Chomet, Sylvain. El Ilusionista. Madrid: Sherlock, cop. 2012
A principis dels 60, el rock and roll arrasava mentre que el Music Hall deixava enrere els seus dies daurats. El món es movia més i més ràpid, la bonança econòmica convertia el consum en consumisme i la imatge personal cobrava cada vegada més importància. Semblava que tot es podia aconseguir amb un espetec de dits.
Sylvain Chomet (Benvinguts a Belleville) dirigeix amb guió original de Jacques Tati (Monsieur Hulot, Mon Oncle) una tendra mirada sobre el declivi d’una manera d’entendre el món de l’espectacle.
El ilusionista (L’Illusionniste) és una pel·lícula pràcticament muda però totalment comunicativa, que narra les aventures de Taticheff, un vell mag solitari que recorre Europa acompanyat d’un conill rondinaire.
Després de deixar París i passar per Londres, Taticheff arriba a un poblet d’Escòcia on coneix l’Alice, una jove ingènua que encara té capacitat de sorpresa. Entre en Taticheff i l’Alice s’estableix una relació màgica, un preciós somni, un tendre engany que, malauradament, no podrà durar sempre.
D’una puresa visual captivadora, El ilusionista és una pel·lícula contemplativa, que es pren el seu temps per explicar-nos la història. S’atura en els gestos, en els detalls, i aconsegueix embolicar-nos en una atmosfera de malenconia contagiosa. Amb una bellesa fora del comú ens explica l’ocàs d’uns còmics, la història d’aquestes vides eclipsades que és a moments tan trista com tremendament divertida.
Una història bella i senzilla que ens empeny a la reflexió i que deixa el pòsit màgic de la il·lusió. Sense cap mena de dubte, una pel·lícula imprescindible. De les més boniques que he vist en molt de temps.
8 Comments
Una pelí cula que m’ha emocionat, no és d’estranyar que rebés una nominació a l’Òscar com a millor pel·lícula d’animació; encara que jo l’hagués nominat també el seu guió
Bon post Claire!!!!!!!!
És d’aquelles pelis que et fan sentir que estas vivint una experiència especial. Trista i alegre, tendre i dura, elegant i dolça, bonica i rebonica.
Me gusta mucho Sylvain Chomet, yo os recomiendo la obra que me hizo descubrirlo: The Triplets of Belleville
Les Triplettes de Belleville es excelente. Muy emocionante, pero de esa emoción lenta, profunda, que se queda por mucho tiempo.
A L’Illusioniste la tengo pendiente de ver, en estos días la buscaré para verla, pero dudo que me defraude como a Listo Entertainment.
Toda la obra de Chomet es encantadora desde muy diferentes aspectos. Os recomiendo que además de ver las películas, no os perdáis los extras que contienen los DVD. Las entrevistas con el director, los testimonios del equipo de dibujantes, son interesantísimos y proporcionan no sólo más información sobre cada proyecto, sino que permite ver las caras, escuchar las voces que quedan detrás de lo que vemos, las caras y las voces de los artífices de esas historias, de esas imágenes que nos han encandilado.
El ilusionista :Parece una película emotiva y propia tambien para niños , procurare que este verano la vean los mios
És maca però ben avorridota. I els protagonistes, tant ell com ella, són molt hostiables! Al guió li pesen els anys, em quedo amb les Tripletes de Belleville.