Creta Kanoo

Boon, Dani. Bienvenidos al Norte. Barcelona : Cameo Media, 2009 Philippe treballa en una oficina de correus al sud de França i, contra la seva voluntat, l’envien a un poble del nord. Per sorpresa seva es troba amb un lloc idíl·lic i una gent encantadora, tot i així li assegura a la seva dona, que s’ha quedat al sud, que és un autèntic infern. Tot va sobre rodes fins que un dia ella decideix anar a visitar-lo … Bienvenidos al Norte és una comèdia francesa basada en els embolics lingüístics i culturals que originen els estereotips francesos entre el nord...

González Iñárritu, Alejandro. Amores perros. Madrid : El País, DL 2006 La pel·lícula comença amb un tràgic accident de circulació a la capital mexicana, aquest accident relacionarà els  protagonistes de les tres històries: Octavio, l’adolescent fugitiu, Valeria, la top model en cadira de rodes, i El Chivo, l’assassí a sou. A partir d’aquest moment les històries que es barregen, tant en temps com en espai. Tres històries on els gossos no són només una metàfora de la vida, sinó que són actors principals.

Carney, John. Once Madrid : Avalon, DL 2008 Once és una pel·lícula musical irlandesa, molt singular, que explica una història d’amor allunyada dels tòpics convencionals. Una pel·lícula sincera, realista i plena de vida, que va ser merescudament guardonada amb el Premi del Públic del Festival de Sundance l’any 2007. Una petita obra mestra sense pretensions, amb una de les millors cançons originals de la història … perfecta per aquells que diuen ser “al·lèrgics” als musicals, segur que canvien d’idea.

Dayton, Jonathan; Faris, Valerie. Pequeña Miss Sunshine. Madrid : Twentieth Century Fox, cop. 2008 Pequeña Miss Sunshine és una road movie sobre una atípica família americana, els Hoover. Olive, la petita de la família és seleccionada per a participar en un concurs de bellesa, i tota la família decideix viatjar a California en una Volswagen Combi groga. Un viatge absolutament caòtic que significarà una profunda transformació per a tots els membre de la família. Una commovedora pel·lícula que gira al voltant de la idea de la felicitat dels perdedors dins d’una cultura obsessionada per l’èxit i la victòria. Descarada, satírica...

Mariscal, Javier; Trueba, Fernando. Chico & Rita. [S.l.] : Fernando Trueba PC : Estudio Mariscal : Magic Light, cop. 2010 Chico, un pianista cubà enamorat del jazz, i Rita, una jove cantant, viuen una apassionada història d’amor. Des de la nit que es coneixen en un club de l’Habana, la vida va unint-los i separant-los, tota una història d’amor clàssica i universal. Trueba, Mariscal i Errando es van unir per a crear aquesta petita, però imprescindible, obra d’art, tot un homenatge a la música cubana i, sobretot, a Bebo Valdés.

Natali, Vicenzo. Cube Madrid : Araba, cop. 2000 Set persones apareixen tancades en una laberíntica presó d’habitacions cúbiques que amaga trampes mortals, no saben com han arribat allí però aviat descobreixen que han de resoldre els enigmes matemàtics i sortejar les trampes si volen sobreviure. Cada persona té una habilitat especial que pot ajudar a resoldre els enigmes, però els protagonistes enlloc d’unir-se es divideixen. Tot un experiment sociològic on podem veure la reacció dels diferents personatges enfront unes situacions límits.

Coixet, Isabel. Mi vida sin mi. Barcelona : Filmax, DL 2004   Ann és una mare de família de 23 anys, tot i que sembla feliç, la seva existència és grisa, sense emocions, un dia el metge li diu que li queden pocs mesos de vida, però lluny d’esfondrar-se descobreix el plaer de viure gràcies a una llista de coses que vol fer abans de morir. Una pel·lícula plena d’emocions, somriures, amors i personatges extraordinaris … per cert, no deixeu molt lluny la capsa de mocadors.

Johar, Karan. Mi nombre es Khan. Madrid : Twentieth Fox Century, cop. 2010 A través d’una dolça i dramàtica història d’amor al més pur estil Bollywood, Mi nombre és Khan intenta explicar el síndrome d’Asperger a la vegada que dóna unes pinzellades sobre la comunitat musulmana i hindú resident als Estats Units. Una pel·lícula sensacionalista i molt criticada, però si us la mireu sense prejudicis previs, és una bona manera d’entrar en el món del cinema indi, ja que hi trobareu molts dels ingredients del cinema Bollywood (sense els famosos números musicals): melodrama, romanç, família, herois i dolents, tocs còmics,...

Jeunet, Jean-Pierre; Caro, Marc. Delicatessen. Madrid : Universal, DL 2002 Enmig d’un paratge dessolat hi ha un vell edifici, els seus habitants només tenen una preocupació: alimentar-se. El seu propietari, un carnisser, té la seva botiga als baixos i una manera “peculiar” d’aconseguir la seva mercaderia. Un dia, arriba un nou inquilí, que alterarà la vida de l’excèntrica comunitat. Delicatessen és una comèdia negra magistral. Estranya, divertida, original i entranyable, amb un ritme excel·lent i una fotografia inigualable.

Meirelles, Fernando; Lund, Katia. Ciudad de Dios. Barcelona : DeAPlaneta, DL 2008 Ciudad de Dios tracta del crim organitzat als suburbis de Río de Janeiro, des dels seixanta fins als anys vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van anar imposant la seva llei a les faveles. Una pel·lícula de ficció amb uns actors, diàlegs i imatges tant realistes que sembla un documental. El ritme és tant frenètic que abans que us doneu compte estareu enganxats a les desventures de la favela ….  i no ho oblideu: està basada en fets reals.

Nettelbec, Sandra. Deliciosa Martha. Barcelona : Manga, DL 2002 Martha és cuinera, no només perquè sigui la xef d’un restaurant d’Hamburg, sinó perquè està acostumada a expressar-se amb poques paraules, i a utilitzar les matèries primeres, els sabors i els equilibris per explicar al món qui és ella. Delicada i elegant comèdia sentimental alemanya que gira al voltant de la cuina i els sentiments, que va tenir (com no!) un ensucrat remake americà.

O’Donell, Damien. Oriente es Oriente. Barcelona : Filmax [DL 2001] Una pel·lícula independent sobre la immigració i els conflictes generacionals, que barreja el drama i la comèdia, evita tòpics i es converteix en una magnífica crítica a la intolerància. Escenes còmiques com la processió inicial o aquella on dues noies molt lletges van a veure als seus possibles futurs marits fan que no oblidis aquesta  història.