L’Institut del Cinema Català ha incrementat considerablement els seus pressupostos als darrers anys. Un cop posada la primera pedra, no era d’estranyar la irrupció d’una onada de joves realitzadores vingudes per posar el seu talent al servei del setè art, ja que més del 60% dels estudiants de cinema que hi ha a Catalunya són dones.

A les ja veteranes, com són Maria Ripoll, Isabel Coixet i Roser Aguilar, s’hi afegeixen un seguit de joves cineastes que han irromput amb força a les nostres sales de cinema. Mar Coll, Alba Cros, Carla Simón, Nely Reguera, Elena Trapé, Leticia Dolera, Neus Ballús, Mercedes Álvarez i Carla Subirana, entre d’altres, han estat les responsables de moltes de les pel·lícules més destacables que s’han realitzat recentment a casa nostra. Bons exemples en són Tres dies amb la família, María (y los demás), Júlia Ist o Estiu 1993.

Però el trajecte de les dones que volien dirigir pel·lícules mai no va ser un camí de roses. Fins fa poc temps costava molt trobar directores, ja que l’ull de la càmera semblava reservat a la mirada masculina. Rosario Pi Brujas,  Ana Mariscal i Margarita Alexandre van ser pioneres en el cinema espanyol, tot i que van haver de desenvolupar la seva carrera en un context sociopolític convuls que va incloure guerres i dictadures.

Una menció especial mereix Cecilia Bartolomé, directora alacantina que va patir la censura i l’exclusió d’un món dominat per homes. Anem-nos-en, Bàrbara  (Vámonos, Bárbara) és una de les seves pel·lícules més emblemàtiques i està considerada com la primera pel·lícula feminista realitzada a Espanya.

Altres referents més recents del cinema espanyol són Josefina Molina, cofundadora de CIMA, la Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales, i Pilar Miró, responsable de títols com El crimen de Cuenca, Beltenebros o Tu nombre envenena mis sueños, per posar-ne alguns exemples. Posteriorment, directores com Gracia Querejeta i Icíar Bollaín continuaren un camí al qual s’han incorporat un bon seguit de noms: Carmen Blanco, Andrea Jaurrieta, Ana Murugarren, Rosana Pastor, Sílvia Quer, Paula Ortiz, Lucrecia Martel, Patricia Ferreira…

L’any 2009, Kathryn Bigelow va obtenir el premi Oscar a la millor direcció per Zero Dark Thirty, i d’aquesta manera es convertia en la primera dona de la història a guanyar el màxim guardó en aquesta categoria.

La tercera edició del Bibliocurts —el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona— també va tenir un accent marcadament femení. Els dos curts guardonats van ser dirigits —en part o totalment— per dones cineastes: Quand j’etais petit —dirigit per Elena Molina— i Buenos días España —dirigit per Sara Pisos, Irati Cano Alkain, Carlos Reyes i María Barceló. Fa poc vam publicar un article en aquest blog on conversàvem amb les guanyadores.

Podeu descobrir aquestes dones pioneres i moltes més en diversos camps creatius amb el tercer repte del Velocirepte, que es va dur a terme durant el mes de març a les biblioteques.

Aquesta selecció ha estat elaborada també per: Joan Rosebud, Repo-Man, la Biblioteca Francesca Bonnemaison i la Biblioteca Xavier Benguerel.