Baudelaire, Charles
Pequeños poemas en prosa
Madrid: Cátedra, 2003
 
L’origen del poema en prosa esdevé a França al s. XVIII, relacionat amb el Romanticisme literari, que promovia la desaparició de la parella poètica forma i essència. D’aquesta manera s’imposà la idea que la poesia no havia de tenir una forma establerta, obrint pas a llenguatges poètics molt personals com els de Lautréamont, Rimbaud, Mallarmé i el mateix Baudelaire, tots ja al s. XIX.

La prosa de Charles Baudelaire (París, 1821-1867), publicada als darrers deu anys de la seva vida, és netament moderna i urbana, en debades està considerat el pare de la poesia moderna.

Els poemes de Petits poemes en prosa són realistes en quant a objectius, no pretenen transformacions metafòriques ni simbòliques. Estan escrits amb una prosa clàssica, narrada, diferenciant-se així de la prosa de Rimbaud creada en gran part per un seguit de frases contundents, i de la de Mallarmé que li nega la lògica gramatical.

Petits poemes en prosa no exigeix una lectura lineal, ja que els poemes són independents entre ells -constituint així una estructura fragmentada- i reflecteixen diverses vivències i situacions quotidianes en què es pot trobar l’ésser humà.

A aquesta edició trobareu comentaris del propi Baudelaire que us ajudaran a entendre alguns dels punts de partida de la creació d’aquest magnífic llibre i que actuen com a poètica. Us faig només un tast:

“este ideal obsesivo (el poema en prosa como nacimiento del lirismo moderno) nace, principalmente, de la frecuente visita a las ciudades enormes, del cruce de sus innumerables relaciones.”

“de esas largas paredes negras, tediosas para el ojo, siniestro cinturón del anchuroso cementerio que llamamos una gran ciudad.”

“desde el fondo de los bosques, encerrado en esas bóvedas análogas a las de las sacristías y catedrales, pienso en nuestras asombrosas ciudades, y la prodigiosa música que rueda sobre las cimas me parece la traducción de las lamentaciones humanas.”