Nutting, Alissa
Las lecciones peligrosas
Barcelona: Anagrama, 2015

Les lliçons perilloses
Barcelona: Angle, 2015

La fantasia porno té un argument recurrent, la professora que sedueix l’alumne jove. I aquest llibre va d’això, des de la primera pàgina la protagonista ens deixa clar que ella als seus 26, casada amb un poli de 31, prefereix els nois de 14 anys. No els nois de 14 anys que podrien passar perfectament per nanos de 18, no, els nanos de 14 que aparenten 14 o fins i tot menys, quan ja han fet el canvi i la crescuda no li interessen el més mínim. I això només per comença

La protagonista, Celeste, té 26 anys, treballa de profe en un institut i a més a més està bona. Té totes les cartes guanyadores, i ho sap, i tot de víctimes potencials que estan desitjant ser les seves víctimes. A més a més és una autèntica depredadora, és infatigable, és com un terminator en plena missió, sap que el que vol i ho aconseguirà. I tant que ho aconsegueix, per què per un nano de 14 anys que la “profe buenorra” el sedueixi és un somni al qual no es pensa resistir ni mig segon, no li passa pel cap, no hi ha adolescent normal que pugui rebutjar una proposta de sexe com aquesta, i ella ho sap. Fins aquí l’argument no és gaire diferent, del d’una peli porno. Les coses més sorprenents de moment són que el dolent és una dona i que les víctimes estan encantades de la vida de ser-ho, no serà el més correcte ni el més políticament correcte, però fa la impressió que si al noi protagonista li intentem fer veure que és una víctima no ho entendrà, gens ni mica, i potser nosaltres en el fons tampoc.

Però és una víctima. Celeste és una depredadora de carn jove, els nanos li deixen d’interessar ràpidament perquè creixen. I el nano ara és un addicte al sexe amb la professora, i la síndrome d’abstinència és molt fumuda, i les relacions entre adults i no-adults estan prohibides per bones raons. Quan les relacions no són entre iguals deixen marques, com més desiguals són les dues parts (centrem-nos en les relacions més normals) més profundes són aquestes marques, i el nano queda pràcticament incapacitat per una relació normal, almenys fins que li passi la dèria de la profe (o “enconyament” si no ens importa no ser correctes).

Aquesta és la virtut de la novel·la. Sembla que la relació trenca un absurd tabú, tot és sexe, desenfrenament, diversió, alegria i més sexe, els protagonistes s’hi llencen de cap i s’ho passen teta. Però el tabú no és tan absurd, i no es tracta d’un delicte “sense víctimes”, la realitat és més complexa i té més ramificacions, i això també ho veurem, i aquí he de parar per no fer espòiler.

Llibre molt recomanable, d’alt voltatge eròtic i només aparentment tòpic. També és un retrat de la societat blanca benestant americana, que com que no té problemes reals o més greus, s’entrega a l’hedonisme com a fugida endavant, com a sentit de la vida, com una adolescència que s’allarga més del compte, com si en realitat no es volguessin fer grans, una mica infantilitzats.