Takahata, Isao. Pompoko. Madrid: Aurum, DL 2009

Vam estrenar el mes de setembre amb la notícia de la jubilació del geni de l’animació japonesa, Hayao Miyazaki i ja teníem el pànic desfermat! Però no cal patir, són uns quants els col·legues de professió, amb grans obres cinematogràfiques, als que podem seguir.

Un d’ells és Isao Takahata. Nascut al Japó l’any 1935 és director, productor, guionista i uns dels creadors més importants del gènere de l’animació japonesa.

Es van conèixer amb Miyazaki a l’estudi Toei Animation on Takahata va dirigir la seva primera pel·lícula Las aventuras de Hols: Príncipe del Sol (1968). Les col·laboracions entre Miyazaki i Takahata no van concloure aquí i junts van dur a terme diverses sèries d’animació per a la televisió basades en clàssics de la literatura infantil com Heidi (1974) que va esdevenir un gran èxit internacional. Gràcies a la gran acollida d’aquesta, vingueren després les adaptacions de Marco (1976) i Ana de las Tejas Verdes (1979).

Posteriorment, Miyazaki i ell es van independitzar per fundar el seu propi estudi l’any 1985, el mundialment famós Studio Ghibli on Takahata ha dirigit cinc pel·lícules: La tumba de las luciérnagas (1988), considerada una de les obres mestres de l’animació japonesa; Recuerdos del ayer (1991), Pompoko (1994), Mis vecinos los Yamadada (1999) i La leyenda de la princesa Kaguya (2013) que encara no s’ha estrenat.

Avui, però, entre totes aquestes opcions, us vull recomanar la pel·lícula Pompoko on els protagonistes són un grup de tanukis (semblant al nostre ós rentador), uns animals molt típics i admirats al Japó, i personatges clau del seu folklore, que tenen el poder de transformar-se en qualsevol criatura que ells vulguin. Si heu viatjat al Japó segur que els heu vist a les entrades de les cases i de diferents establiments perquè porten bona sort.

Quan els tanukis de la història s’adonen que un grup d’humans està destruint el bosc on viuen per construir-hi una urbanització, es preparen per a la batalla. Això és la guerra! Un dels aspectes més curiosos, per a mi, és la representació dels tanuki en la pel·lícula, reproduint així el seu poder de transformació: de manera realista com a animals, de manera antropomòrfica i una barreja de les dues anteriors.

L’obra ens aporta una visió romàntica de les tradicions, però també de la seva pèrdua a la societat japonesa, polaritzada entre la conservació de les seves arrels més tradicions i la incorporació de la modernitat en el ritme de vida.

Us recomano que no us quedeu només amb Pompoko i visioneu la resta de la filmografia de Takahata. Si us agrada Miyazaki… Isao Takahata us apassionarà, segur!