Guibert, Françoise de. La dansa. Barcelona : Cruïlla, 2009

Ballar estimula la circulació de la sang, desenvolupa la coordinació motora, tonifica la musculatura, augmenta la flexibilitat i la resistència, desbloqueja la tensió, millora l’estat d’ànim, estimula la creativitat i, sobretot, ballar junts és una manera de compartir l’alegria!

Partint d’aquesta frase, aquest petit llibre, pensat pels infants, es presenta com una aproximació al món de la dansa per a gaudir tot jugant: amb pestanyes, finestres, rodetes, desplegables i molts colors ofereix una visió ben àmplia de les mil maneres de dansar.

Hi trobem les històries de dos aprenents de ballarins ben diferents: en Raphaël i la Madé. Mentre en Raphaël fa el primer curs a l’escola de dansa de l’Òpera de Paris, entre barres, miralls i pianos, la Madé viu a Bali i aprèn la dansa tradicional legong a l’aire lliure, descalça i amb una faldilla ben llarga!

 
De fet, una part del llibre se centra en la dansa clàssica: les posicions bàsiques del ballet, què és un espagat, una pirueta, un grand jeté, com es lliguen les sabatilles, de què estan fets els tutús, la història d’El llac dels cignes…
 

 
Però la resta s’endinsa en un recorregut que passa per diferents llocs i èpoques, com una mena de petita història de la dansa que anem trobant a tastets: amb la dansa moderna el cos expressa idees i emocions… el hip-hop va néixer als carrers de Nova York… a l’Índia, el bharata-natyam explica la història dels déus… la dansa russa kazatxok és molt difícil… el sirtaki és grec i es balla en grup a les festes… la samba, el claqué, el flamenc, el tango, la capoeira…

… fent rotllana, sols o acompanyats, els humans dansem des de l’antiguitat, sembla ser que vam aprendre a ballar abans que a parlar!