Kusturica, Emir. Gato negro, gato blanco
Barcelona : Lauren, cop. 2002

Tres generacions de dues famílies gitanes es reuneixen per a celebrar un casament de compromís. En un principi podríem pensar que és la típica història d’amor: noia estima un noi, noi estima la noia, però els pares del noi volen obligar-lo a casar-se amb una altra noia, que no té cap interès en casar-s’hi, i, pel mig, interessos monetaris; però vist des de l’univers personal del polifacètic Emir Kusturica, un dels cineastes més creatius, personals i genials del moment, la pel·lícula es transforma en una història espontània, caòtica i surrealista: porcs que devoren cotxes, músics lligats a un arbre o patriarques amb cadires de rodes que semblen carrosses de carnaval.

Grga Pitic, un gitano mafiós que controla els abocadors, i Zarije, un orgullós propietari d’unes obres de ciment, són amics de la infància. Ara tenen 80 anys i, deprés d’haver sobreviscut a tot tipus d’aventures, es professen un profund respecte. Estant Zajre a l’hospital, el seu fill Matka va a veure a Grga per a demanar-li diners, ell i el seu soci Dada el necessiten per a fer un gran negoci venent petroli al mercat negre. Però les coses surten malament i Dada amenaça de mort a Matka si no aconsegueix que el seu fill es casi amb la seva única germana soltera, però, naturalment, el noi està enamorat d’una altra. A partir d’aquest punt comencen una successió de situacions còmiques i escenes inversemblants que canviaran la vida de tots els personatges.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=I9atMuGfL3g[/youtube]

La pel·lícula va rebre moltes influències dels còmics italians com Alan Ford de Roberto Raviola i Luciano Secchi, fins i tot, en diverses escenes es veu a un dels sicaris de Dada llegint una versió serbi-croata d’aquests còmics.
Una altra influència és la pel·lícula Casablanca, que el vell Ggra Pitic no es cansa de veure, especialment la frase de Humphrey Bogart: “Presiento que este es el comienzo de una hermosa amistad”.

La banda sonora, creada per Goran Bregovic, reconegut músic compositor que ha destacat amb les seves obres per a bandes sonores de nombroses pel·lícules, és ja mítica per molts. Alterna música i cançons zíngares amb creacions modernes, i dóna a la pel·lícula un ritme fascinant, incapaç d’oblidar.

Emir Kusturica, director de cinema i músic serbi que a finals de la dècada dels vuitanta i durant la dècada dels noranta va guanyar popularitat com a director rebent diversos premis en festivals internacionals. De la seva filmografia podríem destacar:

El tiempo de los gitanos, Premi al millor  director al Festival de cine de Cannes, (1989)
El sueño de Arizona, Ós de Plata al Festival de cine de Berlín, (1993)
Underground, Palma d’Oro al Festival de cine de Cannes, (1995)
Gato negro, gato blanco, Lleó de Plata a la Mostra de Venecia, (1999)
La vida es un milagro, Premi César a la Millor pel·lícula de la Unió Europea (2005)

Com a músic és el líder, de la No-Smoking Orchestra, una banda de techno-rock gitano de la ex-Iugoslàvia formada als anys 80 per Nenad Jankovic (Dr. Nelle o Nele Karajlic) amb el nom de “Zabranjeno Pusenje”, en serbi-croata “Prohibit Fumar”. Gato negro, Gato Blanco inclou el primer hit internacional del grup, “Pitbull Terrier”, que té un so que els mateixos autors van batejar com  “Unza Unza” (mescla de diversos estils: punk, funk, ritmes gitanos i jazz)

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7dgb7k7m5bM[/youtube]