FARHADI, Asghar
A propósito de Elly
Un final amarg és millor que una amargor infinita.
AHMAD, personatge del film
És de total justícia afirmar que Asghar Farhadi, nascut a l’Iran i director d’aquesta impactant obra d’art, és un dels cineastes més influents de la dècada que acabem de tancar fa pocs mesos.
En aquests darrers deu anys ens ha fet quatre regals: explorà amb Bardem i Penélope a Todos lo saben (2018) la foscor d’ànimes i terres de Castella; viatjà a El pasado (2013) per contrades de França; i també ens obrí la terra on va néixer i viu, l’Iran, a El viajante (2016) i Nader i Simin una separació (2011).
Estimat i reconegut pels festivals planetaris més importants, les dues darreres pel·lícules li van valer l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El primer el va recollir a Hollywood, el segon, no. Motiu? Setmanes abans de la cerimònia va arribar a la Casa Blanca un indesitjable de cognom Trump i va decidir prohibir l’entrada al país als ciutadans dels 7 països que ell considerava més “malignes”. Un d’ells, és clar, l’Iran. Dies després però, el valent Trump va afluixar amb excepcions que permetien que Farhadi pogués assistir a la cerimònia. La resposta del director: “et pots ficar les excepcions on et càpiguen: no hi vaig, per solidaritat”.
Reacció inoblidable, com inoblidables són els seus films. Voleu saber què els defineix?
Primer de tot, si el concepte cinema iranià us remet a lentitud i avorriment, aquest senyor farà que aquesta idea exploti en 50.000 bocins als vostres caps i desaparegui per a no tornar mai més. Segon: creieu que es pot convertir un drama de personatges comuns en un thriller que us portarà a una tensió i angoixa extremes?
De vegades la mala sort i la fatalitat, en mans d’un dramaturg privilegiat com Farhadi, poden crear el miracle…
Ell ho va aconseguir, sobretot a Nader i Simin i també a A propósito de Elly. Amb aquesta última, va començar tot. Aquí, aquest alquimista de les emocions humanes (llavors desconegut) va entrar a la vida de milers de cinèfils el 2009 i mai més en sortirà.
No us he dit res sobre el tema de la pel·lícula. No és accidental: no vull que en sapigueu res abans de veure-la: llenceu-vos-hi de cap amb els ulls tancats! Va sí, us dic només això: tot comença amb una cosa que cap de nosaltres no podrà fer ni demà ni diumenge que ve: un grup d’amics se’n va a passar el cap de setmana a la casa de la platja… a la riba del mar Caspi…
Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:
