Nothomb, Amélie. Àcid sulfúric
Barcelona: Empúries.
Aquesta novel·la és una violenta sàtira de la telerealitat i de la denúncia moralitzant. Jo vaig quedar-me atrapada pel seu primer paràgraf. El llibre comença amb una frase lapidària com poques que diu: “I va arribar el moment en què no en tenien prou amb el patiment dels altres; en necessitaven l’espectacle.”
El llibre en si mateix vol que ens posicionem davant certa cultura televisiva que advoca per treure benefici del patiment.
I de què tracta aquest llibre tan àcid i tan sulfúric? Aquest llibre és la història dels segrests aleatoris de ciutadans i ciutadanes de París per fer-los participar en un reality show. Amélie Nothomb ens explica com traslladen aquestes persones en vagons precintats com els dels jueus de l’holocaust i com els porten a camps d’extermini que es caracteritzen per estar vigilats per càmeres de televisió i per altres segrestats que els humilien i els apallissen. La finalitat, que pugin els índex d’audiència i els índex d’audiència pujaran a qualsevol preu: es farà televot per decidir qui mor i qui viu un dia més de vexacions, gana i degradació.
La mirada de la narradora se centra en el segrest i les consegüents reaccions i maltractaments d’una estudiant que es diu Pannonique que aviat voldran que perdi el seu nom per esdevenir CKZ114 i que lluitarà en aquest circ grotesc per esdevenir ella mateixa i sobreviure a la seva antagonista Zdena, la botxí.
És la història d’un triangle cruel i brutal de la jove estudiant, la botxí Zdena i la societat que veu i no sabem ben bé si tenen llibertat per mirar.
Vaig enfonsar-me en els meus pensaments i reaccions davant allò que Amélie Nothomb mostrava en les 166 pàgines que té aquest llibre que avui us recomano i encara molts cops mirant la televisió no puc més que fer paral·lelismes entre aquest llibre i el nostre panorama televisiu.
Altres llibres que us recomano Estupors i tremolors, Metafísica dels tubs, Antichrista, Ni d’Eva ni d’Adan.
Ja s’han dut al cinema Estupor i tremolors i properament Ni d’Eva ni d’Adan.
La pel·lícula Estupor y temblores del año 2003.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OpzAH0aUAJE[/youtube]
Sergi Pàmies presenta a Amélie Nothomb
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1QyV2KeA-ZE[/youtube]






2 Comments
Excelent recomanació, Tieta Mame. Llegint l’Amélie Nothomb gairebé mai tens la sensació d’haver perdut el temps.
Altres llibres que també fan crítica, ja sigui aquesta més directe o soterrada, del panorama televisiu actual són la novel·la de Manuel Vilas ‘Aire nuestro’ i el llibre en forma de novel·la vesificada de la Dolors Miquel ‘La dona que mirava la tele’, que a més afegeix un glossari de termes i personatges relacionats amb el món de la televisió.
M’encanta aquesta dona. Tot el que he llegit d’ella m’ha atrapat totalment. Gràcies per la recomanació!