Chirbes, Rafael. La caída de Madrid. Barcelona: Anagrama, 2000

Amb aquest post iniciem un espai que, mensualment, dedicarem a un dels títols programats pels clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona. Volem perllongar el debat al voltant de la lectura del llibre, convidant els participants presencials dels clubs a fer-ho també a través del Bibarnabloc.

I comencem amb l’obra La caída de Madrid de Rafael Chirbes (Tabernes de Valldigna, 1949), novel·la que es comentarà avui dimecres 23 d’octubre en el club de lectura obert de la Biblioteca Vapor Vell.

AUTOR/A

Rafael Chirbes neix l’any 1949 a Tabernes de Valldigna (València). Llicenciat en Història, les seves primeres tasques professionals estigueren vinculades al món de la crítica literària i el periodisme. Amb Mimoun (1988), la seva primera novel·la, fou finalista del Premi Herralde de novel·la, d’ençà tota la seva producció novel·lística ha estat publicada per Anagrama.

Després de En la lucha final, la petita meravella La buena letra i Los disparos del cazador, apareix l’any 1996 La larga marcha, una de les més ambicioses i reeixides novel·les en llengua castellana de la segona meitat del segle XX. Tot i la tímida recepció que tingué aquesta novel·la entre el públic lector, encara a hores d’ara el seu impacte a l’Estat espanyol està lluny de l’ aconseguit a Alemanya, on fou votada en una enquesta de la Fundació Bertelsmann, entre les millors vint obres estrangeres publicades a Alemanya durant el segle XX, La larga marcha és un prodigi de tècnica narrativa; primera part, a més, d’una trilogia que continuaria amb La caída de Madrid (2000) i es tancaria amb Los viejos amigos (2003). Totes tres constitueixen un fresc de la història d’Espanya des de l’acabament de la Guerra Civil fins a l’arribada dels socialistes al poder l’any 1982. Abans de la darrera part de la trilogia aparegué El novelista perplejo (2002), un recull d’articles en què Chirbes reflexiona sobre el paper social de la novel·la i desvetlla algunes de les seves influències: Marsé, Cernuda, Galdós, Proust, Pilniak o el seu estimat Max Aub.

Amb Crematorio (Anagrama, 2007) va guanyar el Premio Nacional de la Crítica. Aquesta novel·la va ser adaptada a la televisió, en una mini sèrie produïda per Canal+.

La seva darrera novel·la és En la orilla (2013), una visió punyent sobre la crisi i la industria de la totxana en el País valencià.

OBRA

La caída de Madrid explica el posicionament que un grup de persones, de les més diverses procedències socials i papers dins del règim franquista, manifesta durant el dia 19 de novembre de 1975 –el dictador és a un pas de morir i com en una partida d’escacs els jugadors pensen la jugada per incorporar-se a la incertesa que s’avé amb les millors possibilitats de triomf–.

La novel·la torna a demostrar l’habilitat extraordinària de Chirbes a l’hora de captar un ampli espectre de la societat que vol retratar, i la perícia utilitzada per vincular uns personatges amb els altres, creant una xarxa de relacions que acaben per constituir un tot unitari i cohesionat. Estructurada en dos capítols que sota els títols de La mañana i La tarde donen les claus de la importància que li atorga l’autor a la construcció del temps narratiu, cadascun dels capítols funcionen narrativament d’una manera semblant: un personatge centra l’atenció del narrador durant un moment concret d’aquest 19 de novembre, al mateix temps que se’ns precisa la significació que la mort del tirà tindrà sobre ell i el seu esdevenidor, coneixem a través dels pensaments del personatge, reconstruïts pel narrador, parcel·les del seu passat i les claus de la seva situació en l’actualitat del relat.

La Caída de Madrid acaba recompensant amb escreix el lector que decideix submergir-se en les dificultats textuals que presenta.