Takita, Yojiro. Despedidas : un adiós lleno de felicidad. Barcelona : Cameo, cop. 2009

Malauradament Japó està d’actualitat, i precisament aquesta pel·lícula del director japonès Yojiro Takita ens parla de la pèrdua dels nostres éssers estimats, del dolor, dels cadàvers, de l’olor, del més enllà, però amb una exquisida sensibilitat, traient ferro a la tragèdia i oferint-nos una visió menys sòrdida de la mort, convencent a l’espectador que la mort és el final d’un camí i l’inici de l’altre.

Despedidas (Okuribito) és una pel·lícula brillantment emotiva, per a tota classe de públics, fins i tot per aquells que habitualment són “al·lèrgics” a les perspectives exòtiques i orientals, que ofereix una visió poc demagògica d’un tema tant universal com és la mort. Una pel·lícula que desperta emocions fortes i humor al mateix temps, que no deixa a ningú indiferent.

La pel·lícula va guanyat un Òscar a la millor pel·lícula estrangera l’any 2009. Altres premis que va aconseguir van ser el Gran Prix d’Amériques al Festival Internacional de Cine de Montreal, diversos premis de l’Acadèmia de Cine Japonès i el premi al millor actor als Asian Film Awards.

Quan es dissol l’orquestra on toca el violoncel, Daigo Kovachi (Masahiro Motoki) decideix tornar amb la seva esposa Mika (Ryoko Hirosue), a la seva ciutat natal, Hirano. Allí contesta a un anunci d’una feina convençut que es tracta d’una agència de viatges, Sasaki (Tsutomu Yamazaki), l’amo de l’agència, el contracta sense mirar el currículum. Daigo no tarda en donar-se compte que la feina poc té a veure amb els viatges, es tracta d’ocupar-se de la cerimònia d’amortallament japonesa, un acte on es vesteix, es maquilla i es col·loca al difunt en un taüt davant la presència dels familiars, un ofici poc sol·licitat i amb relativa mala fama.

La mort es presenta al protagonista sota diversos aspectes: una guapa suïcida que en realitat és un noi, una adolescent infeliç morta en un accident de moto, una àvia que volia posar-se els mitjons blancs de les seves nétes … poc a poc Daigo comença a veure realment la finalitat de l’ofici d’amortallador, l’hivern es converteix en primavera i cada dia el protagonista és més feliç amb la seva feina.

Amb Despedidas, Yokiro Takita, un dels cineastes més famosos del Japó, ens parla de la mort amb molta naturalitat. El guió és de Kundo Koyama, famós al Japó pel programa de cuina El cocinero de hierro, i destaca l’espectacular banda sonora de Joe Hisaishi, compositor habitual de les pel·lícules de Hayao Miyazaki.

També destaquen els espectaculars escenaris naturals de la zona de Yamagata, al nord-est de Japó, que serveixen de teló de fons de les quatre estacions de  l’any.