Donen, Stanley. Dos en la carretera. Valladolid: Vellavisión, DL 2006
Com fer una pel·lícula que parli del desamor i del deteriorament de la relació d’una parella, fer-ho de manera seriosa, i alhora mantenir un somriure? Una bona pregunta a la qual Stanley Donen va donar resposta el 1967 amb la pel·lícula Dos en la carretera.
Dos en la carretera va suposar un canvi de registre per Stanley Donen, que fins llavors havia demostrat les seves capacitats com a director de musicals amb pel·lícules com Cantando bajo la lluvia (1952). En aquesta ocasió els protagonistes són Joanna i Mark, un matrimoni que durant un viatge de Londres a la costa blava francesa recordaran els moments claus de la seva relació.
El pes de la pel·lícula recau sobre les esquenes de dos grans actors, Audrey Hepburn i Albert Finney, però no s’ha d’oblidar la perfecta sincronia amb el director i l’impecable treball del guionista Frederic Raphael i d’Henry Mancini, compositor habitual de les pel·lícules de Satnley Donen. La pel·lícula analitza l’irremeiable efecte que el pas del temps provoca sobre la relació de parella. Els moments tendres de l’inici es contraposen a l’egoisme, el ressentiment, les insatisfaccions acumulades i, finalment, l’avorriment. I tot això amb un equilibri, amb un ritme i amb unes transicions entre cada etapa que no resulten gens brusques.
De fet, no només cal subratllar el treball dels dos actors; en aquesta ocasió hem de posar l’accent sobre una interessant tasca de muntatge, molt curiosa per a l’època. Stanley Donen ens presenta una narració poc convencional als anys 70, ja que es tracta d’un muntatge no lineal, basat en l’encadenament de flash-backs; és a dir, fa salts cap endavant i cap endarrere. Potser ara, després de pel·lícules com 21 gramos o Memento, hi estem més acostumats. Va ser una aposta arriscada, però és alhora l’element que envolta el metratge d’una contemporaneïtat, encara avui, palpable. I el resultat no va anar gens malament: la pel·lícula va guanyar la Conquilla d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià l’any 1967.
Entre road-movie i comèdia romàntica. Dos en la carretera, és una petita però senzilla joia del cinema. Espero els vostres comentaris!
