Dayton, Jonathan; Faris, Valerie. Pequeña Miss Sunshine. Madrid : Twentieth Century Fox, cop. 2008

Pequeña Miss Sunshine és una road movie sobre una atípica família americana, els Hoover. Olive, la petita de la família és seleccionada per a participar en un concurs de bellesa, i tota la família decideix viatjar a California en una Volswagen Combi groga. Un viatge absolutament caòtic que significarà una profunda transformació per a tots els membre de la família.

Una commovedora pel·lícula que gira al voltant de la idea de la felicitat dels perdedors dins d’una cultura obsessionada per l’èxit i la victòria. Descarada, satírica i profundament humana.

Sheryl Hoover viu a Alburquerque (Nuevo México) amb una extensa família: el seu germà Frank que viu temporalment amb ella després d’haver intentat suïcidar-se, el seu marit, Richard, que intenta obrir-se camí com a motivador professionals, el seu fill Sheryl, d’un matrimoni anterior, un adolescent conflictiu que ha jurat estar en silenci fins a convertir-se en pilot de proves, el seu pare, Edwin, un veterà de la II Guerra Mundial que l’han fet fora de la residència per vendre heroïna, i la seva filla petita Olive, que somia en ser reina de la bellesa.

Un dia informen a Olive que s’ha classificat pel concurs de bellesa “Little Miss Sunshine”, i tota la família emprèn un viatge de dos dies cap a Redondo Beach, California, un viatge que traurà a la llum totes les tensions dels membres de la família a mesura que comencen a tenir problemes a la carretera. Tot i els molts inconvenients, finalment arriben al concurs, i descobreixen, el “ball secret” que l’avi havia preparat per la seva néta.

Little Miss Sunshine és una comèdia dramàtica nord-americana rodada al 2005 que va ser el debut del matrimoni de publicistes i directors Jonathan Dayton i Valerie Faris. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cine de Sundance el 20 de gener del 2006 i,  gràcies al seu èxit, va aconseguir un dels contractes de distribució més grans de la història del festival. Segons les últimes notícies la parella està redonant la seva segona pel·lícula He loves me.

Michael Arndt, el guionista, explica que abans d’escriure el guió va escoltar al governador de California, Arnold Schwarzenegger, en un discurs a un grup de nens on va dir  que menyspreava profundament els perdedors, i això li va donar la idea de la història de la pel·lícula.

Una de les coses més destacables de la pel·lícula és el repartiment, començant per Alan Arkin, immillorable en el paper de  l’avi-camell que ensenya a la seva néta un ball “impagable”, Greg Kinnear, que broda el paper del pare motivador o el de Toni Collete, espectacular de mare de família, antítesis del pare. Sense menysprear les actuacions de Steve Carell, el sarcàstic germà gai, ni la de Paul Dano, l’adolescent conflictiu que es nega a parlar.

La gran revelació va ser, Abigail Breslin, la filla petita, que amb 10 anys va ser  nominada a diversos premis com a millor actriu de repartiment i per la millor actuació, essent la cinquena persona més jove en ser candidata a l’òscar a la millor actriu de repartiment.

Aquesta pel·lícula va ser nominada a quatre òscars i en va guanyar dos, al millor actor de repartiment (Alan Arkin) i al millor guió original (Michael Arndt), va guanyar molt altres premis entre el que destaquen el Premi Independent Spirit Award pel millor llargmetratge i el Premi AFI a la millor pel·lícula de l’any. La banda sonora de la va ser nominada a “Millor àlbum compilat de banda sonora de pel·lícula, televisió i altres medis visuals” als Premis Grammy.