Grec 2020

El Festival Grec té en marxa una programació d’espectacles en coproducció que estan omplint els teatres de Barcelona durant la temporada 20-21. No t’ho perdis!

Aquesta guia de lectura pretén acompanyar-te al llarg de la programació artística del #DeGrecAGrec aportant-te informació addicional i visions diverses sobre alguns dels temes que aborden aquests espectacles.

El Grec 2020 ressegueix l’Amèrica Llatina en col·laboració amb els principals festivals d’aquesta zona del món. Els éssers humans necessitem creure en alguna cosa més enllà de nosaltres, una idea religiosa, política, estètica, màgica o col·lectiva. Aquesta idea fa que canviï la nostra actitud davant la vida i la mort, que superem les nostres pors o que tinguem un món espiritual més enllà de les problemàtiques del dia a dia. El compromís amb aquests ideals ens defineix com a persones i com a grup. És per aquest motiu que el Grec 2020 té una vessant espiritual, compromesa, plena de màgia i amb una mirada profunda cap a les connexions entre Barcelona i l’Amèrica Llatina. De cara al Grec 2021, el viatge començarà al Brasil, travessarà l’Àfrica, el món atlàntic.

El màgic d’Oz

Dirigida per David Selvas

Teatre Condal, del 4/12 al 10/01

Segurament teniu al cap la Judy Garland i la versió cinematogràfica firmada per Victor Fleming l’any 1939, però la història en què es basa El Màgic d’Oz (The Wonderful Wizard of Oz) va ser escrita anys abans, el 1900, per Lyman Frank Baum. Va ser capaç de crear una història extraordinàriament poderosa que fa un segle que sedueix els nens i nenes però també els adults, amb una trama senzilla que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l’empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S’adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Mag d’Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d’avui: un Espantaocells que busca un cervell però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió és un cíborg de gènere neutre però que segueix buscant un cor; i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Tots ells mostraran a la Dorothy i als mateixos espectadors i espectadores que tots tenim més capacitats que no ens pensàvem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució. Una història profundament humanista que beu de la tradició dels contes més clàssics i que és, abans que res, un cant a l’amistat i una invitació a confiar en un mateix abans que en els qui ens semblen poderosos.

El responsable de la dramatúrgia és en Marc Artigau, un autor i director teatral que ha estrenat peces com Caïm i Abel o Alba, ha escrit novel·les com La vigília i ha signat poemaris com Desterrats. Dirigeix el muntatge David Selvas, un actor de teatre, cinema i televisió i director que ha portat a escena muntatges que van des de Who is p? (un assaig obert sobre Pasolini) fins a L’habitació blava, de David Hare o, més recentment, un nou muntatge d’Àngels a Amèrica produït pel Teatre Lliure, La importància de ser Frank produït pel TNC i La Brutal o T’estimo si he begut, una adaptació de contes de l’Empar Moliner coproduïda per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal.

01

El Màgic d'Oz

Edició anotada commemorativa del centenari
BAUM, L. Frank
Barcelona: Empúries, 2002
ebiblio

El Mago de Oz

Adaptado por David Chauvel y Enrique Fernández
BAUM, L. Frank
Barcelona: Glénat, 2006

El Màgic d'Oz

BAUM, L. Frank
Barcelona: LaButxaca, 2020
ebiblio

Història d’un senglar

Dirigida per Gabriel Calderón

Temporada alta, el 4/12

Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de Shakespeare. Ha fet des de sempre papers secundaris i pensa que es mereix aquesta oportunitat. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. A mesura que les seves històries de vida s’entrellacen, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta. Un monòleg servit per Joan Carreras i escrit per Gabriel Calderón, un dels autors i directors uruguaians de més renom internacional.

Ricard III

SHAKESPEARE, William

La Arquitectura del poder

Cómo los ricos y poderosos dan forma al mundo
SUDJIC, Deyan
Barcelona: Ariel, 2007

La ruta de la palta

Dirigida per Marc Chornet Artells

Escenari Joan Brossa, del 9/12 al 13/12

La companyia resident a la Nau Ivanow Projecte Ingenu, conjuntament amb un grup d’actors, actrius, ballarins i ballarines xilenes, proposen un viatge per la història compartida entre Catalunya i Xile: des de la celebració de les seves derrotes (11 de setembre), les nombroses onades migratòries o exilis entre un i altre, el passat dictatorial recent, les tortures i les protestes de la tardor, tant a la plaça Urquinaona de Barcelona com a la plaza Italia de Santiago de Xile.

