort apareixen, per fi, aquests textos, amb l’edició d’Andreu Jaume, no per posar el focus en els racons foscos sinó per il·luminar i revelar el seu lent procés de treball. Acompanyant el ja conegut Diario del artista en 1956, que sí que mostrava sense embuts la seva vida eròtica i juvenil, s’ha pogut accedir ara a l’esquemàtic i enriquidor Diario de Moralidades, en què al poeta ja més madur li comencen a pesar els anys i mostra així un genuí sentiment de pèrdua i la resplendor de l’angoixa davant la seva fallida psíquica que finalment el farà abandonar la poesia. El volum inclou també el malaguanyat Diario de 1978 que ràpidament va interrompre, sabent que ja no tornaria a ser el que era, i es tanca amb les desoladores pàgines en les quals el 1985 va deixar constància de la malaltia, la sida, que va acabar amb ell. ELENA HEVIA

5. LA ISLA DE LA INFANCIA / L’ILLA DE LA INFANTESA

KARL OVE KNAUSGARD
Anagrama / L’Altra
Trad. Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo / Alexandra Pujol Skjønhaug

L’illa de la infantesa, tercer volum del cicle de novel·les La meva lluita escrit per Karl Ove Knausgard, l’autor noruec en boca de tothom, potser no té aquella dosi de ferotge desinhibició que ostentaven els dos primers i prodigiosos volums de la sèrie, La mort del pare i Un home enamorat. ¿Què ha canviat? Molt probablement, la consciència de l’èxit, de percebre com incideixen en les persones més pròximes i estimades per l’autor tanta exposició personal que és la base de la seva literatura. Knausgard mostra una mica més de cura amb els altres, però no per a si mateix. Aquest llibre, més semblant a una novel·la d’aprenentatge clàssica, es remunta als seus primers anys. No hi ha, com en entregues anteriors, aquelles cèlebres digressions que van fer exclamar el crític James Woods, de ‘The New Yorker’ que Knausgard li resultava interessant fins i tot quan s’avorria, però sí la seva voluntariosa voluntat de reflexionar i comprendre, sense condescendència per a si mateix. La part positiva de L’illa de la infantesa és que aconsegueix ser diferent sense deixar de ser el mateix. ELENA HEVIA

6. TAMBIÉN ESTO PASARÁ / TAMBÉ AIXÒ PASSARÀ

MILENA BUSQUETS
Anagrama / Amsterdam

La filla de la desapareguda editora Esther Tusquets s’enfronta a la figura de la mare i a l’experiència dels fills d’aquella ‘gauche divine’. Hi ha qui ha preferit veure el llibre a través del clixé de la ‘chick lit’, que a vegades voreja, i altres que han preferit valorarles seves formes d’abordar el dol.

7. LA LEY DEL MENOR / LA LLEI DEL MENOR

IAN MCEWAN
Anagrama
Trad. Jaime Zulaika / Albert Torrescasana

Una novel·la sobre l’eterna lluita entre la raó i la fe: a un costat la jutge Fiona Maye, que està passant una crisi matrimonial, i per l’altre, Adam Henry, un Testimoni de Jehovà que està disposat a morir abans que rebre una transfusió de sang per tractar-lo d’una leucèmia.

8. LOS BESOS EN EL PAN

ALMUDENA GRANDES
Tusquets

La novel·lista madrilenya ha trenat petites històries dels veïns d’un barri de la capital castigats, cadascun a la seva manera, per la crisi econòmica dels últims anys, fins que acaben confluint en diverses formes de resistència, individual o col·lectiva.

9. LA NIÑA PERDIDA

ELENA FERRANTE
Lumen
Trad. Celia Filipetto

Amb aquesta quarta entrega, la misteriosa autora italiana, que no ha revelat la seva verdadera identitat, tanca la tetralogia de Las dos amigas, sobre la conflictiva relació entre dues dones nascudes als ravals de Nàpols, només una de les quals trenca amarres amb el seu origen.

10. EL BAR DE LAS GRANDES ESPERANZAS

J. R. MOEHRINGER
Duomo
Trad. Juan J. Estrella

Andre Agassi va quedar tan impressionat per aquest llibre que va demanar a l’autor que li escrivís la seva biografia (i li va sortir rodona). Moehringer explica la seva vida a partir d’un bar, en què aparcat allà de nen pel seu pare, buscava les lliçons de masculinitat que no trobava a casa.

