Ru Bèn Bi El

Un home amb barba, americana i corbata. Fins aquí tot normal. La gorra vermella que el tapa, però, comença a no encaixar, ni tampoc la garrafa de plàstic quasi exhaurida d’aigua, que duu a la mà. I és que davant d’ell no hi ha una sala d’actes, ni l’últim restaurant de moda.... davant d’ell hi ha el Desert. Literal. No es veu ni una ànima, ni un bri de verd...

T’Atreveixes? Aquesta peli la van estrenar fa 88 anys. Només cinc abans es va poder escoltar la veu dels actors a la gran pantalla per primera vegada. Hitler encara no tenia el poder a Alemanya i Catalunya ni sospitava que viuria una guerra Civil.... Pots sentir vertigen, si no sols freqüentar les primeres dècades del cinema. Sorprèn-te i dóna-li una oportunitat, són només 64 minuts...

L’estat d’Indiana forma part d’allò que els que estem lluny anomenem “Amèrica profunda”. Un d’aquells territoris dels Estats Units amb un cert aïllament de la resta del món. Molts dels seus habitants han votat Donald Trump el 2016, i n’estan ben orgullosos, i probablement repetiran. Terra de vastes planures plenes de silencis, on els darrers dies dels anys cinquanta, uns crims a una masia van inspirar Truman Capote per escriure A sang freda

30 de Gener de 1972: “Avui ens manifestarem, perquè des de la partició d’Irlanda el 1922, els catòlics d’Irlanda del Nord hem estat discriminats en aquesta Terra sota control militar. Ens manifestarem, perquè el govern britànic ens va prometre reformes, però tot el que rebem són excuses i tocs de queda. I pitjor, quelcom que ataca el nucli dels nostres drets civils: estan empresonant persones

En gastronomia, hi ha qui diu que el secret està a la salsa. Però com tot, si deixes passar massa temps, potser ja ha perdut el seu sabor. Em trobo sovint amb el seriós dilema quan decideixo reveure un film que vaig gaudir molt, si d’aquella primera trobada ja fa molt de temps: Se li haurà posat bé el pas del temps? O els anys li hauran caigut a sobre com una llosa, aixafant les seves virtuts?

El Militarisme. Aquesta Xacra creada per la raça humana i amb la que encara convivim cada dia (poseu la tele?). La llei del més fort legalitzada pels estats. Màquina d’ assassinats massius a servei de l’interès d’uns molt molt poquets... El millor director de cinema de tots els temps era de Nova York, i sense haver fet ni trenta anys, s’enfrontava a la seva quarta pel·lícula. El seu nom, tu el saps tan bé com jo...

Malson. És una de les possibilitats. Una de les formes de viure, de sentir, aquesta nova nostra vida oculta. I quan passi un temps i tot torni a lloc, és possible que algú, Tu fins i tot, arribi a demanar-se a sí mateix: “Va ser Real?” “Va succeir de debò o només al meu cap?” Si això passa, tindràs ràpidament algú al costat que t’abraci, i et confirmi que sí, que ho vam viure, i que no t’estàs tornant boig/boja.

Les primeres vegades ens marquen a Foc, a tots, i sempre més les recordem. Era cap de setmana, dissabte, sí, segur. “Corre Papa, que fem tard !”. El meu pare apreta l’accelerador carrer Balmes abaix, i en morir es submergeix a Pelai. No estem de sort: semàfor vermell a la frontera amb Plaça Catalunya. Nerviosos, no podem mirar l’edifici Triangle, perquè no existeix encara. Verd !

Quantes vegades trobes l’amor de la teva vida? No és pregunta fàcil de contestar, estaràs d’acord amb mi. Ens la planteja el cartell d’aquesta senzilla, meravellosa història, plena de música, de sentiments i de tendresa. En aquests dies de distanciament social, si tries Once trobaràs una obra càlida i propera, que et tocarà el cor a mans plenes. Aquest és un conte sobre persones que creen música, i que en el procés, també fan néixer l’amor.

Cinc dies decisius a la història d’una Família. Ni més ni menys. Pou de secrets, amor, tensions i tendreses, pilar de la societat, màquina de destrossar sentiments. En tan sols dos minuts ja te’ls estimes i vols acompanyar-los: just el que dura la joiosa seqüència de crèdits, on veuràs desenes de fotos a ritme de vibrant pop vital.

Ben Affleck ha de lliurar el premi al millor documental de l’any i pronúncia les paraules màgiques: “and the Oscar goes to SEARCHING FOR SUGAR MAN”. Un noi elegant i prim de 35 anys, suec de pare algerià, apareix somrient, potser conscient que ha dirigit i regalat al món una de les pelis més importants de la darrera dècada.

La tribu nadiua del territori amazònic Cayahuari Yacu no l’anomena així per casualitat. El que vol dir és: “la Terra allà on Déu no va acabar la Creació”. Ell@s creuen que, abans que la raça humana desaparegui, el Creador tornarà per a completar la seva feina. En aquesta terra voluptuosa i salvatge voldrà realitzar el seu somni Fitzcarraldo. Fins on i fins a què pot arribar la bogeria d’un ésser humà posat en una situació que el supera?