Amat, Oriol [et al]. Ejercicios resueltos y comentados con el nuevo PGC. Barcelona : ACCID, 2008

L’any 2008 es va començar a aplicar el nou pla general de comptabilitat per a petites i mitjanes empreses. Prèviament havia estat incorporat als comptes de les grans empreses. Aquest nou pla conté normes de valoració i variacions substancials pel que fa al Pla General de Comptabilitat de 1990. El llibre del qual parlem pretén dotar d’eines pràctiques per a l’elaboració d’assentaments comptables  i  del estats financers. Existeixen al mercat diversos programes de comptabilitat, si bé el més conegut i fàcil d’utilitzar és el Contaplus.

El llibre comença amb el marc conceptual i les valoracions permeses. La més coneguda és la de preu d’adquisició. Si bé s’introdueix el valor raonable o valor d’intercanvi al mercat i el cost  amortitzat d’importància cabdal per al càlcul de valor d’instruments financers.

Els instruments financers és un dels capítols més tractats en el nou pla ja que registra també aquelles operacions tan polèmiques com els derivats financers. En tot cas, el llibre parla de les operacions habituals i el seu càlcul. Val a dir que dins dels arrendaments financers s’ha situen tant el leasing – arrendament amb possibilitat d’opció de compra- com el renting – que seria un lloguer sobre un immobilitzat.

Pel que fa a l’immobilitzat intangible cal remarcar que el fons de comerç com a tal desapareix, no s’amortitza i només es té en compte quan ha ha una adquisició onerosa de negocis. Les despeses de R+D tan importants avui en dia pel que fa a la innovació de les empreses només s’activaran en casos concrets, això vol dir que van directament a despesa anual de l’empresa.

Apareixen noves formes de provisions com  la provisió per a actuacions medizfambientals tot i que continuen amb força la provisió de responsabilitat i per garanties (reparació i revisió).

Pel que fa al mètode de valoració d’existències s’imposa el mètode FIFO (first in first out) i el mig ponderat; mètode que es  tindrà en compte al final del cicle anual als balanços.

Els estats comptables són: el balanç de situació i compte de pèrdues i guanys; tots ells com estats bàsics del cicle econòmic empresarial anual. S’afegeix l’estat de flux de tresoreria que no es obligatori per a petites i mitjanes empreses però que s’emfatitza ja que avui en dia es premia sobretot el nivell de liquidesa de les empreses (ens recorda al  conegut cash-flow). Un nou estat comptable completa aquests llibres: estat de canvis en el patrimoni net. Això és degut a que el nou Pla General Comptable genera moviments comptables dels quals van directament a càrrec del Patrimoni Net de l’empresa. El Patrimoni Net de l’empresa és la suma del capital (aportació inicial dels negocis per parts del socis) i reserves-resultats on esdevé la part de la distribució de beneficis per l’autofinançament de les empreses. Les entitats bancàries tenen per costum fixar-s’hi molts en ratis bancaris. Un d’aquests ratis és el lligat al nivell d’autofinançament. Els ratis comparen les grans partides comptables per a  determinar nivell d’endeutament, liquidesa, solvència, i en general tenir una imatge de la gestió empresarial anual.