11. LA MÚSICA EN EL CASTILLO DEL CIELO

JOHN ELIOT GARDINER
Acantilado
Trad. Luis Gago

John Eliot Gardiner ha estat marcat des que va néixer per la figura de Johann Sebastian Bach. Igual que va interpretar totes les seves cantates en un sol any, ha bussejat amb el mateix entusiasme en la vida del músic, al qual retrata com algú que era “qualsevol cosa menys un ensopit“.

12. SUMISIÓN / SUBMISSIÓ

MICHEL HOUELLEBECQ
Anagrama
Trad. Joan Riambau / Oriol Sánchez

Michel Houellebecq s’imagina què passaria en una França governada per l’integrisme islàmic. Un llibre amb un enfocament intencionadament ambigu, inevitablement condicionat pel que va succeir al voltant del seu llançament (la massacre de ‘Charlie Hebdo’) i més tard.

13. LILA / LILA

MARILYNNE ROBINSON
Galaxia Gutenberg / 1984
Trad. Vicente Campos / Esther Tallada

La tercera de les novel·les en les quals Marilynne Robinson mostra des de diferents punts de vista el món de l’imaginari Gilead, entre els anys 20 i 50. En aquesta ocasió la protagonista és la jove dona del predicador, tan influïda per la Bíblia com la mateixa escriptora nord-americana.

14. LA RESISTENCIA ÍNTIMA / LA RESISTÈNCIA ÍNTIMA

JOSEP MARIA ESQUIROL
Acantilado / Quaderns Crema

En La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat, el filòsof Josep Maria Esquirol raona una cosa que la gent senzilla ha sabut sempre: val la pena resistir, i el lloc des d’on fer-ho és el més pròxim. Ajuda llegir-lo, però res més lluny d’aquest llibre que els clixés de l’autoajuda.

15. BLITZ

DAVID TRUEBA
Anagrama

La quarta novel·la de David Trueba dóna voltes a la idea del temps i a les distorsionades percepcions que en tenim. Una, la que fa referència a les relacions sexuals amb cronologies no coincidents (en aquest cas, un arquitecte en la trentena i una sexagenària alemanya).

16. AQUÍ

RICHARD MCGUIRE
Salamandra Gráfic

Richard McGuire ha meravellat amb aquest llibre al qual les definicions de còmic o de novel·la gráfica li queden estretes. A ‘Aquí’ el temps no compta però l’espai sí: tot el que pot succeir, al llarg de milions d’anys, en els metres quadrats del saló d’una casa.

17. IRÈNE / IRÈNE

PIERRE LEMAITRE
Alfaguara / Bromera
Trad. Juan Carlos Duran / Albert Pejó

L’èxit de Pierre Lemaitre el 2014 amb el seu premi Goncourt ‘Nos vemos allá arriba’ ha permès redescobrir les seves novel·les negres. Aquest ha sigut l’any de la sèrie protagonitzada pel comandant Verhoeven. Després de la recuperació d”Alex’ ha arribat la truculenta Irène.

18. LA ZONA DE INTERÉS / LA ZONA D’INTERÈS

MARTIN AMIS
Anagrama
Trad. Jesús Zulaika / Ernest Riera

¿És possible l’humor negre en una novel·la que es desenvolupa al camp d’extermini d’Auswitz? Martin Amis demostra que ell sí que pot. ¿És possible un idil·li entre la dona del cap del camp i un oficial de les SS? L’autor respon a La zona d’interès amb un rotund no.

19. LOS DESPOSEÍDOS / ELS DESPOSSEÏTS

SZILÁRD BORBÉLY
Random House / Periscopi
Trad. Adan Kovacsics / Jordi Giné de Lasa

El poeta i assagista hongarès Sziklárd Borbély va morir per la seva pròpia mà abans de poder experimentar el reconeixement de la seva primera novel·la, un relat de misèria i marginació (que té uns motius que resideixen en el passat i no es diuen en veu alta) a l’Hongria rural des del punt de vista d’un nen.

20. LOS DIARIOS DE EMILIO RENZI. AÑOS DE FORMACIÓN

RICARDO PIGLIA
Anagrama

L’escriptor argentí Ricardo Piglia recull des de fa 58 anys la seva experiència diària en unes llibretes negres. Ara s’ha proposat publicar-ne el contingut en tres anys. El primer volum dels seus diaris, a partir de les notes iniciades als 16 anys, pot llegir-se com una novel·la de formació.

Article original a El Periódico