Baulenas, Lluís-Antón
La Felicitat
Barcelona: Edicions 62, 2001
La Felicitat narra la història de la nissaga dels Gambús, una família de les Terres de l’Ebre que augmenta el seu poder i riquesa a base de xantatges i extorsions.
La narració es centra en la vida dels Gambús a Barcelona a on en Demi Gambús, fill de la Miquela i matriarca de la família, coneixerà a l’altra protagonista de la història, la Nonnita Serrallac, artista de circ que actua fent un número aquàtic amb una foca i que està obsessionada amb els morts, amb gent del barri que han passat a millor vida, i sovint se li apareixen i els parla.
És una narració plena de personatges i situacions rocambolesques en les que el drama i la desesperació porten a situacions gairebé inversemblants. A on els poderosos exerceixen el seu poder a base de maquinacions, xantatges i manipulacions i els pobres actuen de manera desesperada. La novel·la no podia tenir un títol més irònic ja que cap personatge troba la felicitat, però tots la busquen de manera desesperada.
La Felicitat ha estat sovint comparada amb La ciudad de los prodigios d’Eduardo Mendoza per la seva reflexió sobre el caos social i la destrucció que comporta el progrés i la modernitat d’una ciutat com Barcelona.
La transformació social i urbanística de Barcelona a principis de segle, amb les obres de la Via Laietana que connectaven l’Eixample amb el port i que havien de convertir Barcelona en la metròpoli moderna ideada per Ildefons Cerdà, formen l’escenari de fons de la novel·la. Una gran rasa oberta amb palaus a mig derruir, descampats i cases a on malvivien el veïns. El paisatge urbà que veu la Nonnita devia assemblar-se molt a aquesta fotografia de les obres de la Via Laietana del fotògraf Josep Brangulí. Ella mateixa viu en un edifici que està a punt de ser derruït a causa de les obres.
I també podeu veure aquest vídeo que explica en imatges la transformació de la Via Laietana al llarg de la història
Segons l’autor, en un article que van publicar a El País quan l’any 2000 va guanyar el XXXIII Premi Prudenci Bertrana de novel·la : “Es vivia en ple caos social, era una ciutat en destrucció, como si acabés de patir un bombardeig”. L’autor, però, renega de l’etiqueta de novel·la històrica i defensa la novel·la com un thriller “Hi ha un rerefons en el qual apareix la gent petita i anònima que va patir a les seves carns aquella destrucció urbana, però el que m’interessa per damunt de tot és la ficció”
Vaig llegir La Felicitat fa alguns anys i recordo que em va agradar moltíssim. Ara, rellegint-la amb motiu d’aquest article, m’he tornat a deixar atrapar per la màgia de la novel·la i del personatge de la Nonnita que parla amb els morts i fa un número de circ amb una foca.
2 Comments
Una grandíssima recomanació. El vaig llegir fa un parell d’anys i em va enamorar. És una gran novel·la de Barcelona.
Coincideixo amb el comentari anterior. Es tracta d’una novel·la molt amena, que tracta d’ una Barcelona convulsa. Si us va agradar la novel·la us recomano que visiteu la ruta que van fer a la Biblioteca El Carmel en aquest enllaç: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/tag/la-felicitat/page/6