La palta és el nom xilè per a l’alvocat. Quan fa dos anys Projecte Ingenu viatja a Santiago de Xile en un intercanvi artístic a l’Espacio Checoeslovaquia, es troba en plena vaga de consum de palta: els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics que el feien inassumible als autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i als Estats Units. Al mateix temps, aquí es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident que la colonització no havia acabat, tal com expliquen els llibres d’història, senzillament havia canviat de forma.

La ruta de la palta és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat xilè. Des de la privatització de l’aigua per part de Pinochet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Siurana; des de les cançons de  Víctor Jara fins a les d’Ovidi Montllor; de Violeta Parra fins a Maria del Mar Bonet; de Joan Brossa a Nicanor Parra; des de l’assassinat de Salvador Allende al de Salvador Puig Antich; des de la plaça Urquinaona a la plaza Italia; des de preguntar-nos com de compartida és la nostra història, fins a celebrar-ho.

Memòries d'un català de Xile

Una història de l'exili del 39
AGUADÉ, Cristian
Barcelona: La Magrana, 2009

Paris-Santiago de Xile

Quatre visions d'un mateix viatge a l'exili
JORDANA, C.A. Jordana...
Barcelona: La Magrana, 1994

Literaturas del exilio

Santiago de Chile
GUILLAMON, Julià
Madrid: Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, 2007

Xile

Tránsitos

Dirigida per David Teixidó

Teatre La Gleva, del 10/12 al 27/12

Viure és passar d’unes circumstàncies a unes altres i tot allò que fem per adaptar-nos-hi. Tránsitos s’endinsa en trànsits vitals tals com el càncer, l’amor o la vellesa, a través de cinc personatges que conformen una família on dues dones trans, una persona no binària, un jove queer i una vella drag encarnaran, des dels seus cossos i identitats dissidents, històries humanes que escapen dels seus trànsits de gènere.

Sovint, les persones trans o dissidents només són cridades per parlar com a objecte d’estudi de les seves identitats, com si la seva existència només es construís desde la curiositat cis envers la seva deconstrucció de gènere. Tránsitos no saciarà la curiositat cis envers les persones trans, sinó que les fa protagonistes d’històries humanes que poc tenen a veure amb la seva identitat de gènere, “porque si sólo hablamos de eso, nos convertimos sólo en eso, y somos mucho más”.

Però sembla injust parlar d’un espectacle sense donar importància al seu procés de creació de quasi dos anys a cavall entre Catalunya, Argentina i Uruguai. Un procés fet a foc lent on l’empoderament i les cures han marcat les pautes de treball i d’investigació. Un procés interromput, com tot, per una pandèmia que no afecta a tothom per igual i que amenaça amb invisibilitzar encara més les persones que viuen als marges de la normativitat.

Memorias, identidades
y experiencias trans

(in)visibilidades entre Argentina y España
PERALTA, Jorge Luis y MÉRIDA JIMÉNEZ, Rafael M. (editores)
Alzira: Bromera ; València: Universitat de València, 2002

Eventos del deseo

Sexualidades minoritarias en las culturas
Literaturas de España y Latinoamérica a finales del siglo XX
INGENSCHAY, Dieter
Madrid: Iberoamericana: Vervuert, 2018

Memorias trans

Transexuales, travestis, transformistas
PIERROT
Barcelona: Morales i Torres, 2006

The national body

Dirigida per Pau Masaló

Sala Hiroshima, del 11/12 al 13/12

«Com més gran és el mite, menor l’home». Així podríem sintetitzar el punt de partida de The National Body, el nou projecte d’aquest interessantíssim dramaturg català que el 2017 va presentar a la sala Hiroshima dins el GREC Festival de Barcelona, Utopia, Premi Adrià Gual d’aquella edició. A partir del joc escènic amb un gimnasta, un entrenador i una veu en off, l’artista ens proposarà una reflexió sobre la instrumentalització del cos per part de l’Estat; un duel poètic-escènic entre la moral individual i l’ètica nacional, entre Caspar Hauser i Feuerbach. Masaló ha format part de diferents produccions com Flamingos d’Albert Quesada o Coda d’Atresbandes i Quartet Brossa. En totes les seves obres anteriors ha demostrat una veritable profunditat d’anàlisi sobre els continguts tractats, els quals porta a escena amb dissenys espacials d’una gran bellesa i una selecció de textos i referents estètics que l’ajuden a projectar una imatge de l’Europa contemporània.

Los Cuerpos del poder

Deporte, política y cultura
SUÁREZ, Orfeo
Barcelona: Corner, 2015

La Barbarie deportiva

Crítica de una plaga mundial
PERELMAN, Marc
Barcelona: Virus, 2014

Citius, altius, fortius

El libro negro del deporte
CORRIENTE, Federico / MONTERO, Jorge
Logroño: Pepitas de Calabaza, 2011

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.