El sector bancari està en el punt de mira. La desregulació i opacitat del sistema financer, la creació de bombolles especulatives, la liberalització del moviment de capitals i els paradisos fiscals, el desenvolupament de complexes productes financers sense un càlcul real de les seves conseqüències en el global de l’economia, la financiarització de l’economia del sector públic,… són responsables de la crisis financera a la que actualment ens enfrontem. Les solucions són incertes, però com a primer pas per a enfrontar-nos al model bancari actual, ¿què millor que conèixer i desmuntar la seva estratègia?
Això és el que es va proposar Núria Güell al coordinar el projecte Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria. 2010-2011, amb la intenció de visibilitzar davant la població l’estratègia que té la banca per a generar diners. Per tal de dur a terme aquest projecte va crear dues propostes, de formació i informació, amb l’objectiu d’ensenyar a la població estratègies per a expropiar diners als bancs i/o entitats financeres. Si la banca ho fa amb la ciutadania, ¿per què no ho ha de fer la ciutadania amb la banca?
El primer pas fou una jornada pedagògica titulada ¿Cóm podem expropiar diners a les entitats bancàries?, tenint com a tutors als expropiadors Lucio Urtubia (manobre anarquista que, sense faltar cap dia a la seva feina en la construcció, va estafar 3.000 milions de pessetes a Citibank mitjançant la falsificació massiva de traveller checks) i Enric Duran (el 2008 anuncià públicament que havia estafat gairebé mig milió d’euros a 39 entitats financeres, destinant els diners a finançar projectes dels moviments socials catalans), i l’economista Qmunty. En aquesta jornada s’exposà l’estratègia que usa la banca per a crear diners i diverses formes d’expropiació de diners dels bancs. El segon pas va ser la creació d’un manual amb diferents estratègies d’expropiació, assessorament legal i textos reflexius; obra que ressenyem en aquest post.
El manual Cómo expropiar a los bancos = Com expropiar als bancs, consta de cinc capítols: I. El mecanisme de la mandràgora I per Qmunty, on s’exposa com la banca crea el diner i com mitjançant el deute s’estructura el sistema monetari; II. Manual – Pas a Pas per Enric Duran, explica la metodologia pràctica per a realitzar l’estafa al banc: els sistemes d’informació de les entitats financeres per al control de la morositat, els criteris per a concedir els préstecs, els documents que es requeriran, les variables de l’acció expropiadora a portar a terme i la finalització de l’acció amb l’obtenció dels diners; III. Entre la realitat i la legalitat per Simona Sarau, es descriuen les imputacions legals de les que pots ser objecte si has realitzat l’estafa financera, les conseqüències que se’n poden derivar, i com evitar o disminuir les imputacions legals: estafa de crèdit, falsificació de document privat, alçament de béns o insolvència punible i delinqüència organitzada; IV. ¿Deus diners al banc? Si no pagues seràs lliure pel Col·lectiu Crisis, on es desmitifica el concepte de morós per no pagar els deutes i s’explica quines conseqüències comporta: embargament de comptes o nòmina i de béns presents i futurs, o un judici civil; V. No crec en res però crec en tot per Lucio Urtubia, fa una explicació de la seva participació en el projecte de Núria Güell i en la jornada pedagògica que es va dur a terme a finals del 2010.
Per a la consulta en línia del projecte, podeu consultar el seu web www.nuriaguell.net, el trobareu sota el títol Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria. 2010-2011.
Per a la consulta en línia del manual, sota llicència Creative Commons:
How expropiate money from the banks? Displaced Legal Application #1: Fractional Reserve.pdf (eng)
Altres documents relacionats amb el tema que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona són:
Arregui, Aitor / Goenaga, José Mari. Lucio. Barcelona: Cameo, 2008. Documental sobre la vida de Lucio Urtubia.
1 Comment
Gràcies Jean per aquesta informació tan interessant.