Beaumont, Émilie
Diccionari en imatges dels oficis
París: Eleurus, 2002

Aquest llibre és il·lustratiu, pràctic, amè, divertit i didàctic. Tota una bona orientació pels petits i no tan petits – sobretot pel contingut- pel que fa als oficis i professions. La seva amplitud juntament amb la qualitat dels seus dibuixos és una bona guia per entendre la diversitat en el món del treball. La primera impressió del petit seria quin ofici té el pare i/o la mare? La segona impressió: què m’agrada fer i que vull ésser de gran?

El llibre està dividit segons grans àrees de treball i econòmiques. Per exemple: oficis relacionats amb l’estació del tren, oficis del sector públic. Alguns destaquen per la proximitat al món del petit: el carnisser, el forner…

En tot cas, m’agradaria lligar la idea dels oficis i les professions amb la tria que han de fer els estudiants de més grans per orientar la seva vida laboral. Per això complemento aquest article amb un altre llibre recomanable:

Loureiro Silva, Rubén
Cómo elegir mi profesión
Vigo: Nova Galicia, 2010.

La tria d’una professió és una decisió cabdal en la vida de les persones, malgrat que el mercat de treball demostra que el camí professional no és pas planer. Hi ha canvis d’oportunitats i hi ha possibilitats noves quan el currículum està diversificat. Però la professió que ens defineix és producte de la tria d’estudis que es perfila ja en els estudis de Secundària. Al final del llibre l’autor proposa un itinerari de decisió. Aquest itinerari és el resum de les vies proposades en pàgines anteriors. Com són?

El primer pas consisteix a conèixer-se bé un mateix, és a dir, som capaços de detallar les aptituds que tenim, les quals impliquen capacitat memorística, raonament numèric, sociabilitat, creativitat, etc. Cal destacar la importància de poder fer un diàleg constructiu amb algú que ens conegui bé. El punt d’interès està a confrontar aquestes aptituds amb les característiques pròpies dels treballs classificats per especialitats. Per exemple, qui té capacitat numèrica troba un bon port en carreres tècniques o econòmiques. Qui és creatiu troba un bon port en especialitats artístiques o de disseny. Aquest llibre fa dos tipus de relacions interessants: el primer lliga aptituds amb àrees professionals i el segon lliga àrees professionals amb matèries educatives.

Hi ha altres factors a tenir en compte. Tanmateix hem de lligar els nostres valors amb la nostra professió. Sovint sentim parlar de joves que han fet una reflexió a partir de les seves necessitats econòmiques. La carrera de direcció d’empreses s’ha omplert de joves que, amb poques paraules, volen guanyar diners. Però no tots els joves encaixen en aquest model. Hi ha joves que volen viatjar, d’altres que volen sociabilitat o són altruistes, d’altres que volen ser creatius. El mercat de treball imposa molt el model de treballar sota projectes i això deriva en un model professional d’adaptació contínua.

Les decisions finals haurien de ser resultat d’una reflexió sovint compartida, però l’última paraula la té el/la jove. Una breu anàlisi dels estudis universitaris o de cicle professional aporten llum en aquest difícil escenari. Quines assignatures s’ensenyen? On cal anar? Quin és el cost econòmic? I després d’aquesta breu anàlisi, cal fer-ne una altra més enllà. Aquest et situa en la teva pròxima destinació, aquell, en la teva destinació a mitjà termini. Quin és aquell? Doncs, és el final de tot un procés educatiu: el mercat de treball.