Lindgren, Astrid. Pippi Calzaslargas: todas las historias. Barcelona: Blackie Books, 2012
“A los niños les conviene llevar una vida ordenada, sobre todo si pueden ordenársela ellos mismos”
Òrfena de mare i filla del capità Efraim Långstrum, rei dels mars i dels caníbals, la Pippi és una nena de 9 anys que viu sola. Bé, sola no. Viu amb un cavall de lunars i amb el mico Senyor Nelson. Se’n va a dormir quan vol i es posa la roba que vol sense tenir en compte la talla, el color o la seva utilitat. Menja els espaguetis amb tisores i dorm amb el cap als peus del llit.
És valenta i lleial, bé ho saben els seus amics Annika i Tommy. Té la sort d’estar dotada amb una força sobrehumana, però per si de cas també disposa d’una espasa i una pistola, tot i que prefereix fer servir les mans si s’ha de defensar. És gamberra i subversiva, lliure i contestatària. S’enfronta a tothom que vol fer-la viure com creuen que hauria de fer-ho, però respecta que els altres no visquin com ella. Construeix la seva moral a partir dels raonaments i coneixements que n’extreu de les experiències que viu dia a dia. És la Pippi Långstrum, el personatge que va revolucionar la literatura infantil a mitjans del segle XX.
La mare de la Pippi és l’escriptora sueca Astrid Lindgren (1907-2002) que es va inventar el personatge per fer més suportable una malaltia pulmonar que patia la seva filla Karin i la mantenia al llit durant llargs períodes de temps. Durant molt de temps a l’escriptora li va costar trobar una editorial que publiqués les aventures de la Pippi perquè consideraven que no era un llibre que donés un bon exemple als infants per ser massa irreverent. Finalment va aconseguir publicar-lo i va ser tot un èxit, tant que el 1958 l’escriptora guanyà el Premi Hans Christian Andersen, el Nobel de la Literatura Infantil i Juvenil. En l’actualitat les històries de la Pippi han estat traduïdes a més de seixanta idiomes i s’han creat 17 pel·lícules i 3 sèries de televisió. Fins i tot va ser la inspiració de l’escriptor Stieg Larsson per crear a la protagonista de la trilogia Millenium, Lisbeth Salander, una recreació de la Pippi com a adulta i en la societat actual. Fins i tot el contrapunt masculí, Mikael Blomkvist, és també inspirat per un altre personatge de l’Astrid Lindgren, el jove detectiu Kalle Blomkvist.
“Hey, Pippi Calzaslargas, Pippilotta para los niños soy”, així començava la cançó de la versió televisiva que es va emetre als anys 80 a RTVE, un boom televisiu que als infants d’aquella època ens va posar en contacte amb la Pippi. Ara, gràcies a l’edició de l’obra completa de les seves aventures, per l’editorial Blackie Books, els adults que ara tenim entre 30 i 40 anys ens retrobarem amb ella i els infants d’ara la podran conèixer.
29 Comments
Quin personatge, la Pippi! Universal i meravellós, real i fantàstic alhora. Tots els nens i nenes, i també els adults, es mereixen conèixer-la i gaudir amb les seves aventures.
Maite, tens tota la raó del món. Esperem que la majoria de nens i adults ja la coneguin.
Una incodicional de Manuel Rivas.
Las voces bajas és un llibre que mès que llegir, es gaudeix de paraules, de sentiments i sobre tot de literatura.
Un spaguetto, due spaguetti i les tissores per tallar-li la “s”, malgrat tot jo penso que la Pippilota no va volguer mai fer-se gran, no li feia falta. La resta són llegendes que revolotejen al voltant de les seves cues vermelles.
Luis, crec que sí, que en realitat ella mai va voler fer-se gran.
quant era petita i la veia a la tv mai no m’habia adonat que no tenia pares. Curiosa manera de veure la realitat quant ets un nen. Seria interesant lleguir-ho amb veu alta amb els meus fills.
Carolina, sí que és curiós com una segona lectura des de l’adulta canvia la nostra perspectiva.
“Sueño con la primera cereza del verano. Se la doy y ella se la lleva a la boca, me mira con ojos cálidos, de pecado, mientras hace suya la carne.
De repente, me besa y me la devuelve con la boca. Y yo que voy tocado para siempre, el hueso de la cereza todo el día rodando en el teclado de los dientes como una nota musical silvestre.”
M’agrada saber que ha sortit una nova edició que els meus fills poden llegir i així conèixer la Pippi, un personatge que agrada a grans i petits.
Ana, i tant que la podran llegir, a més és una edició preciosa.
me encanta
Que bé que alguna editorial hagi reeditat aquest clàssic de l’Astrid Lingren (encara que només ho hagi fet en castellà)! Els títols i les edicions de Blackie Books solen valer la pena, de manera que segur que serà un plaer revisitar la Pippi.
Visca la bona literatura per a nens i nenes!
Guida, coincideixo plenament amb tu. Per sort, Blackie Books ha començat a editar en català.
Sempre he estat una gran enamorada de la Pippi, des de ben petita. I cal tenir sempre present el paper tant important que aquesta obra de l’Astrid Lindgren ha jugat com a referent del moviment feminista, en la lluita contra els estereotips de gènere, creant un nou model de nena i de dona més enllà dels rols tradicionals. Recomano llegir el següent article: http://www.sweden.se/sp/Inicio/Estilo-de-vida/Lectura/Pippi-Calzaslargas-rebelde-sueca-y-ejemplo-en-el-movimiento-feminista/
Sonia, moltes gràcies per l’article que recomanes. El llegiré amb atenció.
Xenial o libro recopilatorio coas historias da Pipi!
Eu estou agora tentando atopar unha edición que tenha dibuxos para ler á noite ós rapaces, algunha idea? 😉
Por certo, o título do poemario de Manuel Rivas do concurso de xuño é “A desaparición da neve”, non “desapariciones da neve”…
Un bico!
Celia, ara no em ve al cap edició actual amb il·lustracions. Hi ha alguna de Joventut dels 80…
Quins temps!!! M’agradava molt però crec que no ho entenia massa
Adela, crec que això ens passava a tots!
Encantada de trobar per aquí aquest referent… Gràcies!
Encantada de trobar per aquí aquest referent…
Gràcies!
Isabel, gràcies a tu per passar-t’hi!
m´encantava!!!, quin temps!!, la pipi calzaslargas, anava amb el cavall i el mono a tot arreu
Silvia, qui no hagués volgut anar a l’escola a cavall, oi?
gran Pipi!!, ojala que tots poguessim fer la neteja amb gran velocitat, i amb molta forta , m´enrecordo que aixecava al seu cavall amb una sola mà, un bon llibre per tots els nens, amb moltes històries i aventures
Joaquina, ojalá tots tinguéssim la seva força!
Fantàstic! Jo m’ho he passat genial llegint-me les 2 dues darreres noveles de Stieg Larsson de la trilogia Millennium: “The girl who played with fire” (La chica que soñaba con una cerilla i un bidón de gasolina) i “The girl who kicked the hornets’ nest” (La reina en el palacio de las corrientes de aire) Anims a tots només tenen 600 pàgines.
Ànims a tots!
Jordi, a mi també em van encantar. Llàstima que no n’hi hagin més…
Such an imspirseve answer! You’ve beaten us all with that!