Aquest passat Desembre, Falstaff ha estat a Barcelona. El gros John ha tornat 27 anys després, per a passejar la seva “humanitat” per l’escenari del Liceu. Falstaff és la darrera i quasi única òpera còmica de Verdi, que, amb gairebé 80 anys, composa una partitura absolutament innovadora i alliberada dels condicionaments del teatre i dels intèrprets. Una obra escrita per al seu plaer personal, que amb complicats conjunts polifònics, ens donen una sorprenent sensació de transparència i senzillesa.
Com pot arribar Verdi, en el últim tram de la seva vida, al punt culminant de la seva carrera musical, és un misteri que només s’explica per la seva genialitat. A nosaltres ara, més de cent anys després (amb revolució industrial-tecnològica-informàtica-cibernètica pel mig), ens emociona i ens fa més feliços.
La direcció musical ha estat a càrrec de Fabio Luisi i la direcció artística de Peter Stein, una llegenda vivent del teatre alemany. La seva feina ens deixa gaudir del personatge panxut i fanfarró de mena. Els seus patètics intents de seducció, els veiem ridiculitzats pel riure de les dones, la seva arma poderosa. Però ell no defalleix i insisteix en la seva fatxenderia, fins que acabem per agafar-li afecte. Al cap i a la fi, com diu al final de l’òpera:“Tutto nel mondo è burla”.
1 Comment
Jo també vaig anar a veure aquesta òpera i coincideixo en que és molt divertida i demostra la genialitat de l’autor.
Molt bona la iniciativa d’aquest bloc que ens apropa temes culturals i sobretot l’òpera, gran espectacle de música i teatre.