Iris Duarte

Lienas, David ; Losantos, Crisinta [il]. I ara què mengem? : receptes per a nens i nenes. Barcelona: La Galera, 2007m Si el volum de receptaris disponible actualment al mercat editorial, i enfocat per al públic adult, és força voluminós, el destinat al públic infantil no es queda gaire enrere. En podem trobar per a solters, estudiants, per a homes o dones (?!), per a impostors, “escrits” per personatges famosos o amb les seves receptes preferides… fins i tot en tenim de personatges de ficció. I exactament igual passa amb el públic infantil. Bé, podríem afegir també la vessant lúdic-divulgativa...

Posadas, Carmen / Posadas, Gervasio. Hoy caviar, mañana sardinas. Barcelona : RBA, 2008. Guardo fidelitat lectora als llibres guanyadors del Premi Sent Soví. És un dels guardons que m’inspira confiança a l’hora de comprar i escollir les lectures. Una de les últimes guanyadores que he llegit és Hoy caviar, mañana sardinas de Carmen y Gervasio Posadas, on a quatre mans ens expliquen la seva infància voltant pel món, ja que el pare dels escriptors era de professió ambaixador i això obligà a la família a seguir-lo per diferents punts geogràfics.

Fitzgerald, Kitty. Pigtopia. Barcelona : Mondadori, 2006. Holly és una adolescent marcada per les seves carències, és l’única noia de la classe que encara no té la menstruació. No té amb qui parlar i relacionar-se perquè no està interessada en el nois, la roba, ni tampoc en el maquillatge. Viu amb la seva mare, marcada per l’abandonament del seu pare i cuidant de les plantes, les seves amigues més estimades. Jack Plum té uns trenta anys, mai ha anat a l’escola, no té amics ni coneguts perquè és el monstre del poble. Viu amb la seva mare, invàlida, alcohòlica i...

Kapranos, Alex. Sound bites: comerse el mundo de gira con Franz Ferdinand. Madrid : 451 Editores, 2007. M’agraden els llibres d’experiències, tot i que poden ser repetitius. Una persona t’explica les seves vivències sobre un tema concret. Llegit un, llegit tots. Però no sempre és així. Cadascú viu les coses a la seva manera i en les diferències hi resideix l’encant. Si són llibres sobre gastronomia encara més: què és el més estrany que t’has dut a la boca, a on, quins són els teus gustos… L’últim que ha passat per les meves mans és Sound Bites: comerse el mundo...

El Ala Oeste de la Casa Blanca. [s.l.] : Warner, cop. 2007. El Ala Oeste de la Casa Blanca ens presenta a un equip de govern dels Estats Units, completament utòpic val a dir, però que potser ja ens agradaria per a nosaltres. La sèrie està ambientada a la part de l’edifici on treballa el president (que és científic i humanista, i ha estat guardonat amb el Nobel d’Economia) i tot el seu gabinet, tots competents i brillants. El president Bartlet (una barreja declara entre Clinton i Kennedy) i el seu equip s’enfronten als maldecaps que els proporcionen els extremistes...

González Ledesma, Francisco. Una novela de barrio. Barcelona : RBA, 2007. Francisco González Ledesma és un escriptor de gènere negre àmpliament conegut i reconegut tant per la crítica com pels lectors. El mateix li passa al seu personatge fetitxe, l’inspector Méndez que ja forma part de l’imaginari de la ciutat. Va aparèixer per primer cop a la novel·la Expediente Barcelona, publicada el 1983, inici de la sèrie que sempre es mantindria ambientada a la ciutat i amb el personatge de l’inspector com a protagonista.

La cocina literaria : [63 novelistas cuentan cómo escriben sus obras] Barcelona : El Ciervo, 2003 L’escriptor té el poder de transmetre als seus lectors històries fascinants, potser per això a voltes ens l’imaginem un pèl turmentat per la magnitud del seu talent. Però com s’ho fan per produir les seves obres? S’asseuen a esperar que els hi facin una visita les muses? Segueixen una metodologia de treball extremadament disciplinada? Aquesta curiositat dels lectors cap als escriptors i la producció de la literatura també se la van qüestionar a la revista El Ciervo. Així va sorgir a la revista la secció...

Rodari, Gianni. Libro de la fantasía. Barcelona : Blackie Books, 2010 De petita, un dels meus llibres preferits era Cuentos por teléfono de Gianni Rodari. El rellegia un cop i un altre. De tant en tant m’obsessionava un conte en concret, després un altre. M’encantava que aquest no fos un llibre ple de fades i princeses, però sí ple de telèfons, esternuts i països fets de gelat. Era divertíssim agafar el llibre i obrir-lo a qualsevol pàgina, tant era, l’èxit estava assegurat caiguessis on caiguessis. Ara, gràcies a l’editorial Blackie Books, he ampliat la col•lecció de les lectures “rodarianes” amb...

King, Robert ; King Michelle. The Good Wife. Madrid : Paramount, 2011. Tot sovint ens passen als informatius, les notícies d’escàndols sexuals dels polítics de torn, on aquests es disculpen davant del seu electorat, agafant-se ben fort de la mà de la seva dona, que amb figura estoica aguanta el xàfec i fa costat al seu marit, pel bé de la seva carrera política. Aquesta imatge tan freqüent és el punt inicial de la sèrie The Good Wife on Alícia Florrick (l’actriu Julianna Marguiles que us sonarà de la sèrie Urgencias) agafa ben fort la mà del seu marit, el...

Boie, Kirsten ; Waechter, Philip [il]. Juan Oveja también quiere tener una persona. Santa Marta de Tormes : Lóguez, 2008 “A la mañana siguiente, en la escuela, es día de arrumaco con las personas y, nuevamente, Juan sólo puede llevar con él su vieja muñeca. Pero Clara Ternera ha traído una jaula con una persona negra auténtica y Ángel Cerdo tiene una china y José Perro incluso un verdadero esquimal.” A la classe de Juan Oveja tots els seus amics tenen persones i els porten a l’escola per jugar a l’hora del pati, però ell només té un nino de...

Vanderbeke, Birgit. Musclos per sopar. Barcelona: La Galera, 2009 “Vaig tenir un calfred només de pensar que tota la muntanya de musclos es movia perquè s’estaven obrint, i no era pas compassió, al capdavall me’ls menjo encara que no m’entusiasmen, i sé perfectament que abans que jo me’ls mengi són vius, també menjo ostres i en aquest cas sé que són vives mentre me les estic menjant, però no fan soroll. Em va agafar una mena d’atac d’ira contra els musclos perquè gosaven obrir-se en comptes d’estar-se quiets al seu lloc. Vaig dir, no és una indecència que s’obrin i...

Sasek, M. Esto es Londres. Santiago de Compostela : El Patito, 2010 Miroslav Sasek va néixer a Txecoslovàquia i volia ser pintor. Va rebre una educació artística que va acabar enfocant cap a l’arquitectura, ja que els seus pares no veien amb bons ulls això de ser artista. Es va establir a Munic quan els comunistes van prendre el poder del seu país després de la Segona Guerra Mundial. Un viatge a París va ser el desencadenant de la sèrie d’àlbums il·lustrats Esto es. Es va adonar que pràcticament no existien llibres de viatge pels nens i que els que...