L’any passat es va reeditar en català i castellà La ciutat interrompuda, una obra publicada l’any 2001 i on Julià Guillamon fa de cronista de la Barcelona dels setantes i preolímpica, fins a la seva transformació en “la millor botiga del món”, a les acaballes del norantes.
Guillamon fa un repàs exhaustiu, coral i crític de com una colla d’artistes, dissenyadors, dibuixants i escriptors plasmaven la seva relació amb Barcelona a través de la seva obra. No es tracta tant d’una guia literària, sinó d’una crònica que en segueix la història a través dels bars, revistes, festes, anècdotes i llibres sovint expressada en primera persona.
Aquest mapa literari traçat ara fa gairebé vint anys ens arriba completat amb el “Gran novel·loide sobre Barcelona”, una posada al dia que recull estètiques, autors i obres publicades des del 2001 fins al present.
Per il·lustrar aquest post, ens hem centrat en aquesta última part del llibre, i hem fet l’experiment d’intentar ubicar en el mapa els passatges d’alguns d’aquests novel·loides que Guillamon recull.
La ciutat interrompuda; seguit de El gran novel·loide sobre Barcelona
GUILLAMÓN, JuliáBarcelona: Anagrama, 2019
La ciudad interrumpida; seguido de El gran noveloide sobre Barcelona
GUILLAMÓN, JuliàBarcelona: Anagrama, 2019
Tampoc podem deixar de recomanar-vos l’emissió del Saló de lectura, aquell enyorat espai de llibres de BTV, que l’Emili Manzano, acompanyat del Quim Monzó i del mateix Guillamon, va dedicar a La ciutat interrompuda, quan feia poc que s’emetia l’any 2001. Tal i com el mateix Guillamon ens recorda referint-se a aquell programa: “Vam imitar una cèlebre aparició de Vladímir Nabókov al programa Apostophes de Bernat Pivot a la televisió pública francesa, el 1975. Ens anàvem omplint de whisky les tasses, amb una tetera, com si fos una infusió. Vam parlar de llibres, de bars i de la Vila Olímpica. En un clima alcohòlic i divertit, en Quim va dir que fins que no apareixen les primeres esquerdes la gent no fa seva la ciutat.”
ELS NOVEL·LOIDES: MAPA DE BARCELONA
2 – Maremàgnum / Restaurant Verònica del carrer Avinyó / Mercat de les Flors / Casa Leopoldo
En la ciudad
GAY, Cesc
2003
6 – C. dels Metges, 23 (El forat de la vergonya)
L’home que va estimar Natàlia Vidal
JÒDAR, Julià de
Barcelona: Ed. 62, 2010
8 – Sant Adrià del Besos / Central Tèrmica
Paseos con mi madre
PÉREZ ANDÚJAR, Javier
Barcelona: Tusquets, 2013
21 – Plaça de les Glòries, Encants Vells
La dona que es va perdre
ESPASA SANS, Marina
Barcelona: Empúries, 2012
22 – Via Laietana, 14 (Cinema Princesa)
Ciutat princesa
GARCÉS, Marina
Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018
BIBLIOGRAFIA SENSE LLOC CONCRET EN EL MAPA
Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:
Gràcies a en Julià per a aquesta crònica literària de Barcelona i a Biblioteques per a aquests dos acompanyaments visuals – l’espacial en el mapa i el temporal del Saló de lectura de BTV. De gran força visual és també l’escena final de Señas de Identidad (1966) de Barcelona, per ventura preludi de tota aquesta transformació de la ciutat en la “top-model” de Manuel Delgado: la vista des de Montjuïc, fortificació des d’on es bombardejara la ciutat, presó i camp d’execució franquista, i ja llavors, convertint-se en la gran atracció turística d’avui on segueixen tan presents les paraules finals, “INTRODUZCA LA MONEDA / INTRODUISEZ LA MONNAIE / INTRODUCE THE COIN / GELDSTUCK EINTWARFEN”.