El passat 23 de març va fer 110 anys que va néixer a Tòquio un dels directors de cinema japonès més reconeguts, descendent d’una família de samurais, Akira Kurosawa, autor d’obres tan influents com Rashômon (1950) o Els set samurais (Shichinin no Samurai, 1954).
La Llegenda del Gran Judo (Sugata Sanshirô, 1943) va ser la primera pel·lícula rodada per Akira Kurosawa, basada en la novel·la de Tsuneo Tomita, inspirada en els inicis del mestre Saigo Shiro, una de les grans llegendes del judo.
L’any 1950 es va estrenar Rashômon, pel·lícula que li va proporcionar reconeixement internacional, guanyadora del Lleó d’Or a la Mostra de Venècia el 1951 i d’un Oscar honorífic a la millor pel·lícula estrangera el mateix any. Aquesta obra, a més de ser una de les seves pel·lícules més emblemàtiques, va suposar el descobriment per part del món occidental del cinema japonès.
Durant la dècada dels 50 dirigeix una de les seves pel·lícules més influents a la història del cinema, Els set samurais (Shichinin no samurai, 1954) per la qual va obtenir el Lleó de Plata del Festival de Venècia al millor director. També dirigeix diverses adaptacions d’obres literàries, L’idiota (Hakuchi, 1951) -adaptació de la novel·la homònima de Fiódor Dostoievski-, Viure (Ikiru, 1952) -guió inspirat en la novel·la La mort d’Ivan Ilich de Lev Tolstói-, Els baixos fons (Donzoko, 1957) -basada en una obra teatral de Maksim Gorki- i Tron de sang (Kumonosu-jô, 1957) -adaptació de Macbeth de William Shakespeare.
El 1958 dirigeix La fortalesa amagada (Kakushi Toride no San-Akunin), premiada amb l’Ós de Plata al millor director i amb el premi FIPRESCI al Festival de Berlín, pel·lícula que va servir d’inspiració a George Lucas per a Star Wars, així com per a dos dels personatges de la saga, R2D2 i C3PO.
Posteriorment va dirigir la pel·lícula Els canalles dormen en pau (Warui yatsu hodo yoku nemuru, 1960), Mercenari (Yôjinbô, 1961) —que Sergio Leone plagiaria per a crear Per un grapat de dòlars (1964)—, Tsubaki Sanjûrô (1962), L’infern de l’odi (Tengoku to jigoku, 1963) i Barba-roja (Akahige, 1965).
A la fi de la dècada dels seixanta, després de l’intent frustrat de participar en la superproducció Tora! Tora! Tora!, projecte del qual va ser finalment acomiadat, seguit del fracàs comercial de la seva primera pel·lícula en color, Dodes’ka-Den (1970), el director va caure en una profunda depressió que li va portar fins i tot a un intent de suïcidi el 1971.
El 1975, va dirigir Dersu Uzala, una coproducció amb Mosfilm, la més gran productora de la Unió Soviètica, basada en el llibre homònim de l’explorador rus Vladimir Arseniev. A ser premiada com a millor pel·lícula al Festival de Cinema de Moscú (1975) i va obtenir el seu segon Oscar com a millor pel·lícula estrangera.
A la dècada dels vuitanta va rodar Kagemusha: L’ombra del guerrer (Kagemusha, 1980), pel·lícula que va ser reconeguda, entre altres premis, amb la Palma d’Or a Cannes (ex aequo amb All That Jazz de Bob Fosse), BAFTA al millor director i disseny de vestuari i Premi Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, i Ran (1985), on torna a adaptar una obra de William Shakespeare, El rei Lear, ambientada al Japó medieval.
El 1990 va dirigir Els somnis d’Akira Kurosawa (Yume), i va ser guardonat per l’Acadèmia de Hollywood amb un Oscar honorífic a tota la seva trajectòria. Els seus darrers treballs van ser Rapsòdia a l’agost (Hachigatsu no kyôshikyoku, 1991), i Madadayo (1993).
Akira Kurosawa va morir el 6 de setembre del 1998 a Tòquio.
Aquí teniu les pel·lícules d’Akira Kurosawa que podeu veure amb el vostre carnet de biblioteques a la plataforma eBiblio:
Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:
2 Comments
Va ser un dels grans, i a ell devem un dels primers apropaments cinematogràfics a la cultura japonesa.
Un Mestre del cinema del que també es pot llegir per coneixer la seva trajectoria la seva “Autobiografía (o algo parecido)” editada per Fundamentos.