Lappé, Anthony / Goldman, Dan. Shooting war
Rasquera: Ponent Mon, 2008

Shooting War és un còmic de guerra, sí, però no només, en realitat és molt més.

Tenim un conflicte armat, és Iraq, però podria ser un altre, amb gent diversa matant-se, i fent atemptats, i la població local com sempre en mig intentant (molts cops sense èxit) no morir en el foc creuat. Els soldats americans a primera línia disparen, disparen molt, ni saben contra què però gasten munició com si no hi hagués demà. Probablement senten que només si disparen el suficient, arribaran a veure aquest demà.
 

 
I tenim el protagonista, armat darrere una càmera, com un arquetípic Robert Cappa, però no és Robert Cappa, els conflictes tampoc són el mateix i els mitjans de comunicació i les xarxes informàtiques ho han convertit tot en quelcom molt més confús. Va començar a fer de videoblogger, al carrer, a casa, i de cop i volta un Starbucks que estava filmant va volar pels aires, el seu blog s’emetia en streaming en temps real, una cadena de televisió ho va veure i ho va emetre, de l’anonimat a les pantalles gegants de Times Square. Allò que més menysprea, les grans cadenes i grups de comunicació, li dóna cobertura, l’atemptat contra l’Starbucks a més l’ha deixat sense casa (vivia just a sobre), ha sentit l’adrenalina i li ofereixen un lloc de reporter de guerra. No té gaire a què aferrar-se i és una oferta de feina atractiva i emocionant, en principi.
 

 
I la guerra d’Iraq era (en part encara ho és) un descontrol absolut, tots contra tots, i els americans enmig, i els periodistes més enmig encara, i les primeres decapitacions d’occidentals (anys abans que es posés tristament de moda). I Jimmy Burns, blogger esquerranós reconvertit en reporter de guerra narrant tot el que veu intentant no morir en l’intent, i no perdre el seny. La dignitat ja ni sap el que és, quan tothom potencialment pot desenfundar un AK47 la dignitat és un luxe, un luxe inútil i que pot sortir molt car.

Abans he dit que la guerra és complicada, i ho és, però té una part, la de la guerra en si mateixa que és simple: trets, bombes i morts. Però l’entorn que hi ha abans, el que queda després, el merder que hi ha mentrestant… això pot fer tornar boig a qualsevol. Geopolítica a trets de bazooka, mercenaris a cop de talonari, i periodistes per contribuir a l’espectacle global. Com que la guerra és simple però tot el que l’envolta no, aquest còmic no és gens simple, és dens i potser no us acabareu d’adonar de qui són els bons o els dolents, potser és que no hi ha bons i dolents, potser tots són dolents.

No tornareu a veure igual un conflicte a través dels mitjans de comunicació.