Kureishi, Hanif. El buda del suburbi. Barcelona: Columna, 1990
Kureishi, Hanif. El buda de los suburbios. Barcelona: Anagrama, 2008
El buda del suburbi (1990) va ser el debut literari d’un dels escriptors de més renom de la narrativa anglesa contemporània, Hanif Kureishi (nascut el 1954). Va néixer a Londres de pare pakistanès i mare anglesa, i aquesta barreja cultural, racial i religiosa ha impregnat tota la seva obra, començant per aquesta que us recomano. La novel·la és el reflex perfecte d’una ciutat, Londres, que durant els anys 70 va experimentar una total transformació davant l’arribada i establiment de multitud de comunitats vingudes de les antigues colònies britàniques, especialment Àsia i el Carib, amb les tensions consegüents amb els habitants anglesos.
Kureishi, abans de l’èxit com a novel·lista, ja havia signat els guions de dues de les pel·lícules britàniques més emblemàtiques dels anys 80, Mi hermosa lavandería (1985) i Samie i Rosie se lo montan (1987), totes dues dirigides per Stephen Frears. Ambdós films ja avancen el seu univers personal: llibertat individual enfront de tradició, xoc cultural i religiós entre comunitats, droga, diferències de classe, diversitat sexual… Tot en el marc de l’Anglaterra thatcheriana.
Tots aquests temes estan igualment presents a El buda del suburbi, on destaquen el fort component autobiogràfic i un irreverent sentit de l’humor. La novel·la està protagonitzada per en Karim, un adolescent amb pares de diferents races (igual que l’autor) que somia amb deixar l’avorrit suburbi on viu per triomfar a la gran ciutat. El seu pare és hindú i després d’anys d’una feina convencional d’oficina i d’un matrimoni igualment normal amb una dona anglesa, decideix convertir-se en gurú (d’aquí el títol) i deixar la seva muller per una amant amb més glamour, a la qual coneix en les reunions espirituals que celebra a casa seva. Es tracta d’Eva, una dona molt ben situada en els cercles artístics i socials de la ciutat.
L’oportunitat per escapar se li presenta a en Karim quan, a través d’Eva, aconsegueix feina en una companyia de teatre, la qual cosa li permetrà endinsar-se en els plaers de la gran ciutat i conèixer gent de tota mena, des d’activistes polítics a actrius, una de les quals serà la seva amant, i també experimentar amb el sexe i els sentiments. També inicia una intensa amistat amb el fill d’Eva, Charlie, que és músic de rock (molt en la línia de David Bowie). Comença així el procés de maduresa de Karim, que l’empeny a la independència personal i a la presa de consciència del seu lloc al món.
El buda del suburbi és una obra orgullosament pop. La narració d’en Karim està salpicada de constants al·lusions a la música, a la literatura i a les pel·lícules del moment, reflectint l’efervescent moviment cultural londinenc d’aquella època. El fet que la història finalitzi el dia de les eleccions generals de 1979, que va guanyar Thatcher i que van significar la fi d’una era, tenyeixen la història de certa melancolia. A banda d’això, el component satíric en el retrat de la realitat social i política del seu país, la crítica de la repressió del tradicionalisme islàmic i l’aposta per una sexualitat heterodoxa i explícita van contribuir al seu èxit (i a no poca controvèrsia, inclosa la que va tenir amb alguns familiars que es van veure retratats, i no precisament de forma favorable, en la novel·la). En qualsevol cas, hi ha poques maneres millors de visitar, literàriament parlant, el sempre fascinant Londres dels anys 70.
