Yglesias, Rafael. Un matrimonio feliz. Barcelona: Libros del Asteroide, 2011.
“Enrique se detuvo a mitad de camino de su meta. Margaret quedó en silencio. Una sobria oscuridad inundó sus luminosos ojos azules. Ella se quedó mirando los labios de Enrique como si calculara a qué podían saber. Este había llegado demasiado lejos como para retirarse. Se acercó un poco más, demasiado asustado para respirar. Ella no le alentó. No hizo ningún gesto que delatara si separaría los labios para recibirle o los abriría para chillar.”
Enrique Sabas, escriptor i guionista de cinema, viu a Nova York amb la seva dona Margaret, que és dissenyadora gràfica. Gaudeixen d’una vida còmoda i estable després de trenta anys de matrimoni fins que a ella li és detectat un càncer contra el que lluitarà sense assolir la victòria. No penseu que ara us he fet un spòiler del quinze, el plantejament de la novel·la Un matrimonio feliz no transcorre únicament al voltant de la lluita contra el càncer sinó de la pròpia història del matrimoni.
Així, el marit reconstrueix els episodis de la seva vida amb la Margaret: com es van conèixer, com es van enamorar, el naixement dels seus fills, el desenvolupament de les seves carreres professionals, les crisis sentimentals, la lluita contra la malaltia i finalment l’acceptació de la mort que s’aproxima lentament.
Què fa que aquesta novel·la no sigui la típica i tòpica història “noi coneix noia – noi perd noia tràgicament“? El plantejament formal de la història n’és un gran factor, ja que la narració està construïda perquè el lector passi per les diferents etapes en dues línies temporals: la de la parella en comú i la fase terminal del càncer de la dona. A mida que el lector va passant pàgines, les dues línies temporals i narratives es van apropant fins que culminen en el punt i final amb el capítol de comiat l’un de l’altre.
Lògicament, la intensitat del relat creix gradualment fins al punt que el lector pot sentir el dolor del narrador protagonista, però també la joia per la vida en comú, així com el misteri de l’enamorament, l’amor cap a l’altra persona, la monotonia de la rutina i la complexitat emocional que suposa enfrontar-se a la mort d’un ésser estimat. Tot això sense artificis ni trucs fàcils per arribar al cor del lector.
Un matrimonio feliz, de l’escriptor Rafael Yglesias i editat per Libros del Asteroide, va ser un regal de Sant Jordi que conservo a la meva biblioteca personal de manera especial i que us recomano que la llegiu de manera molt entusiasta. No puc aportar-vos res més, únicament la cita que he extret de la novel·la (que trobareu a l’inici d’aquesta entrada), una de les millors descripcions que he llegit mai sobre el primer petó.
2 Comments
El primer petó no s’oblida mai .
Exacte! 🙂